El director d'una mútua de Tarragona renya un pacient per parlar en català amb el metge
Plataforma per la Llengua denuncia un cas de discriminació lingüística en què un metge pressionava un pacient perquè canviés al castellà tot i entendre el català
BarcelonaNomés una setmana després que transcendís el vídeo catalanòfob d'una infermera de la Vall d'Hebron contra el requisit de català per fer les oposicions, Plataforma per la Llengua ha fet públic aquest divendres un cas de discriminació lingüística que, de nou, esquitxa el sector sanitari. Es tracta de la denúncia d'un pacient de la mútua Fraternidad-Muprespa de Tarragona que va ser pressionat, primer, pel metge que l'atenia i, després, pel director del centre, perquè s'expressés en castellà. Segons explica l'entitat en un comunicat, el pacient es va negar a canviar de llengua i va aconseguir ser atès sense deixar de parlar en català. "El cas és especialment greu perquè el centre és una mútua col·laboradora de la Seguretat Social i actuava, per tant, com a gestor d'un servei públic", afirma. Plataforma per la Llengua ha tingut accés a la gravació de la conversa i ha fet públics els àudios amb el permís del pacient.
Els fets van passar el 26 de novembre del 2020 en una visita de control d'absentisme d'una baixa laboral. El pacient havia patit un accident de trànsit i estava de baixa. No era el primer cop que era atès per aquell metge i, fins aleshores, hi havia parlat sempre en català. El metge, tot i expressar-se en castellà, sempre l'havia atès. "Per això, el pacient va optar un cop més per parlar-li en català, i la sorpresa va ser que aquesta vegada el metge li va dir que no l'entenia i li va demanar que li parlés en castellà. El pacient s'hi va negar i el metge va anar a buscar el director de la mútua i va fer sortir el pacient de la consulta perquè parlés amb el director al seu despatx", detalla l'entitat en defensa del català.
Durant tota la conversa, que es va allargar durant vint minuts, el director va intentar convèncer el pacient perquè es dirigís en castellà al metge. Plataforma per la Llengua assegura que, per imposar el castellà, el director va fer servir arguments "subtils que apel·len a l'entesa i al sentit comú" i que justifiquen un "procés de submissió lingüística dels catalanoparlants". Segons se sent a l'àudio, el director va demanar al pacient "respecte pel metge", que "facilités les coses" i va oferir-li dues opcions: "Queixar-se i anar als jutjats" per exercir els seus drets o "la via de la bona voluntat".
El pacient, que va negar haver faltat al respecte a ningú per parlar en català i va recordar que en visites anteriors sempre havia fet servir aquesta llengua, no es va fer enrere i va continuar exigint ser atès en la seva llengua (o almenys poder parlar-la ell). Això va fer que el director l'acusés "d'estar radicalitzat en molts aspectes" i de tenir "uns plantejaments molt extrems". "Quan una persona em demana, si us plau, que li parli en castellà, jo no hi tinc cap problema, perquè si de tot n'hem de fer un gra massa, és difícil", va afirmar el responsable de la mútua.
Finalment, i per la perseverança del pacient a no canviar de llengua, el director va optar per fer entrar a la consulta una infermera perquè fes d'intèrpret per al metge. "Però el cas va fer un gir copernicà: malgrat que al principi la professional traduïa les frases al metge, després de dues preguntes la seva intervenció ja no va ser necessària, perquè el metge comprenia tot el que li deia el pacient", denuncia Plataforma per la llengua.
Un exemple de "fermesa individual"
Per denunciar la situació, el pacient va presentar una reclamació a la mútua Fraternidad-Muprespa, va omplir el full de reclamacions de la Generalitat de Catalunya i va posar el cas en coneixement de Plataforma per la Llengua, el Col·legi de Metges de Tarragona i la Seguretat Social, que se n'ha espolsat la responsabilitat dient que la competència és de la mútua. Plataforma per la Llengua defensa que aquest cas il·lustra la manca de voluntat d'algunes empreses que gestionen serveis públics a l'hora de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants i la tolerància de l'administració amb aquesta realitat.
L'entitat considera que la mala pràctica de la mútua Fraternidad-Muprespa s'explica per la percepció que els drets lingüístics dels catalanoparlants són "una qüestió secundària" perquè molts parlants de català acaben cedint. Per a l'ONG del català, és l'administració qui ha de garantir els drets lingüístics, i poder-los exercir no hauria de dependre del grau de fermesa individual. Tanmateix, també reivindica el paper dels ciutadans en la defensa de la llengua i considera que el compromís és indispensable per assegurar el futur del català. "En aquest cas concret, és probable que l'actitud del pacient hagi obert el camí perquè la situació no es repeteixi amb altres usuaris catalanoparlants del centre mèdic", valoren.
