Ciència

El descobriment d'una galàxia similar a la Via Làctia canvia la concepció primerenca de l'univers

La troballa pot ser el primer pas per entendre millor la concepció de l'univers

ARA
3 min
La troballa mostra una galàxia que forma una espiral al voltant d'una barra d'estrelles, semblant a la imatge de la Via Làctia.

BarcelonaLa revolució que les observacions del telescopi James Webb han suposat per a la ciència del cosmos comença a donar fruits: un equip d'investigadors liderats pel Centre d'Astrobiologia (CAB) ha descobert la galàxia similar a la Via Làctia més llunyana de les observades fins ara, fet que revela que l'Univers estava més organitzat del que es pensava des d'una era primerenca. La troballa, que publica aquest dimecres la revista Nature, mostra una galàxia que forma una espiral al voltant d'una barra d'estrelles –semblant a la imatge de la Via Làctia– que s'hauria format fa 11.700 milions d'anys, quan l'univers només comptava amb 2.100 milions d'anys.

El descobriment de Ceers-2112, el nom científic que els investigadors han donat a la galàxia acabada de trobar, desmunta la concepció que l'estructura de les galàxies en espiral, com la Via Làctia, no s'hauria consolidat fins que l'univers va assolir la meitat de la seva edat actual (fa una mica menys de 7.000 milions d'anys). "El nostre estudi revela que ja existien galàxies similars a la Via Làctia fa 11.700 milions d'anys", ha explicat en una entrevista amb EFE un dels autors principals, Luca Costantin, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al CAB de Madrid.

Costantin ha detallat que Ceers-2112 es considera una galàxia espiral barrada “perquè presenta una mena de braços espirals que giren al voltant d'una zona central, on hi ha una estructura d'estrelles en forma de barra. I el que és més peculiar és que la galàxia té la mateixa quantitat d'estrelles que en aquest moment de l'univers tenia la nostra galàxia”. El 70% de les galàxies conegudes fins ara a l'univers proper tenen aquesta estructura espiral.

L'observació de Ceers-2112, segons l'investigador, ha estat possible gràcies a les extraordinàries capacitats del telescopi espacial James Webb, la tecnologia i instrumentació del qual han permès descobrir i estudiar detalladament la morfologia de galàxies llunyanes com aquesta. Concretament, les dades científiques es van prendre durant les observacions del telescopi en una regió del cel ubicada entre les constel·lacions de l'Óssa Major i el Bover.

Primer pas

I això és només el començament. "Tenim davant entre 8 i 10 anys d'observacions d'aquest telescopi que permetran trobar noves galàxies i entendre millor els processos físics que es van produir en la primera fase d'existència de l'Univers", assegura Costantin. Els moviments següents passaran, per tant, per continuar estudiant la galàxia trobada per desxifrar-ne la composició química i entendre-la millor.

"Investigar com adquireixen les galàxies l'estructura que les caracteritza avui és essencial per conèixer els processos de formació i evolució de l'Univers", ha afegit una altra de les autores, Cristina Cabello, investigadora de l'Institut de Física de Partícules i del Cosmos de la Universitat Complutense de Madrid. “L'extraordinari treball d'observació descrit i interpretat en aquest estudi identifica la inesperada existència de matèria altament organitzada i lligada gravitatòriament en forma de galàxia barrada, que conté al voltant de 4.000 milions de masses solars en un moment en què l'Univers només tenia 2.000 milions d'anys”, ha assenyalat Juan Pérez-Mercader, investigador principal en Física aplicada a l'Astrofísica i a la Cosmologia de la Universitat de Harvard.

Pérez-Mercader, fundador i primer director del CAB, ha explicat que som davant d'una investigació "les observacions i interpretació quantitativa d'avantguarda de la qual apunten que encara ens queda molt per aprendre de l'evolució de l'Univers, i sobre la història de la matèria fosca i la seva interacció amb la matèria bariònica (matèria ordinària que forma els éssers vius, els planetes i les estrelles) per comprendre els processos per donar lloc a una galàxia com aquesta”.

Aquest descobriment indica “la presència d'una evolució molt més ràpida del que s'esperava aquesta galàxia, que probablement serà la primera observada de la seva classe, i caldrà estudiar molt fins a donar-li sentit i incloure-la dins de la nostra comprensió de la història primerenca i l'evolució cap a la pubertat de l'Univers”, ha afegit. Per al fundador del CAB, la troballa també suposa “un triomf per a una nova generació de científics del cosmos que ara poden fer i liderar a escala internacional una magnífica investigació científica des d'Espanya”.

En la investigació hi han participat 33 investigadors pertanyents a 29 institucions de 8 països. Entre les institucions espanyoles afiliades, a més del CAB, hi ha les universitats Complutense de Madrid, de La Laguna, de Valladolid i l'Institut d'Astrofísica de les Canàries.

stats