Catalunya, entre les comunitats que menys inverteixen en polítiques socials
Després de la covid, el pressupost d'Educació només s'ha incrementat un 8%, l'augment més baix de tots els territoris
BarcelonaArran de la pandèmia, la Generalitat ha augmentat la inversió en polítiques socials per fer front a la crisi social derivada de les mesures restrictives, però ho ha fet 10 punts per sota de la mitjana espanyola. De fet, Catalunya es manté a la cua de les comunitats pel que fa a l'increment de la despesa social entre el 2019 i el 2024, amb un 14,9%, lleugerament per sota dels governs de Madrid i Múrcia (15 i 16,4%). Són dades de l'últim informe de l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials publicat aquest dilluns, que denuncia que el creixement pressupostari general en aquest quinquenni postcovid no s'ha reflectit en els capítols de sanitat, educació i serveis socials. La recuperació en els pressupostos socials a Catalunya suposa un increment de 383 euros per càpita, només superant per la mínima d'un euro el Madrid de la popular Isabel Díaz Ayuso, mentre que la mitjana espanyola se situa al voltant dels 660 euros.
Si s'analitzen els comptes de l'any passat, Catalunya va destinar a polítiques socials 2.940 euros anuals per ciutadà, lluny dels més de 4.300 euros d'Euskadi i Navarra, o dels 4.100 d'Extremadura, la primera comunitat de règim general que més inverteix en aquestes matèries. Catalunya només supera per 238 euros la Comunitat de Madrid, que ocupa l'última posició del rànquing estatal. La mitjana espanyola se situa, segons l'estudi, en 3.277 euros per persona i any.
En totes les anàlisis, Catalunya surt mal parada en la comparació. Així, se situa a la cua quant al percentatge destinat a polítiques socials sobre el pressupost total: menys de la meitat, exactament el 47%, mentre que la mitjana espanyola se situa en el 59%. Per contra, Múrcia, Castella i Lleó i Andalusia s'acosten als dos terços dels seus pressupostos.
Anàlisi per sector
L'estudi analitza els tres àmbits concrets i, un altre cop, Catalunya punxa. En educació, amb 1.042 euros per càpita l'any passat, suposa l'augment més baix de totes les comunitats respecte al 2019: un 8%, que fins i tot és dos punts més baix que l'increment registrat per Madrid i que es queda molt per sota del 22% de la mitjana espanyola, impulsada per la força d'Andalusia, l'Aragó o Extremadura, amb increments superiors al 30%.
Pel que fa a sanitat, la Generalitat hi va dedicar 1.457 euros per habitant el 2024, una xifra que representa un 15% més del que s'hi destinava just abans de la crisi de la covid-19. De nou, però, l'increment es mostra molt tímid si es compara amb la mitjana estatal (1.717 euros) o els increments de Castella i Lleó, Astúries o les Illes Canàries.
En canvi, en el capítol de serveis socials l'any passat la Generalitat hi va dedicar un 52% més de diners que el 2019. De fet, en xifres absolutes, és la comunitat que més ha augmentat en aquest capítol durant aquest període, amb 1.199 milions d'euros més, tot i que baixa posicions si es té en compte la despesa per habitant, fins a situar-se en la mitjana. Només 7 de cada 100 euros del pressupost català es destinen a partides de serveis socials, un percentatge que només és més baix a Madrid, l'Aragó, les Illes Canàries i les Illes Balears.