Llengua

El català també recula als caus i esplais

La llengua catalana resisteix entre els monitors però perd parlants entre els infants

BarcelonaEl català també recula als caus i als esplais de Catalunya. De cada dues converses entre infants als agrupaments d'educació en el lleure, només una es produeix en llengua catalana. Així ho detalla l'estudi L'estat del català al cau i a l'esplai. Estudi sociolingüístic a l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a Catalunya, elaborat per la Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

En concret, un 54% de les converses en què participen només infants (sense intervenció de caps o monitors) són en català. La resta es produeixen majoritàriament en castellà. Així mateix, hi ha una part important d'infants que tendeixen a canviar del català al castellà, mentre que la situació a la inversa gairebé no es produeix. Si té lloc, només es dona quan els infants s'han de dirigir a tot el grup. L'únic perfil d'infant que no respon a aquesta lògica de canvis de llengua i que, per tant, no varia els seus usos lingüístics és el d'aquell que parla, en tot moment i independentment de l’interlocutor, en castellà.

Cargando
No hay anuncios

D'això es desprèn que els caus i esplais, històricament baluards de la llengua, no estan exempts de la tendència regressiva de l'ús del català entre els joves. No obstant això, sí que és cert que aquest retrocés es produeix en un grau més baix que en altres contextos, ja que, en termes generals, prop d'un 70% de les converses en els agrupaments d'educació en el lleure es produeixen en català. El 30% restant es fa en castellà.

En el cas dels infants, el percentatge d'ús del català baixa fins al 64% en el total de converses en què intervenen, mentre que puja fins al 35% en castellà. En canvi, els monitors i caps fan servir el català en el 77% dels casos cap als infants, i s'hi dirigeixen en castellà en el 22% dels casos.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, ¿com s'explica la disminució en els usos lingüístics dels infants quan parlen entre ells respecte de quan parlen amb els monitors o caps? L'estudi assenyala que canvien molt de llengua depenent del context o del seu interlocutor, i ho fan en tres sentits: en la introducció de paraules i expressions en castellà (per exemple, “toma", "ya voy", "no vale”), durant el desenvolupament de les activitats (com ara jocs o dinàmiques) o per influència del castellà amb persones que només fan servir aquesta llengua i fan canviar l'idioma dels interlocutors.

Monitors i caps com a referents lingüístics

L'estat del català adquireix un to més esperançador quan parlem dels monitors i els caps, els quals fan servir el català en un 80% de les converses. Per tant, hi ha una clara diferència entre els usos dels monitors i caps i els dels infants, atès que els primers fan servir més el català que els segons. Ara bé, aquest elevat ús disminueix quan es dirigeixen als infants (77,4%). "Entre els monitors i caps hi ha dos patrons de comportament majoritaris: el primer, el fet de parlar generalment en català al grup, però passar-se al castellà per adreçar-se a alguns infants en concret; i el segon, el fet de mantenir-se sempre en català, cosa que provoca fins i tot que els infants canviïn de llengua, de manera que exerceixen com a referent lingüístic", ha explicat aquest dimecres Eloi Planas, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua.

Cargando
No hay anuncios

De fet, quan els infants s'adrecen als monitors o caps ho fan en català en un 73% de les converses. "Valorem positivament que els caps i monitors exerceixen en un alt percentatge com a referents lingüístics en català per als infants i joves, però encara necessitem que assumeixin amb més èmfasi aquest rol per tractar de revertir les tendències que apunta l'estudi", ha destacat Maria Vilàs, membre de l'àmbit d'entitats educatives del CNJC.

Les noies parlen més en català

La condició lingüística ambiental, és a dir, la vitalitat que té el català en l'entorn més immediat del cau o esplai, també influeix en els usos lingüístics. En aquest sentit, s'ha observat una clara diferència en l'ús del català entre els caus i esplais amb una condició lingüística ambiental baixa, per un costat, i els d'una vitalitat mitjana i alta, per l'altre. En els primers, la llengua de les converses quan hi participa algun infant no arriba, en cap cas, al 50% en català; cal destacar, a més, que només el 15,3% de les converses entre els infants són en aquesta llengua. Pel que fa als monitors i caps, però, en els centres amb condició lingüística ambiental baixa tenen un nivell de conscienciació del seu rol més elevada que no pas la resta.

Cargando
No hay anuncios

condició lingüística ambiental 

De manera similar, com més habitants tenen els municipis d’on són els caus i esplais, més baix és l’ús del català. Als municipis amb menys de 20.000 habitants, l’ús del català és gairebé hegemònic, tot i que fins i tot en aquest cas també és més alt l’ús dels monitors i caps que no pas el dels infants. En canvi, en els municipis de més de 250.000 habitants, bàsicament Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, s'evidencia una gran diferència entre l’ús del català entre els infants (23,5%) i la resta d’usos lingüístics, que s'enfilen fins al 55%.

Cargando
No hay anuncios

També s'ha observat que les noies utilitzen més el català que no pas els nois, sobretot en les converses entre elles. De fet, en les converses no mixtes de nois, el català no és la llengua majoritària (49,6%), mentre que en el de les noies el percentatge és molt més elevat (60,9%).