BarcelonaA Carles Sala li pertoca gestar les noves polítiques d'habitatge del Govern mentre el degoteig de desnonaments no cessa. Sala argumenta que hi ha solucions més ambicioses que la dació en pagament i subratlla el gir social inclòs en el pla per al dret a l'habitatge de la Generalitat.
El Govern destinarà 200 milions en quatre anys a programes socials. ¿És suficient per atendre el drama dels desnonaments?
Era habitual que un pla per al dret a l'habitatge estigués centrat a desenvolupar habitatge de protecció oficial. Ara hem de passar de la protecció de l'habitatge a la protecció de les famílies. Aconseguir que les famílies no perdin el seu pis és tan important com l'accés a l'habitatge.
L'administració ha actuat tard?
En la modificació de la legislació hipotecària el govern socialista de Zapatero no va ser gens àgil i va prendre mesures molt tèbies. Mai és tard si la solució és bona, però tinc alguns dubtes que finalment hi hagi una solució de futur per evitar una anomalia jurídica com és la legislació hipotecària espanyola. El dia 14 de març Europa estirarà les orelles a l'Estat, no ben bé per les execucions hipotecàries, però sí per les clàusules abusives de les entitats financeres dels crèdits hipotecaris.
¿Aprovaria la ILP de la dació en pagament tal com està formulada?
El 27 de gener del 2011 vaig comentar la meva posició favorable a la dació en pagament. Ara ens trobem que, amb la força mediàtica que ha agafat, tot el que no sigui pronunciar l'expressió dació en pagament et situa en contra de les famílies que pateixen desnonaments. Una dació en pagament que no prevegi que la família es pugui quedar a l'habitatge amb un lloguer social no és una bona solució. Més que aprovar la ILP tal com està formulada, que és molt simple, aniria força més enllà. Al Congrés hi aprovaria el que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat el 18 de juliol del 2012, una llei de segona oportunitat per a les famílies que estan en situació de sobreendeutament.
Què permetria fer?
Cada família portaria la seva situació econòmica davant d'una comissió extrajudicial. I aquesta comissió valoraria l'oportunitat de decretar una liquidació ordenada del deute si es produeix aquest sobreendeutament. En un termini de tres a cinc anys, les famílies podrien quedar a zero de la liquidació del deute i podrien començar una nova etapa. La llei de segona oportunitat és una realitat a França, Alemanya i a gran part de països europeus, llevat de Malta, Espanya, Hongria o Xipre.
Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, es preguntava a l'ARA per què es podia fer una amnistia per als evasors fiscals i no per als desnonats.
Hi ha mesures potents per salvar les famílies. En el futur no ens pot tornar a passar el mateix. Les entitats financeres t'ho posaven molt fàcil per accedir a una hipoteca. I moltes famílies hi van prestar poca atenció, i això també s'ha de criticar. Bona part de la responsabilitat és de les entitats financeres, però hi ha una petita part de coresponsabilitat de la gent que no es va prendre seriosament la compra d'un pis, i que va pensar que era com comprar una rentadora. Moltes persones compraven un pis pensant que cada any els pisos pujaven un 10% i que, si un dia no podies pagar, vendries el pis. I, evidentment, les entitats financeres, que tenien una gran liquiditat i un gran interès a col·locar productes, van ser molt irresponsables.
¿El sector de la construcció ha entès que som en una nova etapa?
Reclamo per al país que hi hagi nous industrials que s'especialitzin en l'habitatge de lloguer. Les empreses públiques no ho podran fer els pròxims anys i s'haurà de recórrer a la col·laboració público-privada.
Defensa que en alguns llocs del país, com a Barcelona, s'hauran de construir pisos per atendre la demanda. Com s'explica si a Catalunya hi ha 79.331 pisos nous buits?
La gent demana habitatge on tenen família o possibilitats laborals. I els entorns on hi ha una demanda d'habitatge és a les zones metropolitanes urbanes, altament densificades. Si avui ve un ciutadà a inscriure's al nostre registre, li podem oferir habitatges en certs municipis per només 100 euros de lloguer. El problema és que no hi ha demanda.
El sector va interpretar malament la prosperitat i les administracions van errar en la planificació.
Es van cometre errors en la planificació i en la subvenció de l'habitatge protegit. Cal saber fer un canvi de rumb quan toca. Parlem d'execucions hipotecàries, però en els últims quatre mesos a Barcelona, de tots els desnonaments que hi ha hagut, el 87% han estat per falta de pagament de lloguer.