Clam per defensar els drets de les dones: “Tenim la responsabilitat històrica de no conformar-nos”
Barcelona acull un fòrum per commemorar els 30 anys de la conferència que va impulsar la protecció dels drets de la meitat de la població
BarcelonaFa trenta anys, representants de 189 països van signar un acord per consensuar i aprovar les primeres polítiques de gènere que defensaven una idea que aleshores encara semblava forassenyada: que els drets de les dones són drets humans i que garantir-los és una obligació dels poders públics. A aquella jornada històrica que va dissenyar l'agenda de la igualtat al món se la coneix com a IV Conferència sobre la Dona i es va celebrar a Pequín l'any 1995. Però avui dia una fita com aquesta seria impossible a causa de les tensions geopolítiques creixents i de l'èxit de l'onada reaccionària conservadora, atiada per formacions d'extrema dreta i grups religiosos que han fet del negacionisme feminista el seu cavall de batalla. Ataquen cada vegada més desacomplexadament les victòries socials aconseguides dècades enrere per les dones i posen en dubte les que encara estan per assolir.
La trentena de ponents del Fòrum Beijing+30, organitzat per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i pel departament d'Igualtat i Feminisme per commemorar el trigèsim aniversari d'aquesta conferència històrica, han demanat aquest dijous reafirmar el compromís d'aquella cimera en un moment delicat a causa de l'arribada de líders populistes i autoritaris. I, realment, la il·lusió i l'optimisme amb què han explicat com van viure aquella trobada pionera –han dit que el 1995 "el món es va posar d’acord" per avançar en la igualtat– s'ha transformat en preocupació per l'actualitat. "Cap país ha assolit la plena igualtat de dones i homes, però s'ha avançat, i ens alarma que ara aquells drets plenament assolits siguin qüestionats", ha dit l'exsecretària general adjunta de l'ONU Cristina Gallach.
L'acte ha reunit més de 450 persones, i entre les participants hi havia diverses assistents al fòrum del 1995, com la sociòloga Marina Subirats –que va representar la Unió Europea a Pequín– i la presidenta de GWL Voices, Susana Malcorra, que va ser cap de gabinet del secretari general de les Nacions Unides d'aleshores, Ban Ki-moon. Al llarg del programa no només s'ha parlat de la voluntat d'una part de la població de provocar una regressió en els drets de les dones, sinó dels múltiples reptes polítics, econòmics i tecnològics per aconseguir una societat més igualitària. "Si aixequem la veu, encara hi ha qui ens diu: «No sé per què us queixeu, esteu millor que les vostres mares i àvies». Però cap dels nostres drets ha estat un regal. La desigualtat no és una percepció, és una realitat avalada per estadístiques", ha defensat l'emprenedora i presidenta d'honor de l'ODEE, Anna Mercadé.
Les dades evidencien que la gran tasca pendent dels governs és la valoració del repartiment de les cures, que encara recauen sobretot en les dones i que, a la pràctica, funcionen com una mena de peatge o impost de gènere. Actualment, a Catalunya, les dones ocupen el 69% de les feines a temps parcial i s'agafen el 87% de les excedències laborals, i una tercera dada completa la radiografia: assumeixen el 66% del treball domèstic. Si bé hi ha més dones amb un nivell educatiu superior (58%) que homes (46,3%), elles només assumeixen el 24% dels càrrecs directius de les empreses catalanes i, a més, cobren uns 620 euros mensuals menys, si es compara l'import de la pensió de jubilació mitjana entre sexes. I malgrat tot, quatre de cada deu firmes catalanes neguen que el 2025 existeixi discriminació laboral cap a les dones. "La igualtat no és només una qüestió de justícia social, també econòmica: on hi ha desigualtat, hi ha talent desaprofitat", ha recordat el president de la Cambra, Josep Santacreu.
La veu també a les guerres
Les ponents han denunciat els negacionistes de la violència de gènere, els polítics que eliminen el concepte de feminicidi o retallen pressupostos, les empreses que penalitzen les mares a la feina i perpetuen la bretxa salarial, i les formacions que utilitzen les xarxes socials i la intel·ligència artificial per reproduir discursos masclistes i d'odi, vinculats a l'autoritarisme i en contra de la democràcia, que cada vegada més joves validen i assumeixen com a vàlids.
I què s'ha demanat en aquest debat per revertir aquesta situació? Que es despleguin i s'apliquin realment les lleis d’igualtat, amb pressupost i mecanismes sancionadors; una participació plena i paritària de les dones en la política, l'economia i la societat, amb mesures contra l'assetjament i els discursos d’odi, i aconseguir la igualtat salarial i la valoració i compensació de les cures. També, però, s'ha subratllat la necessitat que les dones tinguin veu en els conflictes que estan segant milers de vides a Gaza, Ucraïna o el Sudan i estan silenciant la meitat de la població a l'Afganistan i l'Iran. "Si històricament se'ns ha confiat la cura, en situacions de guerra les dones defensarem la vida", ha afirmat Subirats.
Malcorra ha recordat que un informe de l'ONU constata que un de cada quatre països reconeix obertament haver afeblit les seves polítiques d'igualtat. "És important que se sàpiga que els retrocessos no estan passant als marges, sinó que els estan reportant els governs, que són presents en lleis, en la retallada de pressupostos i en la manca d'informació", ha assegurat. En el mateix sentit s'ha expressat la ministra d'Igualtat, Ana Redondo: "Tenim una responsabilitat històrica de no conformar-nos davant d'una onada reaccionària potentíssima amb un gran finançament darrere per tornar-nos a l'àmbit de la llar, a la submissió". De fet, ha fet una crida a crear una "aliança internacional feminista": "Si no ens reforcem, ens guanyaran".
A la jornada celebrada aquest dijous a la Llotja de Mar de Barcelona hi ha participat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha afirmat que per a una societat justa i una democràcia forta "les polítiques d’igualtat no poden ser un afegit ni una nota a peu de pàgina, sinó que han de formar part troncal de l’acció de govern". Durant la seva intervenció, ha assenyalat que en els darrers anys s'ha avançat en les polítiques d'igualtat, però que ara "no es pot mirar cap a una altra banda" davant el retrocés que es viu arreu d’Europa i al món. Entre els assistents també hi havia la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor; el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i la presidenta del Consell d’Estat, Carmen Calvo.