Des de la bombeta que va fer néixer el concepte fins als iPods

L'any 1924 es va fundar un càrtel de productors de bombetes de tot el món, que van anomenar Phoebus. Van limitar a 1.000 hores la duració de les bombetes. Multaven severament els fabricants que no ho feien. Els van descobrir i l'any 1953 van prohibir-ho, però ja havien assolit el seu objectiu.

Henry Ford va optar per un únic model, el Ford T, pensat per durar molts anys. Aquesta estratègia va tenir molt èxit a principis dels anys 20. General Motors, per competir-hi, canviava el model cada any. Els retocs eren cosmètics. El disseny feia que es volgués canviar de cotxe i va guanyar a la fiabilitat.

El gegant químic Dupont va descobrir el niló, un material que acabaria per sempre amb el malson de les carreres a les mitges. Només tenia un problema: era massa resistent. A poc a poc van haver de fer-les menys resistents per no abocar l'empresa a la bancarrota. I a les mitges hi van tornar les carreres.

Apple no tenia un servei de substitució de les bateries dels iPods, sinó que obligava els consumidors a comprar un aparell nou. Una advocada americana va presentar una demanda col·lectiva. El cas no va arribar a judici, però Apple va crear un servei de substitució de bateries i la garantia ara dura dos anys.