Casals i colònies el doble de cars per a les criatures amb discapacitat
Els professionals de suport encareixen els preus i les famílies reclamen que hi hagi més ofertes i beques
BarcelonaAquests dies les famílies busquen i remenen entre les ofertes d'administracions i entitats de cara a omplir d'activitats i lleure part de les vacances estiuenques dels més petits. Hi ha preus de tota mena, en funció dels dies i les hores d'assistència, de si es passa la nit fora i de la mena d'activitat que s'hi farà. Els preus oscil·len aproximadament entre els 100 euros per una setmana de casals de vuit hores a uns 300 o 400 per cinc o sis dies de colònies. Aquests, però, són els preus d'activitats per a criatures que no necessiten cap suport especialitzat. En canvi, per a les que tenen una discapacitat important les tarifes es disparen fins a multiplicar-se per dos.
"Tota la discapacitat té un sobrecost que l'ha d'assumir la família", es queixa Marina Frank, mare d'un nen d'11 anys amb un grau III de discapacitat i membre del Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional. Aquest estiu la criatura ha aconseguit plaça en unes colònies d'una setmana per 640 euros i unes altres de quatre dies per 840 euros i 1.000 per una setmana.
La diferència de preu s'explica perquè en aquesta segona tanda es tracta d'unes colònies amb suport extra de professionals que puguin donar una atenció més personalitzada a les necessitats. "És un clatellot per a la butxaca, però també volem que els nostres fills socialitzin i tinguin diversió", explica aquesta mare, que també recull una altra situació comuna entre cuidadores de grans dependents: les cures són constants perquè les hores de cuidadores professionals són molt poques, i encara més per a la canalla. "La dependència no està pensada per a criatures", denuncien les mares cuidadores. Per això, casals i colònies en períodes vacacionals es presenten per a aquestes famílies "esgotades" físicament i emocionalment com un "respir" per poder descansar d'estar pendent les 24 hores al dia dels fills.
Les activitats les organitzen de forma autònoma entitats d'educació en el lleure i escoles de necessitats especials, a banda dels ajuntaments. A Barcelona el consistori concedeix beques per alleugerir despeses entre les famílies, però també entre les criatures amb discapacitat hi ha una barrera. Ho explica Maria Tavira, membre també del Sindicat de Mares, un grup autoorganitzat que reclama ser un interlocutor més en el debat de la millora de la dependència i la discapacitat: "Les beques només cobreixen fins al preu màxim recomanat per l'Ajuntament, així que a nosaltres ens toca pagar, perquè les nostres activitats són molt cares".
Lluita constant
L'Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (LAAD) ha fet una enquesta entre les famílies associades i només el 6% es mostren satisfets per les opcions inclusives que hi ha al catàleg de casals i colònies. Poc més de la meitat afirmen que és "difícil" trobar places però finalment sempre n'han trobat. Per contra, un 25% afirmen que les activitats no són una opció vàlida. Dels que han respost afirmativament a la disponibilitat de l'oferta, tres quartes parts assenyalen que és "força o molt cara" i tres de cada deu consideren que les ajudes faciliten que siguin accessibles.
Només un 5% de les activitats són públiques. "És esgotador, i si trobes algun esplai o lloc de colònies ordinari, com el casal del poble o del barri, has de lluitar molt perquè et posin el suport que el teu fill necessita, perquè sense no pot anar-hi o no el poden atendre bé encara que hi hagi bona intenció", apunta Montse Tarridas, membre de la junta de l'entitat. Sense inversió en l'atenció a la diversitat només queda l'oferta més especialitzada, amb més professionals atenent, cosa que equival a encarir el preu.
Tavira apunta també el dèficit de transport adaptat per a les criatures que no poden anar en metro o autobús, sigui per dificultats de mobilitat o per hipersensibilitat. Casals i colònies aptes per a aquestes criatures no es troben a cada barri o poble, així que les famílies que poden fan anar el cotxe personal. En el seu cas, l'entitat que organitzava les activitats per al seu fill de vuit anys no ha demanat un vehicle adaptat. "Sense transport no és viable", diu aquesta mare, que reclama "regular els preus" de les activitats "per no discriminar més" aquestes criatures.
En el seu informe anual, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, reclamava a les administracions més inversions perquè les criatures amb discapacitat no quedin fora del lleure, tampoc d'excursions i viatges escolars. Segons les dades, només 256 van rebre suport per participar en activitats el 2022, tot i que 36.000 alumnes tenien alguna discapacitat reconeguda. Entre les propostes que fa hi ha la d'eliminar les barreres econòmiques, elaborar un pla d'equitat territorial i actualitzar protocols de prevenció d'abusos en l'àmbit del lleure amb l'objectiu de construir un sistema veritablement inclusiu equitatiu i universal.
