SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

L’AMB denuncia que Agbar intimida els seus tècnics

La justícia tomba dues querelles contra el regidor Eloi Badia i quatre treballadors

La justícia ha tombat dues querelles d’Agbar contra el regidor d’Aigua, Energia i Presidència de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, i quatre treballadors més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Són dues decisions judicials que arriben en ple debat sobre la remunicipalització de l’aigua que defensa el consistori barceloní i que, segons Badia, formen part d’una estratègia de la companyia per “intimidar” els treballadors i el mateix equip de govern. “Són fets greus, estan traspassant una línia vermella anant per la via penal, amb una certa cerca d’obstrucció i intimidació”, va acusar el mateix regidor, que va assegurar que l’estratègia de la “judicialització” escollida per Agbar no “els intimida”.

En els pròxims mesos s’espera la resolució del Tribunal Suprem sobre la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’anul·lar la concessió que tenia Agbar per gestionar l’aigua en baixa -la que arriba a les llars- a la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, i que ara gestiona una societat mixta publicoprivada, amb un 85% de l’accionariat d’Agbar i un 15% dels municipis de l’AMB. El TSJC va anul·lar la concessió perquè considerava que no es va justificar prou que es fes l’adjudicació sense un concurs públic i, a més, va esgrimir que tampoc quedava prou acreditat que Agbar tingués la concessió -un títol- de la gestió de l’aigua. D’aquesta decisió del Suprem en dependrà el projecte de Colau per recuperar la gestió pública de l’aigua.

Precisament, la segona de les sentències que la justícia ha tombat fa referència a un informe que l’AMB va sol·licitar per calcular els actius que Agbar aporta a la societat mixta. L’informe va concloure que els actius no ascendien a 476 milions, tal com va comunicar Agbar, sinó a 130 milions. Quan Eloi Badia va fer públics els resultats d’aquest estudi, Agbar va emprendre accions legals, per la via penal, contra el regidor i tres treballadors més, als quals s’atribuïa delictes d’injúries, calúmnies, prevaricació, expropiació i malversació.

El jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona no va admetre a tràmit la querella, en una resolució del 21 d’agost. “No és il·lògic que es realitzi un estudi per valorar els actius de l’empresa mixta”, diu l’escrit al qual ha tingut accés l’ARA. La companyia d’aigües argumentava en la seva querella que l’informe que va demanar l’AMB excloïa infraestructures aportades per Agbar o es donaven per amortitzats certs actius als quals no es donava cap valor. “És una valoració que efectua el querellant, i això no converteix l’informe en fals ni erroni ni il·legal. Es desconeix si la valoració de l’informe s’ajusta o no a la realitat i si els mètodes usats són adequats o no, però això és irrellevant penalment. Difondre l’informe a la premsa no és constitutiu de delicte”, argumenta la resolució, que recorda que “no s’ha d’oblidar que el TSJC va dictar una sentència el març del 2015 en la qual, com reconeix la mateixa querellant, es van apreciar certes irregularitats”.

En l’altre cas, el jutjat d’instrucció número 14 de Barcelona no va admetre a tràmit la querella d’Agbar en què acusava Badia i tres treballadors més de l’AMB dels delictes de revelació d’informació reservada, injúries i calúmnies, una querella que es va interposar després de la publicació d’un article en aquest diari sobre una conferència del llavors magistrat del Suprem José Manuel Maza. Una querella a la qual la fiscalia també es va oposar.

Etiquetes

Més continguts de