Quatre de cada deu estudiants que es matriculen a medicina són de fora de Catalunya

BarcelonaUn dels principals motius que els darrers anys s'hagi intentat que les proves d'accés a la universitat siguin les mateixes –o tan similars com sigui possible– és que a l'Estat les universitats funcionen amb l'anomenat "districte únic". La normativa permet que un estudiant accedeixi a qualsevol universitat del país, independentment de la comunitat autònoma a què pertany la institució i de l'indret on ha fet el batxillerat i la selectivitat l'aspirant. El districte únic també obre la porta a una competència més gran en determinats territoris que ofereixen graus que en altres punts de l'Estat tenen menys places o que tenen universitats més ben valorades. L'exemple més clar d'aquesta disjuntiva a Catalunya l'observem en el grau de medicina.

Segons les dades recollides per Unportal, aquest curs quatre de cada deu estudiants que s'han matriculat per fer primer de medicina en universitats catalanes públiques eren de fora de Catalunya. Concretament, dels 1.207 estudiants que s'han matriculat, 457 (38%) procedeixen d'altres comunitats autònomes. Tot i que podria semblar una situació puntual, la mateixa anàlisi d'Unportal mostra com enguany aquesta casuística s'ha rebaixat una mica. De fet, la xifra és un 10% inferior a la del curs passat, quan hi va haver 503 estudiants de medicina matriculats que eren d'altres indrets de l'Estat.

La proporció d'estudiants de fora de Catalunya a primer de medicina, però, varia molt en funció de la universitat. Les que més en tenen proporcionalment són la Universitat de Lleida (70%) i la Rovira i Virgili (67%); mentre que la UAB –la universitat que més places ofereix– en té un 39% i la que en té una proporció més baixa és la UB, amb un 16% d'estudiants entre el grau que s'ofereix al campus de Bellvitge i el del Clínic.

De la qualitat a les diferències d'avaluació

"Aquesta situació té una part positiva, que vol dir que les facultats de medicina de Catalunya tenen molt de prestigi, amb un nivell de qualitat docent i unes instal·lacions hospitalàries on fer les pràctiques superiors a altres llocs", detalla Josep Ferrer, president de l'Associació Col·lectiu Laude, que agrupa gran part dels exrectors de les universitats catalanes. Que el prestigi dels estudis és un dels motius perquè Catalunya sigui un pol d'atracció per a aquests graus també ho comparteixen el degà de la Facultat de Medicina de la UB, Antoni Trilla, i el vicerector d'estudis i qualitat de la UAB, Ramon Vilanova.

Ara bé, tant Trilla com Vilanova insisteixen que una cosa són els estudiants que es matriculen inicialment i una altra els que s'acaben quedant a fer tot el grau i el MIR. "A medicina hi ha uns fluxos molt canviants, perquè hi ha comunitats que tenen molt poques places. Això fa que molts estudiants es matriculin aquí i després acabin renunciant i tornant a la seva comunitat, però també n'hi ha molts que es queden", admet Vilanova. "És com el joc de les cadires, que va sonant la música i cada cop que para hi ha una plaça a un lloc o un altre", exemplifica Trilla.

Més enllà d'aquests dos factors, els tres professionals posen sobre la taula un altre possible motiu: les diferències en les notes de tall entre comunitats. "Estem en un sistema de districte únic, però amb una prova de selectivitat diferent. S'hauria de valorar si les notes que s'obtenen en altres comunitats autònomes són efectivament equiparables a les d'aquí", insisteix Ferrer. En aquest sentit, les darreres estadístiques que ofereix el Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU) de l'any 2023 mostren com a Catalunya només un 6,8% dels que entren a la universitat tenen un excel·lent en les notes d'accés al grau –la suma de la nota de batxillerat i de la selectivitat–. En canvi, en comunitats com Astúries, Extremadura o Múrcia aquest percentatge s'enfila per sobre del 15%.

Qui ho paga?

A part dels motius, Ferrer, Trilla i Vilanova també adverteixen d'un greuge. "Catalunya, des del punt de vista científic, és puntera al món. Per tant, és molt natural que els hospitals, el nivell científic del professorat i els metges que tenim siguin un motiu de satisfacció i atracció. Però això també es mereix una compensació econòmica", reivindica Ferrer, que recorda que el que paguen els estudiants a la universitat és només una petita part del cost del grau. "La Generalitat està sufragant amb aquest extra de finançament els estudis d'estudiants d'altres comunitats que ens haurien de compensar per aquesta aportació", insisteix l'exrector.

"És veritat que formem una bona part d'alumnes, que potser després quan acabin se'n tornaran a València o a Aragó, però nosaltres no distingim entre alumnes", defensa Trilla. El degà de la Facultat de Medicina de la UB reitera que un dels problemes és que "hi ha determinades comunitats on el nombre de places de medicina que ofereixen és massa petit", però també adverteix que hi ha altres factors pels quals després de formar-se a Catalunya un metge pot marxar: "Una de les principals limitacions per quedar-se aquí a fer de metge és el preu de l'habitatge. Amb el salari d'un resident o d'un metge acabat de graduar, això pot ser una dificultat".

Tot i això, cap dels tres experts veu que un increment directe de places per estudiar medicina sigui una solució. "L'única manera de poder revertir això seria treballar sense aquest districte únic. Si ara obres 100 places noves, seguiràs tenint-ho tot ple, perquè hi ha molts aspirants que volen formar-se en medicina", reconeix Vilanova. I Trilla afegeix: "El sistema d'accés a medicina que tenim és imperfecte, però és el millor que tenim. Almenys és el més objectiu, i el més pràctic fins ara".