Francesco Feliziani: "La presència de la PPA en productes càrnics importats és una bomba de rellotgeria"

BarcelonaItàlia lluita contra la pesta porcina africana (PPA) des del gener del 2022. Allà el patogen és actiu en senglars i ha afectat diverses granges domèstiques. Per saber com es propaga el virus, un grup d'investigadors italians de l'Institut Zooprofilàctic Experimental d'Úmbria i de Marques (IZSUM) va analitzar el comerç nacional il·legal de senglars i productes càrnics decomissats en inspeccions per falta d'etiquetatge o per irregularitats en la importació. En l'informe, publicat a finals de novembre, es va fer una troballa sorprenent: entre els productes importats irregularment es va detectar el virus en una de cada quatre mostres analitzades. Parlem amb Francesco Feliziani, coautor de l'informe i director de l'IZSUM.

L'informe conclou que una de cada quatre mostres obtingudes a través de mercats irregulars va donar positiu en PPA. Són uns resultats molt elevats. Com s'explica?

— Sí, sens dubte són resultats molt elevats. Ara bé, cal precisar que hem detectat l'ADN, però sense trobar el virus actiu, per tant, no és infecciós.

Quina és la conclusió més important que se'n desprèn?

— Que la presència del virus en productes càrnics importats és una bomba de rellotgeria. Aquests productes poden acabar entrant en contacte amb senglars o porcs, i des d'aquí el virus pot reintroduir-se a les explotacions ramaderes. Els senglars actuen com un reservori del virus, capaç de ser transportat a distàncies molt llargues.

És així com va entrar el virus a Itàlia?

— No ho sabem del cert, però el factor humà va ser clau. Va entrar en forma activa, probablement a través de residus, deixalles o aliments contaminats.

De quin tipus d'aliments estem parlant?

— És difícil respondre aquesta pregunta perquè no tenim proves definitives. Però podem pensar en embotits, restes de carn transportades per turistes o treballadors estrangers, o aliments procedents de zones infectades que entren al país de manera informal.

Segons els informes publicats per l'Equip Europeu d'Emergències Veterinàries (EUVET), a Catalunya s'ha detectat una variant del virus inèdita que s'ha descrit com a variant 29. La seva particularitat és una deleció de 9,8 kB al gen MGF505. Com es produeix aquest tipus de mutació?

— Aquest virus té un genoma molt gran i molt estable, per això les mutacions solen ser petites i poc freqüents. Es produeixen durant la replicació del virus –el patogen es multiplica, fent còpies d’ell mateix–, però no amb la freqüència d'altres virus d'ARN, com el de la covid. Això és un error de transcripció, però no un de freqüent, és un procés molt lent i excepcional.

Això voldria dir que fa temps que corre. Aquest fet descarta que hagi pogut sortir d'un laboratori?

— És pràcticament impossible que aquesta mutació s'hagi produït en un laboratori. Només disposem d'un nombre limitat de seqüències, per la qual cosa probablement deriva d'una mutació natural, tot i que no sabem quan ni on s'ha produït. No coneixem prou bé les seqüències que circulen a Ucraïna, Bielorússia, Rússia, Romania i Polònia, cosa que fa més probable un origen natural que no pas una manipulació de laboratori.

La variant del virus detectada a Catalunya podria coincidir amb l'ADN identificat en alguna de les vostres mostres?

— És possible, però no és segur. Podria ser una mutació encara no descrita fins ara. Es podria comparar amb les nostres mostres perquè hem publicat les nostres seqüències. De moment, però, no ho preveiem perquè tenim altres prioritats. I és molt complicat comparar el codi genètic perquè és molt gran. El virus de la PPA té el genoma d'ADN més gran que infecta animals, amb més de 150 gens, molts d'ells desconeguts. La seva complexitat genètica, amb regions repetides, gens duplicats i variacions estructurals, dificulta la seqüenciació precisa.

Com ha pogut arribar aquesta variant a Catalunya?

— Les vies d'entrada són sempre les mateixes i van lligades a l'activitat humana: aliments contaminats, residus, deixalles. No es pot descartar completament la transmissió a través d'un animal viu, però no és la hipòtesi més probable.

Itàlia conviu amb la pesta porcina des de fa molts anys. Quins aprenentatges pot extreure'n Catalunya?

— Fa molts anys que lluitem contra aquesta malaltia. Hem tingut bons resultats, però encara tenim un gran clúster al nord del país. Requereix molts recursos, però és essencial erradicar el virus, perquè si no, la indústria porcina no pot sobreviure. La clau és aplicar amb molta precisió les mesures previstes pels reglaments europeus. És fonamental actuar ràpidament: com més aviat s'aïlli la població d'animals malalts, més probabilitats hi ha d'eliminar el virus. La base del control és separar els animals infectats dels sans amb una barrera efectiva. Si el virus s'instal·la massa temps, tot el sector productiu porcí entra en crisi.

Com es pot combatre el comerç domèstic il·legal de carn de senglar dins la UE?

— Europa classifica el risc de propagació del virus segons la presència d'animals infectats, i segons aquesta classificació s'apliquen mesures de contenció. Però la infecció també pot arribar fàcilment a través d'objectes quotidians com un entrepà portat des d'Europa de l'Est, més probable que una fuga de laboratori. Cal tenir en compte que en algunes zones, quan un porc mor infectat, es consumeix per necessitat econòmica, cosa que facilita la propagació del virus. Com que no hi ha cura ni vacuna, la prevenció és essencial. Hem de crear una política de la terra cremada al voltant del virus i desinfectar qualsevol rastre fins que desaparegui.