Catalunya continua l'última en excel·lents al batxillerat

BarcelonaEn l'última dècada la proporció d'alumnes catalans que acaben el batxillerat amb una nota d'excel·lent –una mitjana d'entre un 9 i un 10– ha augmentat quatre punts. Mentre que l'any 2015 un 8,4% dels estudiants de batxillerat tancaven l'expedient amb aquestes qualificacions brillants, l'any 2023 –l'últim del qual ofereix dades el Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU), que recull resultats de tot l'Estat–Catalunya va comptar amb un 12,5% d'excel·lents entre els alumnes que finalitzaven aquesta etapa postobligatòria de l'educació.

Ara bé, tot i el creixement d'aquesta proporció, Catalunya continua encallada a la cua pel que fa a excel·lents al batxillerat. De fet, en els últims quatre anys ha sigut la comunitat en què menys proporció d'alumnes ha acabat el batxillerat amb una mitjana de 9 o 10. Al mateix temps, tots els anys des del 2017 s'ha situat entre les tres comunitats que menys en tenen i, en la darrera dècada mai ha deixat de ser un dels quatre territoris de l'Estat amb menys excel·lents en l'etapa que abans anomenàvem COU.

Si ens centrem en les últimes dades que ofereix el SIIU, veiem com, a Catalunya, la proporció d'excel·lents al batxillerat és fins a 15 punts més baixa que la de les Illes Canàries, que ocupa el podi, amb un 27% d'excel·lents. Hi ha quatre comunitats que tenen una proporció d'excel·lents el doble de gran que la catalana –les Canàries, Múrcia (26,9%), Andalusia (26,2%) i Extremadura (24,7%)– i, només hi ha tres territoris que tinguin menys d'un 15% d'excel·lents –Catalunya (12,5%), les Balears (13,2%) i Navarra (13,7%).

"Una de les claus a tenir en compte és que els batxillerats i les proves que s'hi fan són molt diferents en les diverses comunitats", adverteix Enric Prats, doctor en pedagogia de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB). A parer seu, no hi ha un problema de nivell baix entre els estudiants catalans, sinó que apunta a un conjunt de factors que van des de la complexitat social fins a la possible discordança amb com s'avalua a la primària i la secundària i com es fa al batxillerat: "Els llocs on s'estan mantenint sistemes molt memorístics i els alumnes s'enfronten a proves més competencials poden patir una mica més", admet.

Per altra banda, Josep Ferrer, president de l'Associació Col·lectiu Laude, que agrupa gran part dels exrectors de les universitats catalanes, posa sobre la taula l'opció que "a Catalunya se sigui més exigent al batxillerat que en altres punts de l'Estat", però que és una possibilitat molt difícil d'analitzar cas per cas. "Aquí ens queixem molt que tothom aprova, però també veiem com no tothom treu bones notes en comparació amb altres llocs", afegeix Prats. En aquest sentit, cal tenir en compte que la nota mitjana del batxillerat a Catalunya és d'un 7,4, només set dècimes per darrere de les de dues comunitats amb una millor nota mitjana: Andalusia i les Canàries, totes dues amb un 8,1.

Més enllà del ball de xifres, des de fa anys diversos experts i observatoris han alertat d'una possible disparitat d'exigència entre comunitats a l'hora d'avaluar els alumnes. El mateix 2023 un estudi de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU) va alertar de diferències "sorprenents" entre comunitats autònomes pel que fa a les notes de selectivitat – que es calculen tenint en compte la nota del batxillerat i les de les proves d'accés a la universitat–. Si ens centrem només en el batxillerat, l'informe també apuntava que en totes les comunitats hi havia més estudiants amb excel·lents d'instituts privats que no pas de públics, mentre que a Catalunya aquest fenomen era més destacat en els centres concertats.

En aquest sentit, Ferrer i també l'expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, insisteixen que, tenint en compte les diferències socials entre les comunitats autònomes, és difícil fer una comparació entre resultats educatius excel·lents. "Les proves estan elaborades amb estàndards i criteris diferents i, per tant, responen més a com valoren la importància dels resultats el professorat i la mateixa societat que no pas a la preparació de l’alumnat", rebla Mateo. I és directe: "També hauríem de ser autoexigents i no fer recaure les conseqüències exclusivament en els alumnes i les famílies".

La selectivitat ho iguala?

Ara bé, Catalunya també és una de les tres comunitats en què menys diferència hi ha entre la nota mitjana del batxillerat i la que obtenen els alumnes a la fase general de la selectivitat. A casa nostra la diferència és de 9,1 punts (d'un 12,5% a un 3,4%) i només tenen una variació més baixa entre batxillerat i selectivitat Navarra (d'un 13,7% a un 6,6%) i Cantàbria (d'un 17,7% a un 11%).

En canvi, les comunitats amb més proporció d'excel·lents al batxillerat, també són les que pateixen una davallada més destacada quan els mateixos alumnes són avaluats a la selectivitat: les Canàries perden fins a 20,7 punts (d'un 27% a un 6,3%), Andalusia en perd 20,1 (d'un 26,2% a un 6,1%) i Múrcia en perd 17,3, passant d'un 26,9% d'excel·lents al batxillerat a un 9,3% a la fase general de la selectivitat.

Segons Prat i Ferrer aquestes variacions mostren que les proves d'accés a la universitat rebaixen les possibles diferències d'avaluació al batxillerat i, per tant, els alumnes catalans no tindrien per què veure's perjudicats per les disparitats entre sistemes. "Hem de tenir en compte que la gran majoria d'estudiants que entren a la universitat són catalans, a excepció de graus concrets com medicina, en què la proporció d'universitaris d'altres punts de l'Estat és més alta" adverteix Ferrer.

Tot i això, també hi ha hagut diverses queixes per la diferència d'exigència a la selectivitat entre comunitats. L'any 2015, un informe de la Universitat de Valladolid alertava que les PAU perjudicaven els alumnes de Castella i Lleó, analitzant les notes obtingudes en cinc matèries i la seva relació amb el nombre de vacants a les universitats. L'any 2023 l'OSU també destacava la raresa que suposava que hi haguessin resultats tan diferents entre territoris en la selectivitat tenint en compte que són "unes proves regulades per reials decrets i ordres ministerials", anònimes i "amb normes de correcció molt estrictes".