Sis de cada deu instituts públics no tenen servei de menjador: "Com més tard dinen, pitjor mengen"

BarcelonaEl timbre que anuncia el final de les classes sona a les 15 h, surts de l'institut, comentes la jugada amb els amics, vas cap a casa –caminant o amb transport escolar–, deixes les coses, et fas el dinar –o te l'escalfes si els pares l'han deixat a mig fer–, t'asseus davant la televisió o amb el mòbil a la mà i, amb sort, comences a dinar a les 16 h. Aquesta és la realitat de milers d'adolescents que van a un institut públic a Catalunya, on només el 35% dels centres d'educació secundària ofereixen servei de menjador. Això també implica que només els adolescents d'un terç dels instituts públics poden accedir a una beca menjador.

L'origen d'aquesta realitat el trobem en les retallades que va aplicar el govern d'Artur Mas: des del departament d'Educació es va apostar perquè la majoria d'instituts passessin a fer jornada intensiva –en lloc de fer classe matí i tarda–, cosa que va propiciar que des del 2012 els instituts anessin tancant menjadors, cuines i cantines. Actualment, la gran majoria d'instituts públics fan classes només fins a les tres de la tarda i alguns dels instituts escola que sí que fan jornada partida tenen problemes per trobar professors que estiguin d'acord amb aquest horari.

Ara, el Govern pretén començar a recuperar els menjadors als instituts –és un dels pactes d'investidura que el PSC va acordar amb Comuns– però, tal com va avançar El Periódico, de moment només es començarà amb quinze centres d'alta complexitat. "Ara estem treballant en aquests quinze menjadors, però esperem que això sigui només l'inici de la recuperació dels menjadors a secundària", detallen fonts del departament d'Educació, que insisteixen: "Aquesta és la idea que tenim de cara al futur". Sigui com sigui, a hores d'ara, segons les darreres dades del Síndic de Greuges, a Catalunya hi ha més de 300 instituts que no tenen servei de menjador ni cantina.

"No tenen menjador perquè no tenen classe a la tarda, i ara no poden fer classe a la tarda perquè ja no tenen menjador. És com un cercle viciós", descriu l'investigador en sociologia de la Universitat de València, Daniel Gabaldón, que s'ha especialitzat en la gestió del temps escolar. "El problema és que quan tu necessites posar totes les hores de classe abans de dinar, el que estàs fent és retallar el temps de descans de l'alumnat, i això té conseqüències en l'atenció i en l'estat de salut", adverteix el sociòleg.

A més, la falta de menjador té un impacte important en les famílies més vulnerables, que perden l'opció de rebre un ajut pel menjador que, molt probablement, quan el fill anava a l'escola sí que rebien. "Avui, a Catalunya només un 18% dels alumnes d'entre 6 i 16 anys reben beca menjador, quan sabem que la taxa de pobresa a Catalunya és del 35%", denuncia la directora de l'Aliança Educació 360 i col·laboradora de la Fundació Bofill, Maria Truñó.

Dinar tard i sol

"No tenir menjador a l'institut no causa un trastorn alimentari, evidentment, però sí que comporta una sèrie d'elements –que preadolescents de 12 o 13 anys passin a dinar sols i molt més tard–, que, sumats a la mateixa etapa de l'adolescència, poden comportar un risc d'aparició de trastorns de la conducta alimentària (TCA)", adverteix Santiago Batlle, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i coordinador de l'Hospital de Dia Infantojuvenil Litoral Mar. Tot i aquesta advertència, destaca que "els TCA són multifactorials".

Gabaldón insisteix que un d'aquests factors de risc pot ser el fet que els horaris de l'institut no estan adaptats al ritme dels adolescents. "Es lleven més d'hora del que els tocaria, no esmorzen perquè estan adormits i se'n van a l'institut on passen set o vuit hores i mengen el que han portat de fora que, sovint, acaba sent menjar porqueria que es compren ells mateixos", descriu l'expert valencià, que reitera que cal sumar-hi el fet que els alumnes acaben dinant "tard i malament".

En aquest sentit, l'especialista en psicologia clínica de la UPF també alerta que no menjar d'una forma organitzada pot desregular els horaris alimentaris i modificar la regulació interna de la gana. "Dinar tard, saltar-te l'àpat perquè ja és tard i penses que ja soparàs, dinar sol davant d'una pantalla... Tot són aspectes que acaben fent que facis uns àpats gens saludables", explica Batlle.

"El que diu l'evidència científica és que dinar més tard fa que les tries nutricionals de les persones siguin de pitjor qualitat, és a dir, com més tard dinen, pitjor mengen", insisteix Gabaldón. De fet, el sociòleg adverteix que això pot afectar l'alimentació, tant per una propensió a l'obesitat com pel risc de desenvolupar un possible TCA.

Menys socialització

Més enllà de l'impacte en l'alimentació, la falta de menjador a l'institut també provoca una mena de reacció en cadena que afecta les hores de socialització dels alumnes. "El menjador és una extensió del dret a l'educació i és un entorn educatiu clau per a la socialització dels alumnes", reivindica Truñó. També insisteix que són una eina per "prevenir la soledat no desitjada dels alumnes" i que no oferir el servei del menjador acaba derivant en tampoc oferir extraescolars a la tarda. En aquest sentit, Gabaldón afegeix que tot plegat fa que, a la tarda, els adolescents passin moltes més hores sols, facin més ús de les pantalles i facin menys esport.

Finalment, la directora de l'Aliança Educació 360 també alerta que no tenir menjador pot acabar impactant també en els resultats acadèmics. De fet, un estudi recent de la Fundació La Caixa conclou que "els alumnes beneficiaris d’una beca menjador parcial obtenen millors resultats en l’examen de competències bàsiques de català que aquells infants que la sol·liciten, però que no l’obtenen". "Quan parlem de millora educativa hem de pensar que és tot un paquet. No és només el que aprenen a l'aula sinó un benestar integral dels alumnes", afegeix Truñó.