Educació estudia encarir una altra vegada el preu del menjador escolar

El nou conveni del sector del lleure i l'augment de l'IPC podrien apujar fins als 6,55 euros el menú

BarcelonaDesprés de 13 anys amb el preu del menjador escolar congelat, el Govern va anunciar en ple confinament que apujava el cost màxim del menú dels 6,20 fins als 6,33 euros, un 2,1%, tal com feia temps que reclamaven les empreses de càtering i entitats que presten aquest servei. Només dos anys després d'aquest augment, el Departament d'Educació està estudiant si torna a apujar el preu del menjador. El motiu? L'increment de l'IPC –els preus aquest mes d'abril són un 8,4% més elevats que l'abril del 2021– i el nou conveni laboral del sector del lleure, que obliga a incrementar el sou dels monitors a partir del setembre. La conselleria ha confirmat a l'ARA que està estudiant l'impacte dels dos factors "per determinar el marge de decisió en una possible repercussió de la pujada del preu màxim de menjador". Si apugés el preu del menú, la Generalitat també hauria d'apujar la inversió en beques menjador.

"No és una opinió, és una qüestió objectiva: el preu del menú hauria de créixer entre un 4 i un 4,5%", afirma Pep Montes, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec), que calcula que dels 6,33 euros actuals es passaria a uns 6,50 o 6,55 euros, per pagar tant el menjar com el sou dels monitors i les activitats de l'hora del migdia. Montes argumenta que dos dels conceptes que recull la memòria econòmica per calcular el preu màxim d'un menú escolar han crescut: els preus de les primeres matèries han augmentat a causa de la crisi de subministraments i l'encariment de l'energia i també ha augmentat la despesa en recursos humans, perquè al febrer es va aprovar un augment salarial del 7% per als monitors de lleure entre el 2022 i el 2024, amb una primera aplicació del 2,5% a partir d'aquest setembre. Aquests encariments escanyen les empreses i proveïdors i fan molt difícil de complir el topall màxim, avisa l'Acellec.

Cargando
No hay anuncios

En canvi, les associacions de famílies ho veuen "com una excusa" per començar el curs que ve amb un preu màxim més alt que "compleixi les exigències de les empreses" per tenir més ingressos. "No entenem que el preu màxim augmenti més, quan 6,33 euros és ja un preu elevat, el cost dels menús a Catalunya és un dels més alts de l'Estat i encara és més escandalós si es compara amb la resta de països de l'entorn", afirma Lidón Gasull, directora de l'AFFAC.

Debat pel nou decret

El debat sobre el preu del menjador escolar anticipa una altra discussió: la que s'obrirà per elaborar el nou decret de menjadors. El Govern va guardar en un calaix una normativa que havia de regular el servei que cada dia reben uns 400.000 alumnes catalans als 2.000 menjadors escolars que hi ha i que generen uns 2,5 milions d’euros diaris de negoci, després que les AFA es revoltessin perquè la proposta d'esborrany els treia la possibilitat de gestionar directament el servei de menjador. Ara Educació ha reobert aquella carpeta per aprovar un nou decret que actualitzi la normativa actual, que es va aprovar el 1996.

Cargando
No hay anuncios

Les AFA ja han fet les primeres propostes: reclamen "canvis per caminar cap a una altra gestió" de menjador que els permeti fer compres centralitzades, cuinar a les escoles i fins i tot reorganitzar el personal. "Té sentit tenir tot el personal externalitzat?", pregunta Gasull, que apunta que es podrien reduir hores lectives o donar incentius a mestres i professors perquè fessin part de les hores de menjador. També planteja escurçar el temps del migdia perquè no sigui tan car i estudiar una tarifació social de les beques menjador, sempre amb l'objectiu d'avançar cap a la gratuïtat del servei.

Les empreses, al seu torn, reclamen que el Govern inclogui en el futur decret que la disposició que fixa el topall màxim del cost del menú surti com a molt tard al febrer, per tenir marge a l'hora d'aplicar el preu a les licitacions. "Els concursos s'han adjudicat ja i això és un problema molt gros, perquè les empreses han licitat amb un preu que no reflecteix ni l'augment de l'IPC ni el dels salaris, i si ara el Govern apuja el topall, la diferència ens la menjarem les empreses", avisa Montes. Per això, reclama que la Generalitat faci a tot el país el que ja ha fet el Consorci de Barcelona, que va afegir una disposició per garantir que el preu s'actualitzi en la mateixa proporció si hi ha canvis després d'una licitació.