Carles Lalueza-Fox: "El que passa al pleistocè es queda al pleistocè"

Fa arqueologia amb els gens. Busca (i troba) en l'ADN de les mostres dels neandertals molts gens que fan que aquest homínid ens sigui cada cop més pròxim. I la seva extinció, per tant, més inquietant. Li agrada explicar què fa i acaba de publicar el llibre Palabras en el tiempo. La lucha por el genoma neandertal , en el qual explica com ell (Barcelona, 1965), investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva - CSIC, amb uns grams de pols de restes fòssils, acaba sent un dels referents fonamentals del gran projecte mundial Genoma del Neandertal.

Com és que van acabar participant en aquest projecte clau?

Els responsables de l'excavació d'El Sidrón, a Astúries, ens van facilitar uns fragments de neandertal. Vam desenvolupar la tècnica per recuperar l'ADN i vam publicar els resultats. Ho va veure el responsable del projecte, Svante Pääbo del Max Planck Institute, de Leipzig, i ens va convidar a participar-hi. Al món només hi ha tres jaciments en què s'ha recuperat ADN nuclear neandertal: a Astúries, a Croàcia i a Sibèria. És a dir, temperatures baixes i estables.

Què ens diuen els gens neandertals?

Que eren corpulents i amb les extremitats proporcionalment curtes. Tenien el crani i el cervell grans, tant com nosaltres. I alguns eren pèl-rojos. Feia mig milió d'anys que vivien en latituds elevades i estaven adaptats a baixes radiacions ultraviolades, per això la pigmentació de la pell també la tenien més clara.

I els ulls?

Jo crec que eren marrons. A la revista National Geographic van fer una reconstrucció d'una neandertal, la Wilma. Em trucaven perquè els assessorés i ja els vaig dir que el color havia de ser marró, perquè els ulls més clars no van aparèixer fins fa uns 10.000 anys. I va sortir amb ulls blaus, primer, i després verds.

Per què van fer una dona?

Precisament per reivindicar que les reconstruccions d'homínids sempre es fan amb restes de mascles.

Eren bona gent els neandertals?

En això també hi ha rastres. Entre els gens que han canviat en el nostre llinatge, els sapiens , n'hi ha que semblen relacionats amb un increment de l'agressivitat. Podria ser que un avantatge adaptatiu dels sapiens fos l'agressivitat i la competitivitat. Però no en tinc una opinió clara del tot. Quan tinguem tot el genoma de més qualitat ho podrem estudiar.

Bona gent, però caníbals.

Sí, n'hi ha evidències. Això obre el debat sobre el significat d'aquesta pràctica, que també ha existit en societats humanes. Per menjar-te algú de la teva espècie l'has de tenir fora del cercle moral. El nostre cercle moral es va ampliar a tota la humanitat després de la Segona Guerra Mundial. Però si el teu cercle moral es redueix als 15 individus del teu clan, la resta te la pots arribar a menjar.

Es van extingir per culpa nostra?

Serà difícil de saber del cert. Probablement va ser una conjunció de causes. Jo crec que sí que hi té a veure, perquè ells havien sobreviscut a diverses glaciacions. Quan van desaparèixer la diferència era que hi havia els sapiens . La nostra presència els pot haver influït, encara que fins i tot ni ens veiéssim. Crec que no estaven destinats a extingir-se, però els sapiens potser vam tenir habilitats socials que ens van permetre adaptar-nos més bé. Per exemple, si competíem pels mateixos recursos alimentaris. Cal tenir en compte que ells vivien en petits grups familiars, fragmentats, i els sapiens potser vam formar xarxes socials més àmplies, cosa que ens va donar molts avantatges a l'hora de ser més competitius.

Si els clonéssim els podríem demanar perdó pel possible genocidi.

Difícil. Tècnicament ara no és possible i èticament segur que tampoc.

I si haguessin sobreviscut?

Encara que ens diferenciem en un petit llistat de gens, avui dia crec que des del punt de vista cognitiu no serien gaire diferents de nosaltres.

En què ens assemblem?

Coincidim en més del 98% del genoma perquè tenim avantpassats comuns des de fa 600.000 anys. El més difícil és saber quins gens ens diferencien. El genoma que tenim ara encara és força incomplet. Són uns 80 gens i de l'ADN que s'ha pogut recuperar de quatre individus. Gens relacionats amb immunitat, metabolisme, fisiologia... El més interessant, però, seria trobar els gens que els fan neandertals. Esperem arribar a tenir 200 gens d'aquí poc.

A l'ADN consta que sapiens i neandertals van tenir relacions sexuals. Consentides?

Sí, les evidències diuen que es van creuar. Però mai no en sabrem els detalls. Al llibre dic: "El que passa al pleistocè es queda al pleistocè". Com tot el que passa a Las Vegas.

Parlaven?

Encara no coneixem prou bé els gens que ens determinen la parla. Hi ha el FOXP2, que sabem que regula un conjunt de 200 gens implicats. Les persones amb una mutació al FOXP2 tenen problemes de llenguatge, de parla i de comprensió. Ells tenen la versió sapiens d'aquest gen i, per tant, segur que tenien alguna mena de llenguatge. Però no podem saber com era. S'han fet especulacions. L'evolució humana, fins fa poc, era un camp que donava per especular. Amb la paleogenètica, ja no tant.