Cinc maneres d'aconseguir rialles sobre paper
No ens cal recórrer a l'autoajuda per aconseguir millorar les nostres vides. Cinc novetats literàries ens ho demostren canviant les fórmules infal·libles i els consells buits per píndoles d'enginy.
Barcelona"Imagina't que ens quedem a casa empolainades, passejant amunt i avall amb túniques ben transparents. I a sota, res! Ah, i amb el pubis afaitat. Els homes tremparien com cavalls! Doncs bé, si aleshores nosaltres fem que no i que no, veuràs que de pressa que faran les paus. Perdran el cul!". Aquest és el raonament -estripat i directe- que la Lisístrata d'Aristòfanes (446-386 aC) fa servir per convèncer les dones a qui ha reunit al davant de casa seva: l'única manera que els seus marits prefereixin fer l'amor en comptes de la guerra és privar-los de la satisfacció sexual. L'estratègia convoca un seguit de situacions extremes i hilarants que han aguantat vint-i-cinc segles en plena forma: l'última traducció catalana de l'obra de teatre acaba d'arribar a les llibreries, gentilesa d'Adesiara.
Menys erèctils però igual de divertides són les peripècies de Reginald Jeeves, criat i apagafocs de Bertie Wooster, un gentleman anglès a qui coneixem tocant el banjo i acompanyem pel camp anglès, ajudem a resoldre el misteri d'una gerra de llet minúscula amb forma de vaca i mirem de fer entrar en raó amb la mateixa abnegació -però una mica menys de torpesa- que el seu inseparable servent, una de les creacions més famoses de P.G. Wodehouse (1881-1975) i que Anagrama comença a recuperar amb Ómnibus Jeeves . El primer volum de la col·lecció inclou ¡Gracias, Jeeves! (1934), El código de los Wooster (1938) i El inimitable Jeeves (1923). El poder de convocatòria del criat és tan alt que ha estat capaç fins i tot d'inspirar una de les últimes cançons de Paolo Conte (escrita des del punt de vista de Mr. Wooster).
L'opció rebentaire
"Aquest llibre no es publicarà mai. És impossible: seria considerat ignominiós", escrivia Mark Twain (1835-1910) a un amic mesos abans de morir. Feia referència a Los escritos irreverentes (Impedimenta), un volum que aplega un recull de textos en què l'autor de Les aventures de Huckleberry Finn interpreta, a la seva manera, diversos passatges bíblics.
Les cartes des de la Terra són escrites pel Dimoni, que fa befa de Déu; Els apunts de la família d'Adam repassen capítols de la vida de Matusalem, Eva i Sem amb una mala llet considerable; La carta de l'àngel arxiver , per acabar, passa revista a la "comptabilitat moral" d'un pobre carboner.
Lluny del carbó de Twain, a la república africana inventada d'Ismaèlia és a punt d'esclatar una guerra civil, i el magnat de la premsa Lord Copper decideix enviar-hi una ploma de luxe, l'escriptor William Boot, però un seguit de confusions fan que a Ismaèlia hi acabi anant un redactor de notícies trepidants de jardineria. Aquest és l'argument d' Últimes notícies , la novel·la que Evelyn Waugh (1903-1966) va publicar l'any 1938 i que, tot i les seves virtuts contagioses, ha hagut d'esperar gairebé 70 anys perquè n'aparegués la traducció catalana gràcies a l'editorial Acontravent.
Hi ha rialles que ens arriben per camins camins més dolços. Gianni Rodari (1920-1980) va fabricar unes quantes novel·les i contes en què l'humor, la tendresa i la fantasia viatjaven junts. Igual que passa amb una part important de l'obra de Roadl Dahl, la literatura de Gianni Rodari ha estat massa sovint limitada a un públic juvenil, barrera que Blackie Books -instal·lada en un paradigma modern i sense prejudicis- vol demolir amb la publicació de cinc dels seus llibres de contes en un únic volum, Libro de la fantasía .
Fer conya des del més enllà
Els grans autors de les cinc perles literàries que ara coincideixen a la taula de novetats de les llibreries són morts. L'humor de la seva obra, però, encara remena la cua i us crida fent "Bub-bub!". O tocant el banjo.