El Col·legi d'Advocats insta el govern espanyol a regular la gestació subrogada

BarcelonaEl Col·legi d'Advocats de Barcelona, l'ICAB, assegura que la maternitat subrogada, coneguda popularment com a ventres de lloguer, és un fenomen a l'alça i que és necessari regular-lo. La pràctica està prohibida per la llei espanyola i això, segons han explicat aquest divendres en roda de premsa els responsables de Dret de Família de l'ICAB, obliga "a marxar a l'estranger a buscar un ventre de lloguer" el que provoca "conflictivitat" a l'hora d'inscriure aquests nens al Registre Civil. L'ICAB també ha lamentat que la mediació com a eina de resolució dels conflictes derivats de les separacions, especialment quan hi ha fills, estigui "estancada" i ha demanat "que les institucions la impulsin".

Espanya és al grup de països europeus que no té una regulació específica sobre la maternitat subrogada (com França, Portugal, Itàlia, Malta, Suïssa i Alemanya). Els altres 20 sí que en tenen. Amb tot, la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida sí que contempla la prohibició a "la renúncia a la filiació materna, amb o sense remuneració". Ara bé, després d'una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre un cas francès, Espanya va dictar el 2010 una instrucció a través de la qual s'autoritza a inscriure els nens nascuts d'un ventre de lloguer "quan els requisits documentals estan ben documentats", segons ha explicat la vicepresidenta de la secció de Dret de Família de l'ICAB, Núria Alba. "La majoria arriben dels Estats Units i tenen una sentència on es reconeix la filiació, però hi ha casos que només arriben amb un certificat de naixement", ha assenyalat.

L'ICAB considera que és necessari regular aquesta pràctica "cada vegada més estesa" i que malgrat que la resolució del TEDH "ha canviat el panorama de la inscripció, no del fet en si mateix, de si es pot o no utilitzar aquesta tècnica, i la societat ho demanda", ha remarcat Alba.

La mediació "s'estanca"

D'altra banda, l'ICAB ha lamentat que la medicació com a eina per resoldre conflictes en l'àmbit familiar estigui "estancada". L'any 2014 es van fer 3.000 mediacions de les quals 1.000 van acabar i menys de la meitat van fer-ho amb un acord. L'ICAB assegura que amb aquesta opció extrajudicial "es pot treballar la part més humana i emocional" i que suposa també "un estalvi de temps". En aquest sentit, Alba ha criticat la "intolerable" lentitud en la resolució dels conflictes de custòdia dels fills que triguen, de mitjana, entre un i tres anys. A més, ha assegurat que aquests casos es podrien resoldre de "manera més pacífica" amb la intervenció d'un mediador. Alba atribueix en part al "caràcter mediterrani" aquest estancament de la medicació i des de l'ICAB demanen que "les institucions la impulsin", entre d'altres, fent "sessions informatives obligatòries per fer pedagogia de la medicació" abans d'iniciar la via judicial per resoldre els desacords.

Un "coordinador parental" pels casos conflictius

El Col·legi d'Advocats de Barcelona, també ha informat de la posada en marxa en fase pilot de la figura del "coordinador parental", que ja funciona a altres països i que és un "auxiliar" del jutge en casos "extrems de conflictivitat". La seva missió és la d'assegurar l'execució de les sentències en tot allò referent a les mesures que afecten els menors. De moment està en fase de prova a dos jutjats de Barcelona i hi ha una vintena de persones que s'estan formant al Centre de Mediació de Catalunya per assumir aquest rol.