L'escola concertada perd un centenar de grups cada any

BarcelonaEn els darrers anys, hi ha una pregunta habitual a cada principi de curs: "Quants grups –o línies– s'han hagut de tancar"? La preocupació té tot el sentit del món, ja que la caiguda en picat de la natalitat que viu Catalunya des de fa gairebé dues dècades té una conseqüència evident: cada cop hi ha menys alumnes que comencen l'escola a I3. Tot i que aquesta evolució demogràfica ha facilitat la millora d'alguns aspectes del sistema educatiu, com ara la reducció de ràtios a infantil i primària –no als instituts, on moltes aules tenen més de 25 alumnes–, la reducció d'alumnes també està provocant un tancament de grups a les escoles catalanes, sobretot entre les concertades.

Per fer-se una idea de fins a quin punt la situació ha canviat, l'any 2023 van néixer a Catalunya 54.217 nadons. Això són 30.000 fills menys que fa quinze anys, quan el país batia rècords de natalitat; gairebé 20.000 menys que una dècada enrere, i 4.000 menys que el 2020, l'any de la pandèmia. Tot i això, també cal tenir en compte que l'any 2023 l'Idescat va registrar uns 15.000 catalans nascuts a l'estranger menors de 14 anys; més que els que hi havia a Catalunya l'any 2019.

Sigui com sigui, últimament les notícies de tancament de centres i les queixes per l'eliminació de línies a escoles i instituts han estat recurrents. I, segons les dades del mateix departament d'Educació, la reducció de grups ha impactat de manera molt desigual en funció de la titularitat dels centres. L'escola concertada ha estat la principal damnificada de la caiguda demogràfica.

Si ens fixem en l'etapa d'educació obligatòria (d'I3 fins a 4t d'ESO), en els últims quatre cursos la concertada ha perdut un total de 464 grups. En aquest mateix període de temps, la pública n'ha guanyat 53. Ara bé, aquesta diferència no ha estat lineal, ja que hi ha hagut cursos com el 2020-2021 en què la concertada va guanyar uns 250 grups i altres com el 2023-2024 en què la pública en va perdre una quarantena.

El fet que la baixada demogràfica hagi impactat de manera més clara en la concertada que en la pública també ho va reconèixer recentment en una compareixença al Parlament la consellera Esther Niubó. Com a resposta a una interpel·lació dels Comuns, va defensar que entre el curs 2009-2010 i l'actual "el nombre de centres públics ha crescut fins a 31, mentre que el nombre de centres concertats s'ha reduït fins a 38".

Un dels molts centres concertats que ha vist com perdia el concert d'algunes línies és La Salle Comtal de Barcelona. El director, Ernest Casaponsa, explica que tenen només dues línies, però que el 2023 van veure com no arribaven al mínim i van haver de tancar un dels grups d'I3. El 2021 ja s'havien trobat amb aquesta situació. Perdre el concert implica que, per aquella generació, caldrà esperar que facin 1r de primària per veure si torna a haver-hi prou alumnes per recuperar-lo. A més, Casaponsa critica que, a efectes pràctics, perdre el concert d'una línia implica "acomiadar un docent" per un centre. "Si perdem una línia, perdem un professor i l'impacte emocional per als alumnes i l'estrès que això genera és molt, molt gran. Es nota molt", lamenta.

En el cas de La Salle Comtal, han pogut recuperar alguns concerts gràcies al fet que, amb el Pacte contra la segregació escolar, el Consorci d'Educació va iniciar un pla de xoc amb motxilles educatives que permet a alumnes vulnerables anar a una escola concertada sense assumir el cost de les quotes. A més, reben una gran quantitat d'alumnes de matrícula viva –que arriben al centre quan el curs ja ha començat. Per això, Casaponsa insisteix en la necessitat que les famílies puguin accedir a l'escola concertada de manera gratuïta igual que passa amb alguns hospitals concertats del sistema educatiu català.

També ho demanen des de l'Escola l'Esperança, un centre d'una sola línia que, tot i tenir un 54% d'alumnes vulnerables, ha vist com en els últims cursos perdia el concert d'un dels grups. En el seu cas, però, en formar part d'una fundació amb altres escoles, ha pogut sufragar el cost d'aquest concert. "Estem fent l'esforç de mantenir aquest grup encara que no arribem al mínim de ràtio perquè molts dels nanos tenen germans al centre. Si tancàvem una generació abocaríem les famílies a portar els fills a escoles diferents", explica la directora, Rosa Torres.

Creix l'interès per la concertada

Tot i la important pèrdua de grups que ha patit l'escola concertada en els últims anys, aquest curs l'interès per a aquest ensenyament ha crescut considerablement al sistema educatiu català. En les preinscripcions d'aquest 2024-2025, les sol·licituds per anar a la concertada van créixer lleugerament respecte el curs anterior, mentre que les peticions per anar a la pública van caure.

En concret, entre I3 i 1r d'ESO (els dos moments de l'etapa educativa en què es fan preinscripcions a escoles i instituts), es van fer 24.530 assignacions a la concertada, 1.335 més que el curs passat. En canvi, la pública tot i acumular fins a 86.803 assignacions, va veure com aquesta xifra suposava un ingrés de 2.014 alumnes menys que el curs 2023-2024.