Educació fa mesos que no paga les beques menjador a Barcelona
Les empreses que presten el servei denuncien que són elles les que estan finançant els àpats i el Consorci promet que abonarà els diners a final de mes
Barcelona"Imagina't que fas venir el dentista a casa teva, i quan marxa li dius que li pagaràs d'aquí a 6 mesos. Doncs això és el que estem vivint", explica Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), que agrupa la micro, petita i mitjana empresa catalana que presta serveis en l'àmbit del lleure educatiu. Denuncien que, des que ha començat el curs, la vintena d'empreses que s'ocupen del servei de menjador a les escoles i instituts de Barcelona no han cobrat cap dels menús que es paguen a través de les beques menjador —les ajudes que atorga el Govern perquè els alumnes vulnerables puguin accedir a aquest servei.
Tot i que des de l'Acellec no han pogut fer un recompte concret de quants diners tenen pendents de cobrar les empreses per aquesta demora —cal comptar quants alumnes reben ajuts a cada centre educatiu i cada empresa dona servei a diverses escoles i instituts—, Montes alerta que per a algunes d'aquestes entitats els pagaments corresponents als ajuts de menjador suposen fins al 70% de la seva activitat. "Cada cop hi ha més famílies en una situació econòmica complicada, però si nosaltres no cobrem d'Educació, a la pràctica són les empreses les que estan finançant les beques de menjador escolar", denuncia el gerent de l'Acellec, que insisteix que moltes de les empreses i entitats que presten servei de menjador són fundacions i pimes.
Segons les dades del departament d'Educació, el curs passat els ajuts de menjador a la ciutat de Barcelona van arribar a gairebé 50.000 alumnes (entre ajuts totals i parcials), amb un import total de més de 55 milions d'euros, tot i que el balanç encara és provisional.
Fonts del Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) admeten que "és cert que hi ha un retard en els pagaments d’aquests ajuts" i defensen que "cal contextualitzar-lo dins de l’actual marc pressupostari". Insisteixen que estan "treballant amb un pressupost prorrogat de l’any 2023, fet que condiciona determinats fluxos administratius i pot allargar alguns processos". A més, adverteixen que, a aquesta situació, "s’hi afegeix l’increment, any rere any, de la demanda d’aquest servei". Des del departament d'Educació també aclareixen que és una qüestió burocràtica de retards de pagaments del departament al CEB.
Tot i admetre el retard, des del Consorci també indiquen que "abans de les vacances de Nadal", es va abonar l’import corresponent als mesos de setembre i octubre i que treballen amb la previsió "d’abonar tota la resta durant aquest mes de gener". Aquí, però, cal tenir en compte que, a escala burocràtica, el Consorci abona aquests diners a les escoles i són aquestes les que paguen directament a les empreses de menjador o, a vegades, encara hi ha un pas més i els diners han de passar a les AFA (associacions de famílies) que gestionen aquest servei. Per tant, Montes explica que el temps que passa entre que el Consorci abona els diners i l'empresa els factura a vegades és llarg. "Si ho paguen a finals de gener, entre una cosa i una altra hi haurà moltes empreses que veuran com menús que van servir al setembre no els cobraran fins al febrer, gairebé mig any més tard", critica el gerent de l'associació d'empreses de lleure.
Una bestreta del 30%
Tot i que la situació aquest curs és més dràstica que en altres ocasions, des d'Acellec recorden que el problema amb el cobrament dels pagaments corresponents als ajuts de menjador fa anys que s'allarga. "És crònic, fa anys que es produeix. En els darrers cursos havíem arribat a detectar retards que superaven l'any. Últimament, la situació havia millorat, però aquest any és terrible", descriu Montes.
De fet, el gerent de l'Acellec admet que en els darrers anys s'havia aconseguit trobar un mètode per fer disminuir el problema: durant el primer trimestre del curs —normalment al novembre— Educació injectava una bestreta del 30% al Consorci i als consells comarcals per tal que tinguessin liquiditat per anar pagant despeses i així evitar col·lapses com l'actual. "Això aquest curs no ha passat i, tot i que abans d'acabar l'any tots els consells comarcals van rebre l'ingrés —molts encara estan gestionant els pagaments a les empreses—, en el cas del Consorci encara no ha rebut tots els diners", lamenta Montes.