Centenars d'acadèmics pateixen per la seva carrera
A Catalunya hi ha uns 700 lectors, acadèmics amb una carrera universitària de molts anys que pot no tenir continuïtat. La reforma catalana i el decret Rajoy deixen en l'aire el seu futur laboral.
BARCELONAÒscar Palacios té 39 anys i una carrera acadèmica de 16 anys a l'esquena. Set anys de doctorat, dos anys d'investigació postdoctoral a la Universitat de Pau (a França), un any a la Universitat d'Oviedo i cinc anys de professor lector a la Facultat de Ciències de la UAB. El 2011 es va acabar el seu contracte de lector -el màxim legal són cinc anys- però no va poder prosseguir el camí encetat i ara veu perillar el seu futur. "El lector no és una figura finalista sinó provisional", ja que el seu objectiu és "formar-se per accedir a una acreditació com a agregat [professor amb contracte permanent]". És el pas previ també a ser catedràtic, explica la coordinadora de la comissió avaluadora dels lectors a l'Agència de Qualitat Universitària (AQU), María Luisa Hernanz.
El decret del govern espanyol que impedeix obrir concursos per a places fixes als cossos públics ha truncat el camí iniciat per Palacios i pel total de 680 lectors que hi ha a les universitats públiques catalanes, segons dades del Govern. Uns acadèmics que estaven destinats a ser el relleu generacional del sistema universitari i que ara veuen perillar una "inversió de molts anys en formació" per la falta d'una sortida laboral, denuncia Palacios. I és que la seva situació de standby coincideix amb la reforma del sistema de professorat que planteja el Govern i que passa pel programa Serra Húnter de captació de talent, obert a escala internacional.
El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, assegura que molts lectors tenen cabuda al pla Serra Húnter, que obrirà 500 places d'agregat en els pròxims deu anys. Però la competència internacional i l'exigència d'una productivitat científica superior a la mitjana, que el Govern ha introduït en el programa, poden deixar-ne molts fora. "Hem seguit la via que ens han marcat legalment i ara ens canvien les regles del joc a mig partit. A mig camí quedem en desavantatge amb el que se'ns demana", diu Palacios. A l'espera que la prohibició estatal d'ampliar plantilles públiques s'acabi aixecant, la UAB va oferir a Palacios, i a la resta de lectors en la mateixa situació (dels 200 que té aquest centre), un contracte d'investigador postdoctoral com a solució temporal. Però el col·lectiu de lectors de la UAB s'hi oposa, perquè el contracte no s'ajusta a les tasques de lector i redueix el sou fins a 600 euros al mes, explica Palacios. Ara l'equip del nou rector, Ferran Sancho, està negociant una solució millor, però el rector posa com a requisit indispensable que sigui "pressupostàriament factible".
Un dret del conveni, diu CCOO
Segons CCOO, el conveni laboral del personal docent investigador (PDI) estipula que la contractació d'un lector li atorga el dret a optar posteriorment a una plaça fixa en aquell departament. En el concurs per la plaça, competeix amb altres aspirants, però té moltes opcions perquè "a la universitat li interessa quedar-se amb la gent que ha estat formant per a aquella feina", explica el vicerector de personal de la UB, Manuel Viladevall. La UB té uns 200 lectors. A set no se'ls ha renovat el contracte i a d'altres se'ls ha fet interins com a solució temporal. Però un dels grans problemes de la UB, i d'altres centres grans, és el salt generacional de fins a 20 anys entre el personal permanent (funcionari o no) i el que no ho és, que està iniciant la carrera.