Comença la preselecció de candidats a papa

RomaEl conclave, el secretíssim òrgan d'elecció d'un nou papa, no començarà fins d'aquí uns dies -potser aquest cap de setmana o dilluns que ve-, però, a la pràctica, el procés de selecció del futur papa ja està en marxa. Avui els més de 200 cardenals d'arreu del món catòlic comencen a reunir-se a Roma en l'òrgan denominat Congregació General, una plataforma decisiva per a la preselecció dels candidats que després seran votats al conclave.

Enguany aquest òrgan adquireix encara més importància si es té en compte que, a diferència del que va passar arran de la mort de Joan Pau II, no hi ha cap candidat que despunti. Hi ha una llista inicial d'almenys deu papables. La Congregació General significa, per als 115 cardenals que tenen menys de 80 anys i que entraran a la Capella Sixtina per al conclave, una plataforma ideal per poder sentir parlar aquests papables i detectar algun altre candidat encara desconegut. Quan els cardenals entren al conclave tenen una idea molt més precisa sobre els candidats que podrien elegir: el conclave és més una eina de votació que d'autèntica selecció, recordava el setmanari catòlic The Tablet .

La Congregació es reuneix a la Sala Nova del Sínode de Bisbes. Els cardenals prenen la paraula per torns. Les regles internes de funcionament -quants minuts pot parlar cadascú- les prendran en les primeres sessions. Avui n'hi ha dues: una de dos quarts de deu del matí, i una altra a les cinc de la tarda. En seguiran almenys una al dia fins al començament del conclave.

Pendents de la data del conclave

És en la Congregació que els cardenals precisaran els detalls del conclave i en decidiran la data definitiva. El cardenal que presideix l'òrgan, Angelo Sodano, ex número dos de Joan Pau II, ha advertit que la data no es decidirà fins que tingui constància que tots els cardenals electors -els que tenen dret a vot- han arribat ja a Roma. Dels 117 cardenals que poden votar, ara com ara l'indonesi Julius Riyadi Darmaatmadja ha declinat assistir-hi per malaltia, i el britànic Keith O'Brien hi ha renunciat després d'haver estat denunciat per presumptes abusos a seminaristes. El 2005 Joseph Ratzinger era el gran favorit de l'ala conservadora, i el seu paper de cardenal degà (president) de la Congregació va acabar de formar un consens al seu voltant, mentre que els cardenals més modernitzadors havien de decidir qui podia representar-los, tenint en compte que el candidat natural, Carlo Maria Martini, ja estava malalt. A la primera votació, un grup de progressistes havien apuntat cap a l'argentí Jorge Maria Bergoglio, segons una de les reconstruccions més acreditades sobre el que va passar al conclave, la del vaticanista Lucio Brunelli.

A més d'escoltar els possibles papables a la Congregació, els cardenals discuteixen quin rumb volen donar a l'Església i cadascun d'ells va determinant qui podria respondre millor al perfil buscat. Un altre instrument seran els sopars i les trobades informals que els cardenals organitzaran en un decisiu període per al futur de l'Església.