Discapacitats

Examen de repesca de l'ESO per als alumnes amb discapacitat: "És injust que no et donin el títol després de tants esforços"

El Govern obre una via pels que van acabar l'educació obligatòria després del 2017 sense cap certificat acadèmic ni nivell de català

BarcelonaAquest serà el segon curs escolar en què l’alumnat amb discapacitat intel·lectual tindrà un títol d’ESO que els reconeixerà haver assolit el nivell fixat segons les seves capacitats. Fins ara, han estat pocs els que han acabat amb una titulació tant de la secundària obligatòria com del nivell C de català, i tenir-lo gairebé depenia “del centre, direcció o professor” que tocava en sort, apunta Montse Tarridas, membre de la junta de LADD (L’Associació en Defensa dels Drets de les persones amb discapacitat intel·lectual). Però després d’anys de presentar batalla, l’entitat pot apuntar-se un triomf, tot i que encara els resulta “insuficient”: fins al divendres 14 de febrer està oberta la inscripció perquè l’alumnat que va acabar l’ESO després del 2017 obtingui la titulació superant un examen que faran els centres el mes de març.

Per als més grans, que van acabar abans d’aquesta data, encara no hi ha una solució que els garanteixi el graduat. A més, les famílies es queixen que la falta d’informació dificulta que els centres o els afectats s’assabentin d'aquesta via i aprofiten per reclamar que es publicitin els canals per contactar amb Educació (inclusivaatencio.educacio@gencat.cat o el WhatsApp 677 28 17 58).

Cargando
No hay anuncios

Les famílies fa anys que denuncien que els seus fills s’esforcen per seguir els plans individualitzats que el departament dissenya atenent el grau de discapacitat, però tot es queda en un no res. És el cas d'Òscar Pretel, que va estar escolaritzat des dels tres anys fins als divuit, tant en escola ordinària com especial, i que als 22, no té el títol, tot i que treia bones notes. "És una injustícia que després de tants esforços acabis l'ESO i et diguin que no tens títol", es queixa. Per a la seva mare, Natàlia Moral, aquesta situació evidencia que per a l'administració es tracta només "de tenir aquests nanos distrets".

Cargando
No hay anuncios

Normativa per la inclusió

Els diferents Governs han fet avanços cap a una educació més inclusiva, però encara hi ha grans llacunes. Per a Tarridas, una de les grans assignatures pendents és que les famílies “estan soles” quan els fills deixen la primària o l’ESO, perquè a partir de llavors “es trenca” la cadena i el col·lectiu queda “fora del sistema”. No hi ha, diu, un bon assessorament i es queixa que tampoc hi ha oferta pública per als que volen i poden formar-se d'adults, com sí que té la resta de la població.

Cargando
No hay anuncios

Moral també ha hagut d’aprendre sobre la marxa, sense que ningú els guiés, per entendre un llenguatge burocràtic en forma de sopa de sigles per definir serveis que formen una troca en la qual qualsevol que no sigui tècnic s’hi perd. Per exemple, després de la secundària, aquest alumnat pot cursar un PFI (Programa de Formació Individualitzat), sempre que no es tingui el títol d’ESO, o un IFE (Itineraris Formatius Específics), al qual es pot accedir amb titulació o sense.

Per a Tarridas, la reclamació de l’ESO no suposa que sigui un regal ni que es vulgui rebaixar el nivell de la titulació, sinó que és una qüestió de “drets” el fet de reconèixer que s’ha assolit el currículum adaptat. “Que li diguin ESO adaptat, no convencional, el que vulguin”, afegeix Moral. Més enllà de l’ESO, les famílies destaquen que són alumnes que tampoc no poden acreditar que tenen un nivell C de català, amb el qual suposadament acaben l’educació obligatòria tots els estudiants catalans. En aquest punt, Moral incideix en “la incongruència” que la mateixa administració –la Generalitat– que denega el certificat de coneixement de la llengua, l’exigeix en les oposicions específiques per a persones amb discapacitat intel·lectual. “El meu fill parla i escriu un català perfecte, perquè n’està molt conscienciat i per a Educació no té cap nivell”, es queixa la mare de l’Òscar. En cas d’oposició, han de fer un examen de nivell de català, que no sempre està adaptat. “És un disbarat tot plegat perquè tot són entrebancs”, assenyala Tarridas, per a qui és urgent que el decret d’inclusió educativa es desplegui totalment.

Cargando
No hay anuncios

La falta d'informació també sobrevola l'examen convocat per al mes vinent i que dependrà de cada centre. Tarridas afirma que moltes famílies s'han adreçat a LADD per conèixer-ne els detalls perquè no han trobat respostes ni a l'escola ni al mateix departament d'Educació. Com serà l'examen? Una mare assegura que els joves hauran d'examinar-se de totes les assignatures, encara que hagin superat el pla individualitzat o només hagin suspès una assignatura.

Per la seva banda, el departament d'Educació no ha respost a les preguntes d'aquest diari.