Dels companys sexuals a les relacions de conveniència: Quins amics faràs aquest estiu?

BarcelonaEl creixement de l'exposició a la vida social de l'estiu dóna peu a conèixer molta gent nova, segons apunta el sociòleg de la UOC Francesc Núñez, però no sempre es pot parlar d'amistat. Alguns dels nous coneguts simplement seran el que anomena "relacions d'estiu" i alguns efectivament aniran més enllà, mentre que altres es convertiran en "amistats de veritat". Malgrat tot, Núñez ja adverteix que l'amistat no sorgeix de forma instantània, "com pot passar en l'amor".

"L'amistat és resultat de l'esforç per enllaçar dues vides que estaven separades", afegeix el sociòleg, que classifica en cinc categories les llavors d'aquestes amistats que es poden plantar a l'estiu:

• Els amics de conveniència o forçosos són els que es fan durant trajectes de tren o bus, en converses espontànies fruit de l'avorriment. Núñez també recorda que a càmpings o hotels les relacions de caire pràctic per resoldre necessitats del moment (com la cura dels fills) poden anar més enllà i esdevenir amistats.
• Les nits de festa són un clàssic a l'estiu, i moltes d'elles poden portar a conèixer noves persones, "els amics de festa". El sociòleg ja apunta que és molt probable retrobar-se amb els mateixos nous coneguts en diferents nits d'oci.
• De la mateixa manera que ens podem retrobar un amic que hem fet la nit anterior, també és probable tornar a veure un amic fet en un altre estiu. Són els coneguts reincidents o "amics d'altres anys".
• Quan la relació amb una altra persona té com a principal punt d'interès mantenir relacions sexuals, es tracta sens dubte d'un vincle de "follamics", un altre clàssic també en auge a l'estiu, segons Núñez.
• I, per últim, els "amics dels amics". Sovint, quan un amic nostre ens presenta una persona, el més probable es que s'acabi convertint en un "amic de debò".

Per cultivar aquestes relacions més enllà del contacte a l'estiu, la igualtat és "una llei fonamental": "Difícilment pots ser amic d'algú que consideres pitjor que tu", apunta el sociòleg. En aquest sentit, només les bones persones, no extremadament interessades, poden tenir amics de veritat. Voler el millor per a l'altre és, precisament, un dels principals requisits, a banda de "compartir comportament moral i una sèrie de judicis respecte al món".

Si es controlen les sotragades emocionals i no es traeix un amic, la distància i el temps no serà un impediment. "És important fer coses junts, no el temps que passi entretant", conclou el sociòleg.