Els drets de les dones i dels pobles, nous eixos de la cooperació catalana

BarcelonaLa cooperació internacional ha sigut la primera damnificada de les retallades al pressupost de la Generalitat. Amb una caiguda del 70% dels recursos, forts deutes amb les ONG i l’acomiadament de la meitat del personal de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), el sector semblava que havia tocat fons, atrapat entre la crisi i un govern que no el considerava una prioritat política. Ara l’agència vol girar full i ha iniciat un nou pla director que marca les prioritats de la cooperació catalana fins al 2018 i que ja té l’aval del Parlament, amb l’abstenció de la CUP i el vot en contra del PP. Suposa una nova concepció de la solidaritat basada en la idea que sense drets no hi ha desenvolupament. El nou paradigma basa la cooperació catalana en la defensa dels drets de les dones i dels pobles. La nova concepció té el suport de les ONG, que alerten, però, que tot quedarà en paper mullat si no es torna a obrir l’aixeta del finançament i si no impregna tota l’acció de govern.

Treballar per transformar

“El que volem és transformar, i per fer-ho cal treballar contra les causes que provoquen la pobresa, buscar un canvi estructural més enllà de l’assistencialisme”, explica Marta Macías, directora de l’ACCD des de febrer del 2013. El nou paradigma parteix del principi que treballar per la igualtat de les nenes i les dones -especialment discriminades dins dels grups ja desafavorits per si mateixos- permet que tota la comunitat avanci. “Les dones i les nenes també són titulars de drets i no només beneficiàries d’ajuda”, afegeix Macías. L’objectiu és donar-los poder perquè siguin elles les protagonistes de la transformació de la seva pròpia situació i la dels seus països. I això té molts vessants: des de fomentar l’empoderament polític fins al dret al treball en condicions dignes, la promoció de la pau i dels drets de les víctimes o l’accés equitatiu als recursos naturals.

Els drets col·lectius dels pobles han de ser l’altre gran tret distintiu de la cooperació catalana. Això inclou els drets lingüístics i culturals i també “el dret a decidir el propi futur a través de la participació democràtica”. Entre les prioritats hi ha el Sàhara Occidental i Palestina, però també projectes de defensa de la llengua i la identitat per a comunitats de l’Amèrica Central. El nou pla director inclou dos nous països prioritaris: Gàmbia -responent a una demanda d’entitats d’immigrants, i al vincle amb el Senegal, on ja hi havia projectes- i Tunísia, l’únic país que no ha vist massacrats els somnis de la Primavera Àrab.

Les ONG, que han participat del disseny del pla director juntament amb experts, reconeixen els avenços, però denuncien que l’escanyament pressupostari no s’ha acabat. “Venim de tot un cicle en què només vèiem com es destruïa la cooperació i és important que hi hagi un pla i que s’innovi en el contingut, amb un enfocament basat en els drets. Però el marc pressupostari ens porta a l’escepticisme”, alerta Míriam Acebillo, presidenta de Lafede.cat, la coordinadora d’ONG amb 113 entitats. Per a aquest any el pla està dotat amb 8,6 milions d’euros, dels quals uns 4,06 es destinen a projectes sobre el terreny. Les ONG havien establert com a mínim simbòlic 15 milions d’euros, el pressupost amb què va engegar l’agència, el 2003.

El pla director inclou un escenari econòmic que incrementarà el pressupost disponible fins als 33,6 milions d’euros el 2018, lluny encara dels 67,5 milions que es van destinar a cooperació l’any 2008, just abans de la crisi. A més, s’estableix com a objectiu arribar al 0,4% d’ingressos no condicionats de la Generalitat. Per a Macías, “els recursos estan blindats perquè ho ha aprovat el Parlament”. Però la presidenta de la coordinadora d’ONG ho posa en dubte: “No serà el primer cop que cauen les partides perquè hi ha altres prioritats pressupostàries”. Una altra assignatura pendent és adequar les línies d’ajuda oficial al desenvolupament d’altres departaments, com Ensenyament i Salut, a les línies que defineix el pla estratègic: aquest any només el 0,13% dels diners que es destinen a cooperació són coherents amb el pla.

Per a la portaveu de les ONG, “l’ajuda al desenvolupament és un imperatiu ètic i una responsabilitat dels governs: les coses a casa nostra són complicades, però en altres llocs ho són encara més i acostar-nos als altres pobles ens permet interconnectar les causes. Ara no hi ha un Nord i un Sud, sinó molts Suds dins el Nord i alguns Nords dins del Sud, ara els problemes són globals i cal contrarestar el poder econòmic i les desigualtats: per això ens agrada parlar de justícia global”.

Miquel Carrillo, d’Àgora Nord-Sud, alerta que “per contribuir a eradicar la discriminació de les dones i els pobles arreu del món, cal treballar en aspectes concrets en què materialitzar la conquesta d’espais de llibertat i de consolidació de drets. Si no, tot pot quedar molt abstracte. No estem parlant només de tenir més infrastructures d’aigua, per exemple, pot ser aconseguir una llei general d’aigua amb un enfocament més just”, apunta. Carrillo rebutja l’argument de la crisi per justificar les retallades en cooperació: “Ara mateix són els ajuntaments els que es creuen la cooperació sense embuts. L’aportació de la Generalitat és ridícula, i explicar-ho amb la crisi és ofensiu, com si els municipis no la coneguessin tant o més. Si Catalunya vol ser al món necessita la cooperació, i no cal esperar a tenir el seu estat: s’està perdent una gran oportunitat d’ensenyar com seria l’acció exterior d’un nou país”.

