"Era un carreró sense sortida": l’activista que van intentar convertir en talp denuncia coaccions

Barcelona"Totes les policies del món intenten captar confidents, sobretot quan es tracta de temes relacionats amb el terrorisme, però amb això no vull dir que en aquest cas es tracti d’això", va declarar ahir el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, sobre el suposat intent de dos presumptes policies de fitxar com a infiltrat als moviments socials un activista barceloní, Quim Gimeno. Va dir que no sabia res sobre aquest cas concret, però alhora el va justificar. Gimeno ha denunciat ara els presumptes policies percoaccions per intimidació psicològica, per com el van intentar obligar a col·laborar amb ells. Va parlar amb el seu advocat, ha explicat avui, perquè es va veure "en un carreró sense sortida".

Gimeno, amb qui segons va avançar ahir el quinzenal 'Directa' va contactar un presumpte policia fent-se passar per periodista de l’agència Efe, assegura que es va trobar immers en una espiral de la qual no sabia sortir. "Progressivament es va anar sentint fortament intimidat", diu la querella que avui han fet pública al Col·legi de Periodistes de Catalunya Gimeno mateix; el seu advocat, membre del centre Irídia per a la defensa dels drets humans, Andrés Garcia Berrio; el president de l’Institut de Drets Humans, David Bondia; el periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez, una portaveu de l’Ateneu la Base i Alejandro Forero, de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB.

Gimeno és un dels investigats al cas Pandora, en què s'investiga una presumpta organització anarquista que, segons la policia, hauria comès alguns atemptats. Va ser sortint d'una xerrada sobre aquest cas que el va abordar el primer dels presumptes policies amb qui va tractar. "Es va fer passar per periodista i em va proposar per veure’ns en algun moment i jo hi vaig accedir interessat per conèixer un periodista que pogués donar un relat diferent", ha explicat Gimeno. Va començar a sospitar-ne des de la primera entrevista: "al cap de poc ja entra a preguntar per la meva militància i m’acaba demanant si sóc capaç d’identificar quines persones han pogut cometre fets delictius en aquest procés [el cas Pandora] i fora, als moviments socials de Barcelona", ha explicat l'activista.

Gimeno ha assegurat que el presumpte policia li va demanar insistentment si la Guàrdia Civil o els Mossos d'Esquadra l'havien intentat "captar". Al final es va veure en "un carreró sense sortida" perquè li oferien "coses" –diners i influències– a canvi d'informació però també li donaven a entendre que si no col·laborava la seva situació legal empitjoraria. "Vaig sentir una amenaça pel context judicial en què em trobava", ha assegurat, i ha afegit que ho va viure com "una intimidació en tot moment" perquè sap "cap on poden dur aquestes coses quan et negues a col·laborar". Llavors, per escapar-se "d'aquest carreró sense sortida", es va posar en contacte amb Garcia Berrio i la 'Directa', per explicar-los què li estava passant.

"La intimidació psicològica que s’ha dut a terme en aquest cas es demostra per exemple a la quarta trobada, quan ve el suposat cap de la trama, fa una revisió del seu procés judicial i li diu que qualsevol altre cas li aniria molt malament, entra en un joc psicològic molt agressiu i a partir de llavors li comença a donar ordres", ha explicat Garcia Berrio. Ha dit que volen que s'identifiqui clarament qui són els presumptes policies que el van intentar captar i quina col·laboració hi va haver de les forces de la seguretat de l'Estat. "Estem davant d'una afectació greu dels drets humans", ha insistit l'advocat, que ha atacat el "dret a la defensa" de Gimeno. Berrio també ha dit que no només volen que s'investiguin aquests dos agents, en cas que es confirmi que ho són, "sinó tot el que sigui possible" sobre aquest cas.

Segons Bondia aquest cas no es tracta "només de criminalitzar els moviments socials, és un atac als moviments socials i a tot allò que dóna vida a un barri". Per la seva banda, la portaveu de la Base –que no ha dit el seu nom– ha qualificat el cas "d'atac menyspreable a tots els que ens organitzem". Els policies haurien fet preguntes sobre aquest ateneu concret, segons el relat de Gimeno. "Ens han posat al punt de mira, ens ha tocat, però tenim molt clar que no es tracta de la Base sinó que som uns més dels milers de persones que s’organitzen, qualsevol persona es podria veure afectada", ha insistit la portaveu.

David Fernàndez, per la seva banda, ha assegurat que "tot apunta que aquesta persona és l’inspector de la brigada d’informació de la Policia Nacional de Barcelona amb el malnom de Jordi, vell conegut dels moviments socials, que va estar al capdavant de la repressió dels moviments socials del 1996 al 2009 i que té quatre denúncies per tortures". Ho ha dit a partir de fotografies anteriors que han comparat amb les que li va fer la 'Directa'; "quan dic tot apunta vull dir que es pot confirmar directament", ha insistit. Ha explicat que la Policia Nacional i els mitjans l'havien donat per condemnat en el cas de corrupció policial pel prostíbul Saratoga, però ha afegit que "hi ha dos Jordis al grup 6" –la brigada d'informació a Barcelona–, "el condemnat pel cas Saratoga i aquest".

Fernàndez va publicar un llibre sobre la brigada d'informació de la Policia Nacional espanyola a Barcelona. Ha afegit "que una de les denúncies es va esbotzar el dia abans del judici perquè aquest agent va trucar a la persona i li va dir que la vida li aniria millor si no hi havia judici". "Malauradament no és cap cas aïllat, és la política quotidiana de les clavegueres de l’Estat, però sí que és la primera vegada gràcies a la feina de la 'Directa' que es pot documentar la guerra bruta a l’any 2016", ha afegit el periodista. "Que un funcionari públic demani dades privades de ciutadans que no estan sotmesos a cap procés judicial ni investigació no només és il·legal sinó que és corrupció policial", ha insistit Fernàndez.