Universitats
Educació13/06/2023

Les dones cobren un 47% menys de complements per fer projectes de recerca universitaris

La bretxa salarial de gènere continua augmentant a les universitats públiques de l'Estat, segons un informe del mateix ministeri

BarcelonaEls desavantatges de les dones en el món laboral continuen existint i les universitats no en són una excepció. De fet, en els últims dos anys a les universitats públiques de l'Estat la bretxa salarial de gènere (BSG) –la diferència de retribució entre homes i dones– ha augmentat i ha passat d'un 10,9% l'any 2021 a un 12,7% aquest 2023. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe del ministeri d'Universitats que també alerta que les diferències més importants entre dones i homes no es troben en el salari base, sinó sobretot en els complements retributius. D'aquesta manera, mentre que la bretxa pel salari mínim que reben homes i dones és d'un 1,8% de mitjana (tot i que en algunes universitats supera el 10%), és en aspectes com els complements per sexennis o per projectes on la desigualtat es dispara i en alguns casos supera el 80% de bretxa salarial.

Pes d’homes i dones per categoria professional a la universitat
Dades en percentatge
Cargando
No hay anuncios

Per entendre aquesta important diferència cal tenir en compte que actualment al sistema universitari públic espanyol encara hi ha gairebé un 75% de les places de catedràtics ocupades per homes, és a dir, que només un de cada quatre catedràtics són dones. En la mateixa línia, gairebé un 60% dels professors titulars universitaris són homes i les dones només són majoria en tres categories: doctores contractades (50,3%), ajudants de doctor (51%) i en la categoria més baixa, la dels substituts (51,7%). Per altra banda, un 80% dels professors emèrits són homes, un percentatge que ja indica que un dels (molts) problemes que contribueixen a la bretxa salarial de gènere és l'antiguitat. Un fet que explica per què el 61,9% del personal docent investigador (PDI) que rep complements per tenir sis o més triennis són homes. El mateix passa amb els complements per quinquennis (64,9%) i sexennis (71,2%).

Més enllà del perjudici econòmic que suposa el fet de no cobrar complements d'antiguitat, els sexennis també són una de les portes d'entrada a direccions de tesis i projectes d'investigació. És en aquest últim àmbit on la bretxa salarial de gènere és més destacada: de mitjana, la bretxa de gènere pel que fa als complements per projectes és del 47,2%. Segons l'estudi, aquesta diferència no es deu tant al fet que a les dones se'ls donin menys complements per projectes sinó al fet que les quantitats econòmiques rebudes per aquests complements són més petites per a elles (els homes de mitjana reben 1.214 euros anuals per aquest complement, i les dones 640 euros).

Cargando
No hay anuncios

Tot i que la mitjana de la BSG per projectes és del 47,2%, és preocupant veure que hi ha certes universitats on aquesta desigualtat s'enfila fins a més del 80%. De fet, pel que fa a les universitats catalanes analitzades, la Universitat de Girona és la que més bretxa salarial presenta en aquest àmbit, amb un 81% de diferència entre homes i dones que reben complements per projectes, seguida per la Universitat Pompeu Fabra (72,9%), la Universitat Rovira i Virgili (69%), la Universitat Politècnica de Catalunya (61,3%) i la Universitat de Barcelona (45,8%). Les dues universitats catalanes amb menys bretxa salarial de gènere pel que fa als complements per projectes són la Universitat de Lleida (26,1%) i la Universitat Autònoma de Barcelona (14,7%).

Enginyeria i arquitectura, les més masculinitzades

L'estudi també fa una radiografia de les diferències de gènere en funció de les diferents branques de coneixement del sistema universitari. Tot i que les dones representen el 43% del PDI a les universitats públiques estatals, el seu pes varia molt en funció de l'àmbit de coneixement. Per exemple, les dones representen més de la meitat del PDI a les branques de ciències de la salut (52.9%) i arts i humanitats (51,1%) i són just la meitat dels professionals universitaris que es dediquen a les ciències socials i jurídiques.

Cargando
No hay anuncios

En canvi, el seu pes disminueix a les branques que tradicionalment han estat més masculinitzades. L'àmbit amb menys presència de dones és enginyeria i arquitectura, on només hi ha un 25,9% de dones de mitjana. Un percentatge que en 6 de les universitats públiques analitzades no arriba ni al 20%. Les dones també són minoria clarament en l'àmbit de les ciències pures, on només representen un 39,9% del personal docent investigador.