Una agència amb 49 treballadors i 168 projectes en curs

L’estructura actual de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) és de 49 treballadors, quasi la meitat dels que tenia el novembre del 2011, quan van patir un expedient de regulació d’ocupació. Aquell ERO va reduir la plantilla un 50% i van passar de 93 treballadors a 42. Des de llavors han pogut incrementar-la fins als 49 actuals, tres dels quals estan treballant fora de Catalunya. Aquests tres membres de l’agència són els representats dels projectes que tenen a Bogotà (Colòmbia), Maputo (Moçambic) i Casablanca (Marroc), on viuen.

Aquesta cinquantena de treballadors s’encarreguen de l’execució dels 168 projectes que tenen actualment en marxa, que suposen un volum econòmic de quasi 26 milions d’euros. Es tracta de projectes començats fa temps i que encara duren, i, per tant, els diners provenen de pressupostos de diferents anys. De fet, els pressupostos del 2014, 2013 i 2012 sumen precisament aquests 26 milions d’euros. Dels 8,6 milions del 2015, el 23% són per a gestió del personal.

L'opinió dels experts

• Com valora el nou pla director?
• ¿S’ha recuperat el diàleg amb el Govern?
• ¿Es destinen els recursos adequats per al que proposa el pla?

Francesc Mateu

1. Probablement és el millor pla que hem tingut fins ara. És un pla director molt centrat en els drets humans, i en aquest sentit penso que està molt adaptat al que fem la majoria d’entitats. Si té una pega, és que és poc realista, tenint en compte els recursos per dur-lo a terme. I m’hauria agradat que hagués anat una mica més enllà en coherència política: que el que fem en cooperació no ho desfem en comerç exterior.
2. La relació amb la Generalitat és molt diferent de com era. El diàleg s’ha recuperat, però la confiança requereix temps i fets. El Govern se l’havia polit, la confiança. La relació és correcta en aquests moments, i sembla que anem pel bon camí.
3. El pla està molt bé però no té un pressupost suficient per executar-lo. Quan un país té un projecte com aquest, però després no hi destina els recursos que calen, et preguntes fins a quin punt se’l creu. La cooperació és un tema crucial, és l’oportunitat d’establir relacions internacionals d’una manera diferent i beneficiosa per a tots. La cooperació respon a una pregunta vital: “Com ens situen al món d’una manera ètica i socialment responsable?” Cal un canvi. La Generalitat ha destinat 50.000 euros al Nepal. Intermón ha recollit 2 milions de la societat. És una desproporció: alguna cosa està fallant.

Natàlia Anguera

1. És un pla molt innovador, amb un enfocament estratègic de suport a les dones que pot marcar una gran diferència. Per dur-lo a terme caldrà formació, perquè les entitats entenguem conjuntament la idea de gènere i drets humans. Ara hi ha metodologia i ideologia al darrere, però s’ha de poder portar a la pràctica i adaptar-se als diferents contextos: al món àrab, a l’Amèrica Llatina, etcètera. El pla ha de tenir la flexibilitat necessària per comprendre cada circumstància i centrar-se en les necessitats bàsiques i en les persones més vulnerables.
2. El diàleg i la confiança s’han recuperat. És veritat que el nou pla director de cooperació s’ha elaborat amb un procés molt participatiu, però hem de veure canvis objectius. Dotar de pressupost el pla serà el que ens farà pensar que la cooperació és una veritable aposta de la Generalitat.
3. Amb els 8 milions d’euros que es destinaran de moment al pla podem començar a executar-lo i a fer alguna cosa. Comparat amb els dos últims anys, és una millora, però igualment escassa. El fet que el pla sigui tan innovador requereix un esforç important en formació i programes d’acompanyament de llarga durada. Al Nepal, els 50.000 euros són un import molt petit, que només cobreix algunes de les necessitats per superar l’emergència immediata.

Pau Lanao

1. El nou pla és un pas endavant en relació a com estava la cooperació fa dos anys, quan va quedar pràcticament desmantellada. El gènere i els drets humans són dues propostes que engloben pràcticament tota la cooperació i solidaritat. És molt ampli: hi entra el dret a l’habitatge, i pel que fa al gènere no hi ha dubte que el femení és un dels col·lectius més discriminats. Un altre punt a favor del nou pla és que no presenta la cooperació com un element paternalista, sinó com un element de transformació de la nostra societat i des les societats amb les quals es treballa.
2. No hi ha dubte que la directora general de Cooperació, Marta Macías, ha fet passos importants per intentar recuperar la confiança i el diàleg. Parla el mateix idioma que les ONG, però ara cal que veiem com les paraules es ratifiquen amb l’acció.
3. Els recursos que es destinaran al pla estan per sota de les previsions que havien fet les ONG. Per intentar tirar endavant tot el que proposa el pla calen molts més diners. Només per sortir del pas i intentar superar la gran baixada que hi va haver en els anys 2011 i 2012 necessitaríem un mínim de 15 milions d’euros. És cert que el pla ha apujat l’assignació, i ha passat de 6,2 a 8,6 milions. Però encara estem lluny dels 67,5 milions que s’hi van destinar el 2008.