Catalunya assoleix el mínim històric d'abandonament després de l'ESO: i ara què?

BarcelonaCatalunya ha assolit el mínim històric d'abandonament escolar prematur (AEP), és a dir de joves que no continuen estudiant després de l'ESO. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) fetes públiques aquest dimarts, l'any passat un 13,7% dels catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant.

El percentatge s'ha reduït un punt respecte al 2023 i ja és el més baix des que es va començar a analitzar aquesta casuística i més de vint punts inferior que fa dues dècades quan l'AEP a Catalunya fregava el 35% entre els joves. "És una bona notícia en el sentit que està molt bé que l'abandonament escolar prematur es vagi reduint al llarg dels anys, perquè és un problema i una xacra social important, pendent de resoldre. Per tant, benvinguda sigui aquesta reducció, però no oblidem que ara el camí que queda per recórrer és molt més difícil", apunta Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill.

De fet, tot i la important millora en aquest àmbit, Catalunya continua per sota de la mitjana espanyola (13%) i de la Unió Europea (9,5%) i també està molt lluny de l'objectiu que ha marcat la UE de cara al 2030: que la taxa d'abandonament escolar sigui inferior al 9%.

Cal tenir en compte que Catalunya és la vuitena comunitat autònoma amb més abandonament escolar prematur de l'Estat, només per darrere d'indrets com Melilla (26%), les Balears (20%), Múrcia (18,2%), La Rioja (17%), Andalusia (15,5%), Castella-la Manxa i Ceuta (14,6%). També continuem molt lluny de les comunitats més ben situades com Navarra (9,9%) o Cantàbria (8,5%) i el País Basc (5%), els dos únics territoris que ja han complert la fita que marcava Europa per d'aquí a cinc anys.

Però després de reduir vint punts l'abandonament escolar, quines passes ha de seguir Catalunya per reduir encara més els joves que no han continuat estudiant després de l'ESO i apropar-se així a la resta de països europeus?

"Les apostes que s'han fet fins ara eren bones, com una oferta més gran de la formació professional (FP), una bona oferta postobligatòria, la reducció de la repetició i l'increment de la graduació per augmentar les possibilitats de continuar estudiant", reconeix Sintes. També celebra la major consciència social que els estudis són importants per poder tenir un mínim d'accés al mercat de treball, però adverteix que "quan s'arriba a un nivell d'abandonament com el que tenim ara calen mesures molt més específiques que a Catalunya encara no s'han desplegat".

Mesures quirúrgiques

La cap de projectes de la Bofill explica que els territoris que han aconseguit rebaixar encara més l'abandonament en aquesta etapa educativa ho han fet amb mesures molt més quirúrgiques "centrades en els col·lectius, indrets i centres que tenen nivells d'abandonament més preocupants i una major vulnerabilitat social" i no tant amb una política global "per a tothom". Ara bé, també adverteix que l'abandonament escolar no es pot vincular directament amb l'augment de risc de pobresa entre els alumnes, ja que, abans d'aquest increment ja hi havia taxes molt altes d'abandonament escolar a Catalunya.

Sintes apunta que els primers passos que ha de seguir el Govern és idear un pla de xoc per identificar i revertir la situació en els centres en pitjor situació, treure del calaix el decret d'orientació que està pendent d'aprovar-se i que "hauria de dotar el país dels recursos necessaris perquè la transició entre l'ESO i la postobligatòria sigui un camí més clar pels alumnes", així com oferir un programa de beques per "assegurar que la situació econòmica dels adolescents no sigui un impediment per poder continuar estudiant".

Emmirallar-nos amb Irlanda, Portugal i el País Basc

Pel que fa als indrets que Catalunya podria fer servir com a referents, la investigadora lloa la capacitat de Portugal (amb un 8% d'abandonament prematur) per "saber posar el focus en l'alumnat i els centres de més risc creant zones d'atenció prioritària". També insisteix que Irlanda, amb una complexitat socioeconòmica similar a la catalana, ha aconseguit reduir l'abandonament fins al 4% amb "un recorregut excel·lent que inclou la concentració de recursos en centres amb més dificultats, programes de reforç escolar, beques i una millora de l'orientació".

Finalment, mirant dintre l'Estat, Sintes proposa emmirallar-se en el País Basc que només té un 5% de joves que no continua estudiant després de la secundària, "perquè és un dels territoris que ha fet una aposta clara per la FP". La cap de projectes de la Bofill explica que "el fet de tenir una economia més industrialitzada i tenir un vincle més gran entre el sistema educatiu i la indústria els ha ajudat", però que també ha estat crucial "un model d'acompanyament i d'orientació molt més proper, personalitzat i garantista" per l'alumne.