Jan Gehl: "Durant molts anys s’ha fet tot perquè els conductors dels cotxes estiguessin contents"

CopenhaguenSe’l considera un dels ideòlegs i responsables de la transformació de Copenhaguen durant l’últim mig segle cap a una ciutat cada cop més amable amb els vianants i els ciclistes. Jan Gehl (Copenhaguen, 1936) és arquitecte i urbanista, ha exportat un model de planejament urbà “humanístic” a tot el món i està darrere de la prohibició dels cotxes a Times Square de Nova York i al centre de Moscou. 

Copenhaguen està considerada una de les millors ciutats per viure-hi. Com s’ha aconseguit?

— Va començar a transformar-se el 1962, quan es van treure els cotxes de Stroget, el carrer principal. Copenhaguen va ser pionera, i justament als anys 60, en plena invasió dels cotxes a les ciutats. Jo feia poc que m’havia graduat i, amb la meva dona, que és psicòloga, vam començar a preguntar-nos per què el factor humà mai es tenia en compte en l’arquitectura i el planejament de les ciutats. Vam començar a estudiar la utilització de l’espai públic per part dels ciutadans. Vam utilitzar Copenhaguen com el nostre laboratori i vam poder aportar proves als polítics. Substituir aparcaments de cotxes per bancs per seure o voreres més amples acaba tenint un efecte molt més positiu en la ciutat. Hi ha més gent caminant, seient a les places. Hi ha més felicitat. I és el que recomanen els metges: fer ciutats que convidin la gent a caminar i anar amb bicicleta.

Com definiria el model de Copenhaguen?

— Nosaltres li diem planejament urbà humanista, o orientat a les persones. No vol dir que sigui anticotxes, sinó pro persones. Esclar que es necessiten cotxes, però hi ha d’haver un equilibri. Durant molts anys i en moltes ciutats no hi ha sigut, sinó que s’ha fet tot perquè els conductors dels cotxes estiguessin contents. Aquí vam començar molt aviat a fer esforços per fer que els vianants i els ciclistes estiguessin contents.

Creu que es pot aplicar a qualsevol ciutat del món? 

— Mentre estigui habitada per Homo sapiens, es pot utilitzar aquest model. Tant se val si és un poble de 200 habitants o una gran ciutat de 50 milions. Durant el mig segle en què ha predominat el modernisme i la motorització tothom ha quedat molt confós. Pensàvem que tothom havia de viure en blocs de pisos i conduir un cotxe per ser feliç per sempre més, i ara veiem que les noves ciutats s’assemblen cada cop més a les velles ciutats medievals. 

O sigui que hem de tornar a 500 anys enrere.

— Les ciutats medievals estaven fetes a escala humana. Cal un canvi de mentalitat per poder canviar les ciutats. A Copenhaguen ho hem aconseguit a partir de les nostres investigacions, aportant dades. Ara la gent d’aquí, els polítics i urbanistes, simplement ho fan, sense discutir; saben que és el que cal fer. 

Demostrant que funciona, doncs.

— No només funciona, sinó que és bo per a l’economia. Veuen que la reputació de la qualitat de la ciutat és molt alta. És una marca molt potent. 

Creu que ara hi ha un context més favorable?

— He estat actiu durant més de cinquanta anys i he vist un interès creixent especialment els últims vint. Ara tenim un vent de cua molt fort. La gent s’ha cansat de les ciutats modernistes de cotxes, soroll i contaminació, i hi ha més preocupació pel medi ambient i la salut. La pandèmia ha sigut un moment interessant, perquè molta gent s’ha vist forçada a viure d’una manera diferent. El que cal és reduir la necessitat de mobilitat, avançar cap a les ciutats dels quinze minuts, en què puguis accedir a la majoria de serveis caminant o en bicicleta. Totes les ciutats medievals europees eren d’un quilòmetre quadrat, la distància que la gent podia fer a peu.

Creu que l’urbanisme tàctic, les mesures temporals, és una bona solució?

— Si mirem la història de la humanització de les ciutats, la majoria de coses van començar sent temporals. Sovint s’ha començat dient: "Tancarem aquest carrer només durant dos mesos, tranquils". I mai més s’ha tornat a obrir. Si està ben fet i a la gent li agrada i ho fa servir, es queda així. Crec que moltes de les mesures implantades durant la pandèmia tendiran a convertir-se en permanents. 

A Barcelona, algunes mesures s’han criticat per ser confuses.

— Si són confuses és que estan mal fetes.

Què en pensa, de les terrasses a les voreres?

— Crec que és una idea excel·lent. Si hi ha problemes, potser és que les voreres són massa estretes. 

¿Algun consell per a Barcelona?

— Tanqueu la terminal de creuers. El turisme de masses és una de les amenaces més greus per a la cultura i la dignitat de les ciutats. És un tipus de turisme terrible, i no aporta res de bo a les ciutats.