Sense educadors socials a l'únic municipi on totes les escoles i instituts són de màxima complexitat

SaltAquest curs, el departament d'Educació deixarà de comptar amb 85 educadors socials que fins ara treballaven en escoles i instituts de màxima complexitat d'arreu del país. La mesura afecta dràsticament municipis com Salt, un dels més pobres de Catalunya, on els últims anys treballaven 11 educadors socials que han abandonat el seu lloc de treball des d'aquest setembre. També passa a Figueres, on dos professionals d'aquest àmbit no han renovat el seu contracte en centres de barris altament segregats. La decisió de la Generalitat ha encès els ànims de la comunitat socioeducativa que, amb el suport de famílies i entitats, clama que la figura dels educadors socials és "fonamental" per atendre les necessitats dels alumnes més vulnerables. Dimarts seran al Parlament de Catalunya per fer sentir la seva veu.

Salt, de fet, és l'única població de Catalunya de més de 20.000 habitants on absolutament tots els centres educatius són considerats de màxima complexitat. Molts alumnes estan sota el radar dels Serveis Socials i pràcticament cada setmana es produeixen desnonaments de famílies amb menors al càrrec, que veuen alterada la seva vida a l'aula. El mateix succeeix en la resta de centres on treballaven els 85 educadors socials del curs passat que, a més, també havien de lidiar amb casos de discapacitat, alumnes nouvinguts durant el curs, absentisme, assetjaments a l'aula o mala conducta.

"Acompanyar persones en una situació vulnerable és molt dur i sentim que ningú ens cuida. Ens han trencat el vincle que teníem amb aquestes persones. Per poder ajudar un nen que presenta malestar emocional necessites treballar amb la família per entendre què pot estar passant. Això no s'aconsegueix d'un dia per l'altre i ara se n'ha prescindit", lamenta el Jordi, un dels educadors de les escoles saltenques, que parla en representació de tots els treballadors del sector de les comarques gironines.

"El canvi ens ha trasbalsat, les educadores eren persones que, després de cinc anys, estaven molt integrades a l'escola. Eren figures molt referenciades per a l'alumnat i les famílies. Portem una setmana de curs i ja les trobem a faltar, les famílies venen i ens demanen per elles", explica Natàlia Nadal, directora de l'Escola La Farga de Salt i representant de tots els equips directius del municipi.

Els centres amb un TIS estructural no tindran educador social

El departament d'Educació argumenta que aquest canvi de plantilles es deu a la finalització d'un projecte "temporal" de 3 anys finançat per fons Next Generation i pensat per atendre les necessitats especials dels alumnes durant la pandèmia. Acabat aquest projecte, la Generalitat ha desenvolupat una prova pilot amb nous criteris, funcions i assignacions, finançada amb fons propis. Segons l'executiu, però, no s'han pogut incrementar per la situació actual de pressupostos prorrogats.

La nova planificació certifica que tots els centres que tenen un tècnic d'integració social (TIS) estructural, com és el cas dels centres afectats de Figueres i Salt, no els pertoca cap educador social. Paral·lelament, Educació diu que destinarà 60 educadors socials a centres de secundària d'alta (i no màxima) complexitat que no tinguin un TIS fix en plantilla.

Les explicacions, però, no convencen els professionals socioeducatius, que insisteixen que, les d'integrador i les d'educador, són dues figures complementàries i que en un context d'alta complexitat cal ampliar recursos en comptes de reduir-los. "Els integradors atenen els problemes de l'escola o l'institut des de dins i, els educadors, ho fem de dins cap a fora: ens coordinem i fem seguiment amb diferents serveis i agents externs del municipi, com serveis socials, salut, EAIA, derivacions, lleure, casals d'estiu o esport", defensa la María José, educadora social a Salt i també portaveu del sector. "No ha de ser una figura temporal, sinó estructural", conclou.

Les escoles i instituts saltencs també posen sobre la taula que, després de la covid, la situació a les aules no ha millorat, ans al contrari. "Abans de la pandèmia ja veníem d'un moment de fragilitat social i ara veiem com cada vegada estem en contextos més afectats", explica Natàlia Nadal. Els mestres tampoc estan d'acord que la qüestió se solucioni amb una contrapartida de mitja dotació més de docents, tal com proposen els serveis territorials d'Educació, ja que al·leguen que les tasques dels educadors no pertoquen al professorat.

El suport de les famílies

Davant d'aquesta situació, les famílies dels centres afectats també alcen la veu. Dilluns a la tarda, van ser presents a la concentració de Salt contra la mesura del departament, que va congregar unes 250 persones, i van traslladar el seu suport a cadascun dels educadors que els han ajudat aquests últims anys.

A més, el conjunt de les associacions de famílies d'alumnes (AFA) han emès un comunicat que defensa la continuïtat d'aquesta figura al municipi. "Durant el temps que han estat presents, hem pogut comprovar de primera mà l'impacte positiu i la necessitat real d'aquest rol per al benestar de tota la comunitat educativa. Les educadores socials no són només un suport addicional; són un pilar fonamental especialitzat que complementa la tasca docent i enforteix el projecte educatiu de les nostres escoles", argumenta el text.

Igualment, el Síndic de Greuges ha manifestat la seva preocupació per la pèrdua de tècnics d'integració social (TIS) i d'educadors socials de cara al curs 2025-2026 i ha instat el departament a augmentar els recursos humans i a revisar la classificació dels centres segons la seva complexitat real.