"Si surts, et desfàs": l'onada de calor en un dels punts més tòrrids de Ponent
Catalunya registra la temperatura més alta d'aquest 2025, amb 43,8 ºC a Vinebre
SeròsLes temperatures han tocat sostre aquest dilluns. En el punt àlgid de la segona onada de calor de l’estiu a casa nostra ja s’han superat els valors assolits en la primera, que va tenir lloc a principis de juliol, i, per primer cop aquest any, s’han superat els 43 °C a Catalunya. Concretament a Vinebre s'ha arribat als 43,8 ºC, que no només són la màxima més alta d'aquest estiu, sinó que suposen el rècord de calor en els 27 anys de dades d’aquesta estació meteorològica del Meteocat.
De fet, si no fos pel pic tòrrid i extraordinari del juliol del 2023 a l'Alt Empordà que va establir un nou rècord absolut de calor a Catalunya –amb 45,4 ºC a Figueres–, aquest dilluns s'hauria igualat el rècord vigent fins llavors, assolit el 2019 a Alcarràs (Segrià).
Més enllà de les Terres de l'Ebre, també s'han superat els 40 ºC en molts punts de la conca de Tremp i de Ponent. El dia al pla de Lleida ha estat sufocant, cosa que ha fet que la immensa majoria dels habitants optessin per tancar-se a casa o a la feina o per refugiar-se en les piscines municipals fins que, al capvespre, la marinada (alguns en diuen garbinada: vent del sud) rebaixés una mica els termòmetres.
"Si surts, et desfàs", assegura una de les treballadores de les piscines municipals de Serós, que ha sobrepassat els 41ºC. És allà on es concentra el màxim nombre de veïns que fugen de la calor. "No tenim una altra opció", diu Iván Ribero, un jove del poble que reconeix que els veïns prefereixen avui dia quedar-se a casa tancats que no pas socialitzar.
Carme Teixidor viu a Ripollet amb el seu marit, Enrique Luque, però tots dos venen a passar sempre els estius a Seròs. "Soc d'aquí i és on tinc el meu ambient", explica la dona. Ventiladors a casa i els vespres a la piscina són la seva manera d'apaivagar la calor. "A la tarda no sortim per a res", assegura Luque, que tot i ser natural de Màlaga reconeix que la calor de Seròs no té res a envejar.
Per als més grans de Seròs, la llar de jubilats és l'únic refugi per socialitzar en condicions. "Aquests dies només sortim al matí a comprar, i poca cosa més", diu una de les 400 sòcies d'aquesta entitat, que disposa d'un local al centre del poble. Sense servei de bar, almenys disposen de cartes i converses a una temperatura raonable. Quan tanquen, a les nou del vespre, tots tornen cap a casa. "Al carrer no hi tenim res a fer, aquests dies", diuen.
"Almenys l'onada actual, en ple agost, ens agafa amb nits més llargues, cosa que permet que refresqui més cap al matí", explica l'alcalde, Josep Antoni Romia. De fet, acostumats a encapçalar el rànquing de temperatures més altes de la comarca, al poble estan relativament preparats davant les calorades. La majoria de pagesos i constructors fan jornades intensives i les piscines estan sempre plenes a les hores centrals del dia.
"Un sol ventilador per a tota la casa"
Però afrontar la calor suposa un repte cada cop més gran per a les famílies més vulnerables, que no tenen recursos per mitigar-la. Un dels exemples és el de Rita Cazador, una fragatina que fa més de quaranta anys que viu amb el seu home a Aitona. Cobra una pensió d'invalidesa de 700 euros mensuals que no li permet gaires luxes, com la compra d'un aparell d'aire condicionat. "Tenim un sol ventilador de sostre per a tota la casa", explica Cazador. Viuen en un pis de dues habitacions petites i mantenen la major part del dia les persianes abaixades per reduir la calor al màxim. Les nits se'ls fan molt difícils.
Per problemes de salut, Cazador va haver de plegar de la seva feina en una central fruitera del municipi fa més d'una dècada. El seu marit, d'ofici paleta, també es va lesionar en un accident laboral molt greu i ja fa anys que està incapacitat. L'onada de calor actual els ha agafat, a més, en un dels moments més inapropiats. Han d'anar cada dia a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per un tractament contra el càncer. "Estan sent uns temps molt difícils per a nosaltres", diu. Les seves dues filles, ja majors d'edat i una d'elles mare d'un nen amb autisme, tampoc disposen de recursos per ajudar-los.
A Puigverd de Lleida, també en un dels focus de calor més importants de Ponent, hi ha Marian Ler, una mare soltera de tres fills que conviu en una casa vella on veu impossible la instal·lació d'aire condicionat. "Hi vivim de lloguer i estic segura que, si féssim una inversió d'aquest tipus, hauríem de canviar tota la instal·lació elèctrica", assegura Ler, que opta per obrir finestres al matí perquè la fresca refrigeri la casa i abaixar persianes al migdia.
Fa vint anys va marxar de Lleida capital per viure en un poble com Puigverd, on "l'ambient sigui més amable i proper". Assegura que va "créixer en un barri humil" i que sempre ha buscat un context semblant que li permeti "fer força vida al carrer". Un carrer que, a certes hores, és malauradament un forn.