L'escola concertada acull el triple d'alumnes immigrants que fa 10 anys

Barcelona"Avui hi ha més alumnes que poden compartir aula amb companys del seu barri que en el passat". És una de les conclusions que ha posat sobre la taula aquest dijous el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, en la presentació de l'estudi L'escola concertada avui. A diferència del que mostraven les dades fa només una dècada, avui, sis anys després del Pacte Nacional contra la Segregació, el sistema comença a veure una millora important, sobretot amb el canvi de paper de gran part de l'escola concertada.

Segons l'estudi liderat per l'experta en segregació escolar i anàlisi de dades de polítiques públiques de la Bofill, Maria Segurola, set de cada deu (69%) escoles concertades de Catalunya són corresponsables a l'hora d'escolaritzar alumnat estranger. És a dir, que la composició social de les seves aules és la mateixa que la del barri o municipi de l'escola. La situació és nova, ja que, segons l'informe, avui les escoles i instituts concertats escolaritzen el triple d'alumnes estrangers que fa deu anys.

Tot i celebrar l'avenç, Segurola adverteix que encara queden molts deures per aconseguir un equilibri entre centres i erradicar la segregació escolar. Un d'ells és decidir com gestionar el fet que encara hi ha 154 escoles que no són corresponsables a l'hora d'acollir alumnat vulnerable. D'aquestes, les que més preocupen són el 21% de centres concertats considerats per l'informe com a elitistes: els que a cada aula tenen només un alumne vulnerable o cap –la normativa diu que n'han de tenir 2 i de mitjana les escoles en tenen quatre per aula–; que ofereixen més places de les que els pertoca per padró per tal d'atraure alumnes benestants d'altres zones i que acaben condemnant escoles properes a tenir un percentatge de vulnerabilitat més alta del que els pertoca.

A més, també hi ha un 10% de les escoles concertades que, tot i haver millorat, encara no aconsegueixen que les seves aules tinguin el nivell de diversitat del barri o municipi on se situen.

Aprofitar el nou acord de concerts

L'estudi de la Bofill calcula que els centres concertats que no compleixen amb el que marca el pacte contra la segregació reben el 34% del pressupost dels concerts que paga la Generalitat. Aquesta proporció suposa que el sistema educatiu català "destina 402 milions d’euros públics a escoles que segreguen", adverteix. Així, Segurola insisteix que el Govern ha d'aprofitar que de cara al curs 2026-2027 s'han de renovar els concerts per introduir una norma que condicioni la renovació del finançament de les concertades al fet que escolaritzin el nombre d'alumnes vulnerables que els pertoca segons la zona. "De la mateixa manera que es retira el concert a les escoles que segreguen per sexe, s'hauria de retirar les ajudes als que segreguen socialment", insisteix l'experta.

Des de la Federació d'Escoles Cristianes de Catalunya (FECC), que congreguen gran part dels centres concertats del país i moltes de les escoles que reben més alumnes vulnerables, defensen que a tots els centres es fa una reserva de com a mínim un 2% de les places, tal com marca la normativa. "Són les famílies vulnerables les que trien on es matriculen. No se les pot obligar a matricular-se en un centre, també han de poder tenir la llibertat de triar escola", insisteixen en un comunicat on denuncien que "l'escola no pot resoldre la segregació residencial".

En aquest sentit, apunten que "el que realment segrega és que l'educació no sigui gratuïta i que les famílies hagin de pagar per anar a la concertada per la manca de finançament". Un infrafinançament que, segons el càlcul de la FECC, ha fet que el curs passat les escoles concertades tinguessin un dèficit de 65 milions d'euros.