BarcelonaLa població a Barcelona s’ha mantingut estable en l’última dècada. Els 1.610.427 habitants que consten en l’últim balanç del padró municipal del gener del 2016 són amb prou feines un 1% més que fa deu anys. En aquest període, però, hi ha hagut molts moviments, no només d’entrades i sortides, sinó també dins de la ciutat. Destaca especialment la fuga d’habitants de Ciutat Vella, que ha perdut més d’una desena part de població des del 2007. El districte -el més pressionat pel turisme a la ciutat- comptava amb 100.451 habitants a principis d’aquest any, un 12% menys que fa una dècada. És la pèrdua més notòria de població i equival a un ritme de prop de 1.300 habitants menys cada any des del 2007. Ciutat Vella va patir un “creixement sobtat” de població entre els anys 2000 i 2007 que va canviar cap a un “lent descens” a partir de llavors, segons ha apuntat l’Ajuntament de Barcelona.
En altres punts de la ciutat, la pèrdua de població no ha sigut, ni de lluny, tan representativa. Horta-Guinardó, Nou Barris, les Corts i, en menor mesura, Gràcia, mostren descensos que van de l’1% a ínfims del 0,28% (el cas de Gràcia). A l’altre extrem hi ha Sant Martí, el districte que ha experimentat un creixement de la població més fort en els últims deu anys, però que ja venia creixent d’abans, concretament des del 2002. La zona s’ha beneficiat de nous projectes de desenvolupament urbanístic, subratlla el consistori. Altres districtes que també han guanyat població són l’Eixample, Sarrià - Sant Gervasi, Sant Andreu i Sants-Montjuïc.
Més envellits
Pel que fa a l’edat mitjana de la població, se situa en 44 anys i segueix envellint. L’edat mitjana ha escalat quatre anys en comparació amb el 1990 i sis en els últims 35 anys. El col·lectiu de més grans de 65 anys supera el de les persones de menys de 25 anys.
Els habitants estrangers a Barcelona trenquen sis anys de descensos i registren un creixement net de quasi 5.000 persones. La població estrangera suposa al voltant d’un 18% dels habitants de la ciutat, però entre el 2010 i el 2015 havia caigut en 32.000 persones. La procedència dels estrangers és diversa però hi ha una nacionalitat que lidera: la italiana, amb quasi 27.000 habitants. Els segueixen els pakistanesos, que s’han estancat en prop de 19.000 persones, i els xinesos, amb quasi 14.500 persones.