Aquest dimarts es van fer públics els resultats de les proves orals de català que Educació aplica a totes les escoles i instituts del país. Unes conclusions que mostren com, segons els criteris de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, el 40% dels alumnes té un nivell notable. Les dades també evidencien com hi ha molts més suspesos en català que en castellà (malgrat no arribar al 5%) i com la proporció d'excel·lents entre els alumnes de 6è de primària i 4t d'ESO és més alta en les proves de castellà que en les de català.
Més enllà d'aquestes dades concretes, en un comunicat Educació va defensar que, per exemple, a 6è de primària en 5 dels 8 elements que s'avaluen, un 35% dels alumnes se situa al nivell de l’excel·lència. Ara bé, en què consisteixen aquests vuit elements?
En aquestes proves, que va posar en marxa el govern d'Esquerra Republicana (ERC), tant a primària com a l'ESO els elements avaluats són els mateixos, però s'adapta el nivell. D'aquesta manera s'avalua el lèxic, la morfosintaxi, la fonètica i la fluïdesa, però també aspectes més abstractes com el llenguatge no verbal, l'adequació, la cohesió i la interacció. En aquest últim apartat, un dels criteris que s'avalua és si es respecta el torn de paraula, tant amb els alumnes d'onze anys com amb els adolescents de quinze. De fet, per assolir un nivell satisfactori –el que està just per sobre de suspendre– d'interacció només cal que un alumne respecti el torn de paraula, participi quan se li requereix, tot i tenir un paper secundari en la conversa de l'exercici i que escolti el company, encara que no aprofiti les seves intervencions.
Pel que fa al llenguatge no verbal, que també es valora a les proves orals, es demana que el docent tingui en compte criteris com ara la postura i si els gestos són relaxats, si l'alumne mostra tensió i incomoditat o si li costa mantenir el contacte visual amb l'interlocutor. Per altra banda, en l'apartat de morfosintaxi, es pot assolir un nivell satisfactori tot i presentar "força interferències d’una altra llengua" amb expressions com teníem que anar o la meva casa. I a la variable de fluïdesa, es pot arribar a un notable tot i fer "un ús esporàdic" de mots crossa com bueno, vale o en plan.
Com són els exercicis?
A 4t d'ESO la prova oral de català que fan els alumnes de 15 anys consisteix en una tasca individual i una altra per parelles. A les directrius que rep el docent per passar la prova es demana que recordin als estudiants que "faran una prova d’expressió oral en català, per tant, és molt important que facin servir la llengua catalana tota l’estona i que s’expressin de la manera més correcta que puguin".
La primera activitat consisteix en fer que l'alumne respongui preguntes sobre viatges. Se li pregunta si li agrada viatjar i per què, si ha fet algun viatge que recordi especialment i si el pot explicar; i quin és el seu viatge ideal i que defineixi on li agradaria anar, amb qui, com hi viatjaria, on s'allotjaria i perquè l'atrau el destí.
Posteriorment, els alumnes han de parlar entre ells en parelles fent veure que són delegats de classe i que han d'organitzar el viatge de fi de curs. Per fer aquest exercici els estudiants s'han d'asseure un davant de l'altre i, de nou, el docent ha de recordar als alumnes que han de parlar en català. Entre els dos alumnes han de decidir conjuntament el destí i posar-se d’acord en tots els aspectes del viatge. Per fer-ho, el professor els dona un guió amb els ítems de la conversa: A quin lloc voleu viatjar? Quins mitjans de transport utilitzareu? Quan hi anireu? Quants dies hi anireu? On us allotjareu (casa de colònies, càmping, apartament, hotel…)? Quines activitats fareu? Fareu alguna cosa per aconseguir diners per anar al viatge? Quina?
Finalment, el professor els fa dues preguntes més per tancar la conversa demanant-los reflexionar sobre si pensen que el viatge que han planificat els agradarà als seus companys i si creuen que seria possible fer-lo i per què.
Òmnium demana més professors i més hores de català: "Falta més escola catalana, no menys"
Òmnium Cultural ha demanat més professors i més immersió en català a les escoles, vistos els resultats de les proves orals a sisè de primària i 4t d'ESO, que revelen millors resultats en castellà que en català. La llengua "necessita més escola catalana, no menys", han dit.
Òmnium demana més exposició al català a les aules, patis i extraescolars. També més coherència, lideratge i suport als centres perquè els que tenen més complexitat no es vegin desbordats i en surti perjudicat el català, com també els resultats educatius. "L'escola catalana és clau per la igualtat d'oportunitats i cal un nou impuls per garantir-ne el futur", ha reivindicat l'entitat. Aprendre català "no pot dependre del codi postal dels infants".