Dones portant el Crist i joves a primera fila: el 'miracle' de la processó de Pineda de Mar

GironaPer Setmana Santa, els carrers de Pineda de Mar, al Maresme, s'omplen de gom a gom per seguir una de les processons que desperten més devoció i entusiasme de tot Catalunya. Passa al barri de Poblenou, apartat del nucli històric del municipi, on viuen moltes famílies de classe treballadora, que, per les festes de Pasqua, cada any surten als carrers i els balcons per seguir amb silenci, aplaudiment i emoció els passos de Crist i la Verge Maria. Organitza la processó la confraria de Poblenou, vinculada a la parròquia del barri, que enguany celebra els seus quaranta anys de vida, en un moment de màxima esplendor: lluny de decaure i perdre fidels, la confraria no para de créixer, sobretot després de la pandèmia, i suma més de 300 socis de totes les edats que es dediquen en cos i ànima als preparatius d'aquesta festivitat.

“En aquest barri som gent humil, i la fe ens mou. Hi ha qui hi participa per devoció, d’altres pel sentiment de comunitat. Cadascú ho viu a la seva manera, i això és el més bonic”, explica María José Sánchez, presidenta de la confraria, que també assenyala que molts veïns que no són creients gaudeixen igualment dels passos: "Hi ha molta gent que no és religiosa, però que ve a veure la processó perquè forma part de la nostra cultura i és molt important no oblidar d'on venim".

Vèncer prejudicis

A la confraria de Poblenou la litúrgia de Setmana Santa comença Dimecres Sant, quan les imatges es traslladen des de la parròquia fins a l'interior l’església de Sant Joan Baptista, però és Divendres Sant quan arriba el gran dia i surt tota la processó al carrer, acompanyada de la banda musical de Cerdanyola i un centenar de manaies vinguts de Banyoles.

Al vespre desfilen tres imatges icòniques: el Crist Natzarè —que, des que va arribar a la confraria, com a tret distintiu que enorgulleix el barri, van decidir carregar-lo només les dones—, la Mare de Déu dels Dolors i el Crist Jacent. "Vam decidir que el Natzarè el portarien només dones. No va ser fàcil, ens va costar molt perquè ens deien que no podríem, però vam demostrar que tenim la mateixa força que qualsevol i això és un símbol molt potent", argumenta Sánchez.

Malgrat els prejudicis que atribueixen a les processons i a les parròquies un ambient arcaic i passat de moda, la confraria de Poblenou perviu amb molta força perquè ha aconseguit connectar amb les noves generacions. Noelia Pérez, de 24 anys, veïna del barri, per exemple, n'és una de les més implicades. Fa 9 anys que hi participa, va començar portant els coixins, les corones de punxes i petits estendards amb altres nens i ara ja porta el pas del Natzarè amb la resta de dones de la comitiva: "De petita els meus pares no em parlaven de les processons, però la meva tieta m'hi acompanyava, portàvem espelmes, i va ser allà, amb aquell silenci i aquella emoció, que vaig sentir alguna cosa, una fe difícil d'explicar en paraules, lligada a aquesta litúrgia", diu Pérez. I continua: "Llavors vaig començar a anar-hi amb la meva cosina i ara és per a mi com una segona família".

Pérez també ressalta que, malgrat la idea força estesa que la joventut ha perdut l'interès per aquestes tradicions tan antigues, al seu voltant hi ha molts joves i infants que formen part de parròquies i confraries: "A la confraria de Poblenou hi ha molta gent jove, i a les dels pobles del voltant, igual", defensa, i per acabar diu: "Als joves que no han vingut mai i no saben de què va, els animaria a venir i, si els toca d'una manera o altra el que veuen, llavors que s'apuntin amb nosaltres".