BARCELONA"Sisplau, no pengi. Respiri a fons i expliqui'm què li passa, digui'm qui se li ha mort". Aquest va ser el primer contacte de Teresa Vizán amb l'associació AVES. Tenia 45 anys, feia tres setmanes que havia perdut el seu fill en un accident. D'un dia per l'altre el seu món s'havia ensorrat, i ni tan sols sabia explicar què li passava, així que va haver de trucar tres cops fins a atrevir-se a parlar, amb la veu segrestada per les llàgrimes. Han passat 12 anys, i ja en fa molts que la Teresa és capaç de parlar del seu fill amb un somriure als llavis. A AVES va trobar la manera de fer-ho. "Vaig aprendre a donar-me permís per tornar a viure", recorda. I és que el seu pas per un dels grups de dol de l'entitat, l'intercanvi d'experiències amb persones que, com ella, havien perdut un fill, la va ajudar a trobar la llum per tirar endavant.
AVES és una entitat pionera en la posada en marxa dels grups d'ajuda mútua en el dol a Catalunya. Va ser fundada l'any 1993 per Adela Torras, una d'aquelles persones d'empenta infinita que no s'aturen davant els obstacles. Havia fet el seu propi dol després de la mort del marit, tenia una llarga experiència en voluntariat hospitalari i s'havia convertit en una mena de deixeble catalana de la psiquiatra nord-americana Elisabeth Kübler-Ross, un referent mundial en matèria de mort i acompanyament. "M'havia autoritzat a respondre a les cartes que li enviaven els lectors espanyols del seu llibre La mort, una aurora . Juntament amb la seva editorial vam decidir fer una trobada de lectors, i hi va venir molta gent carregada de dolor per la mort d'algú proper", recorda Adela Torras.
Així que el que havia de ser una trobada puntual es va convertir en una reunió periòdica, i els participants es van anar agrupant segons el tipus de pèrdua en grups de dol de pares, de vidus, de fills. Torras es va inspirar en un grup de dol de l'Hospital Sant Joan de Déu, però hi va introduir unes variacions que van convertir la seva iniciativa en fundacional: els grups no els dirigeix un psiquiatre o un psicòleg, sinó un voluntari legitimat per la seva vivència de mort i la seva capacitat per sobreposar-s'hi. La clau ésl'ajuda mútua, una idea adoptada de l'organització d'alcohòlics anònims. El funcionament dels grups s'ha anat perfeccionant amb el temps, de la mateixa manera que els grups de dol vinculats o no a AVES s'anaven implantant també per tot Catalunya i la resta de l'estat espanyol. Els conductors dels grups reben una acurada formació per aprendre a gestionar les pròpies emocions i ajudar els altres a canalitzar les seves. Però aquesta formació no té per destinataris només els usuaris dels grups de dol, sinó que des d'AVES s'irradia formació i divulgació entre professionals sociosanitaris i en l'àmbit educatiu a través d'un programa anomenat Art i Absència, dirigit per la pedagoga i llicenciada en belles arts Neus Ballesteros.
Atenció per als que perden un fill
Un altre dels grups de dol de referència a Catalunya és el d'Acompanya-Ca n'Eva, creada per la família d'una noia, Eva Mora, que va morir de càncer als 17 anys. En set anys de funcionament, aquesta fundació ha anat ampliant també el seu radi d'acció. Avui, a més de les reunions setmanals del grup de dol, ofereix atenció personalitzada a les famílies que han perdut un fill, i un cop al mes convoca tothom sacsejat per la mort d'un nen o adolescent a conviure en estades de cap de setmana. Allà, junts sota el mateix sostre durant dos dies, troben espais per compartir el dolor i buscar entre tots la manera de superar-lo.
"Quan va morir la meva filla jo era reticent a participar en un grup de dol. M'aferrava a un argument molt generalitzat, deia que no em serviria de res perquè no em tornarien la meva filla", recorda Miquel Mora, pare de l'Eva. "Finalment vaig anar-hi i em va ser útil, però trobava coses a faltar. L'hora i mitja de reunió se'ns feia molt curta, necessitàvem trobar-nos més estona, tenir més oportunitats per a l'intercanvi". Fa unes setmanes, Acompanya-Ca n'Eva ha aconseguit seu pròpia per a les seves trobades residencials. Això permetrà als usuaris reunir-se no només un cap de setmana al mes, sinó tantes vegades com els calgui. Tantes vegades com sigui necessari abans de donar-se permís per tornar a viure.
Un suport que també és virtual
Però tot i la seva extensió geogràfica, els grups de dol no són presents en tot el territori. A més, hi ha persones a qui els costa fer el primer pas i anar a les reunions, o senzillament no hi poden assistir per un problema d'horaris. Internet s'ofereix com una alternativa eficaç gràcies al nou portal Duelia.org, la primera xarxa social creada per posar en contacte persones que han viscut una mort propera, amb la convicció que compartir els sentiments alleugereix el dolor. A més, com fan cada vegada més grups de dol (AVES entre ells), també s'adreça a persones que estan vivint un procés de malaltia terminal.
Una singularitat de Duelia és que aixopluga tant les persones que necessiten ajuda com les que estiguin en condicions d'oferir-la. En aquest sentit, hi ha tres perfils d'usuari: l'individual, el de centre especialitzat i el professional. Les persones registrades a la xarxa tenen la possibilitat de conversar virtualment, i en qualsevol moment, amb gent que viu un procés semblant; també poden consignar de manera anònima els seus sentiments, i llegir el punt de vista de vuit especialistes a través dels seus blogs respectius. Entre els bloguers de la xarxa hi ha Adela Torras, d'AVES, l'escriptora i doctora en metafísica Anji Carmelo i l'especialista en psicooncologia Eva Juan. Duelia, gratuïta i confidencial, es va posar en marxa l'estiu passat, tot i que fins a aquesta setmana no s'ha presentat oficialment.
Una oportunitat per créixer
Teresa Vizán va ser voluntària d'AVES i conductora de grups durant molts anys, i ara n'és la secretària. Hi veu processos de tot tipus i sap que una mort pot ser una experiència tan traumàtica que pot desmuntar una família, llevat que tots estiguin disposats a caminar junts en el procés de dol. "Els americans, tan aficionats a les estadístiques, diuen que el 70% de les parelles que han perdut un fill se separen". Ella va participar en el grup de dol amb el seu marit. L'any que ve AVES farà 20 anys i ho volen celebrar amb l'organització del I Congrés Mundial de Grups d'Ajuda Mútua en el Dol, per al qual estan fent una feina de rastreig d'iniciatives semblants de tot el món.