Barcelona ja té disset batxillerats: com es decideix quins fa cada institut?

BarcelonaA gairebé qualsevol adolescent que està a punt d'acabar l'ESO la pregunta "què faràs?" el persegueix durant mesos. Fins no fa gaire, als que contestaven amb un "vull fer batxillerat" rebien una pregunta instantània: "Humanístic, científic o artístic –alguns també incloïen el tecnològic–?" Ara bé, si avui algú vol aprofitar un dinar familiar per treure-li aquest tema a un nebot, un net o un fill i parlar de totes les opcions que té, probablement la conversa s'hauria d'allargar força més enllà de la sobretaula, perquè només a Barcelona el curs que ve hi haurà fins a disset batxillerats per triar.

"Moltes vegades pensem que el batxillerat ens serveix sobretot per preparar la selectivitat, però aquesta és una idea que hem de començar a capgirar perquè evidentment és la porta d'accés a les PAU, però també als graus superiors que tenen una oferta amplíssima", explica la directora d'estudis postobligatoris del Consorci d'Educació, Núria Vallduriola. Amb aquesta idea, des del Consorci fa diversos anys que treballen per ampliar els detalls de les titulacions que poden obtenir els alumnes de batxillerat sense superar els límits del currículum que marca el departament d'Educació.

D'aquesta manera, en la preinscripció al batxillerat que ha començat aquest divendres a Catalunya i que s'allargarà fins al 10 d'abril, en el cas de la capital catalana es podrà optar a dos nous batxillerats. Per una banda, a l'institut Miquel Taradell s'estrenarà el Batxpro socieducatiu que tindrà optatives relacionades amb els àmbits de l'educació i la intervenció social com ara mediació comunitària, economia social o primers auxilis. Per l'altra, a l'institut Verdaguer i l'institut Hospital del Mar FP Sanitària també es posarà en marxa un nou batxillerat que durarà tres anys i que tindrà la particularitat que combina la titulació de batxillerat amb el grau mitjà de tècnic en farmàcia.

"És cert que amb aquests batxillerats no obtindran el títol del cicle formatiu, però els permetrà accedir al grau superior que volen molt més preparats i sent més conscients de les particularitats d'aquesta branca de formació concreta", detalla Vallduriola, que adverteix que, a vegades, quan alumnes d'un batxillerat genèric accedeixen a un grau superior "detecten que tenen petites mancances".

Més enllà d'aquestes dues novetats, Barcelona té altres batxillerats no tan habituals. Per exemple, batxillerats singulars com el digital, que ofereix matèries específiques relacionades amb el món digital; el lingüístic, on es cursen matèries específiques d'idiomes a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), de tal manera que els alumnes obtenen el certificat A2 d'una llengua, o el batxillerat internacional, que dona accés a qualsevol universitat del món i s'obté mentre es cursa, en paral·lel, el batxillerat català.

Qui i com decideix l'oferta del teu institut?

Ara bé, si a Barcelona hi ha una setantena d'instituts, com es decideix quin centre fa cadascuna de les disset modalitats que s'ofereixen a la ciutat? "Nosaltres cada any fem un sondeig a tots els centres de Barcelona demanant quin és l'objectiu que tenen de cara a l'any següent i ho combinem amb quina és l'orientació que nosaltres fem", descriu la directora d'estudis postobligatoris. D'aquesta manera, el fet que s'obri o no una nova modalitat de batxillerat en un centre depèn de si el Consorci detecta una necessitat i fa una proposta a certs instituts, si bé també pot donar-se que un institut demani obrir-ne una perquè ha vist que té molta demanda.

A partir d'aquí també es tenen en compte factors evidents com la grandària del centre –espai, nombre de grups, de docents, etc.– o el fet que no hi hagi uns estudis similars o idèntics molt a prop. Però després també hi ha situacions en què es proposa a un institut que està quedant una mica més "en hores baixes" que obri un nou batxillerat que se sap que és atractiu i té una alta demanda per tal de fer-lo revifar i guanyar alumnes. A més, també s'intenta crear sinergies entre instituts, bé perquè estan a prop un de l'altre, bé perquè tinguin unes línies pedagògiques similars.

Amb tota aquesta informació i tenint en compte també els fluxos d'alumnes en aquesta etapa educativa i les necessitats empresarials del país, els tècnics del Consorci fan un pla de desplegament del batxillerat i, en coordinació amb el departament d'Educació, acaben creant els currículums d'aquestes noves modalitats. Tot i això, Vallduriola és clara: "La voluntat del centre té un paper destacat perquè si nosaltres fem una proposta, però des de l'institut no s'hi posen, no té cap sentit".

Fins quan s'han d'estar creant noves modalitats?

Tot i que des del Consorci defensen la idea d'intentar fer un batxillerat "més ampli, orientador i que no sigui tan generalista", a hores d'ara aquest objectiu no necessàriament implica crear més modalitats. De fet, Vallduriola reflexiona que potser s'han de revisar els que s'estan fent i obre la porta a l'opció que, entre aquestes disset línies, en el futur, algunes s'uneixin de tal manera que sobre el paper hi hagi menys opcions de batxillerat a la ciutat. "El món, els estudiants i les famílies cada cop demanen perfils més multidisciplinaris i hem de trobar el sistema per donar resposta a aquesta necessitat", conclou.