La lluita de vuit famílies força el Govern a allargar l’educació a alumnes amb discapacitat

Barcelona"Fins a".Aquesta preposició –i les diferents maneres d'interpretar-la– és la que impedia que la Maria i molts dels seus companys aquest curs poguessin continuar estudiant. De fet, la interpretació que fa la Generalitat d'aquesta preposició ha provocat que, des de fa temps, els alumnes amb discapacitat hagin vist com la seva etapa de formació i d'acompanyament a centres d'educació especial fos més curta del que esperaven.

Ara, però, i després de mesos de lluita, vuit famílies han aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els doni la raó amb una sentència que és un revés judicial per Educació i que, sobretot, obre la porta a què tots els alumnes amb discapacitat puguin allargar un curs o dos la seva escolarització en un centre d'educació especial.

Tot va començar amb la Maria, que pateix trastorn de l'espectre autista (TEA). En el seu cas, un dels trets del TEA que se li manifesta és la necessitat que hi hagi alegria, però també la impaciència. Ha estat aquesta segona la que va propiciar que fos ella mateixa qui portés la iniciativa d'aquesta lluita. "Jo només he estat el seu advocat, però va ser ella qui va anar a buscar els seus companys perquè pugessin al carro i lluitar junts", admet Pablo Feu, el seu pare i l'advocat que ha portat el cas.

Fora del centre dos anys abans

Per entendre el conflicte cal anar a veure el que diu tant la llei orgànica d'educació (LOE) espanyola, com el decret català per desplegar-la (175/2022) que són aparentment clars: "En els centres d'educació especial l'alumnat pot estar escolaritzat fins als vint-i-un anys". Ara bé, la interpretació d'aquest "fins a", pot reduir o ampliar fins a dos cursos l'escolarització d'un alumne amb discapacitat. Ara com ara, Educació interpreta que aquest "fins a"implica que cap alumne pot estar escolaritzat quan compleix vint-i-un anys. Una lectura, però, que en alguns casos acaba expulsant del sistema alumnes de només dinou anys. El motiu? Que la interpretació de la Generalitat descarta tots els alumnes que facin vint-i-un anys durant l'any en què acaba el curs, amb independència de quin dia de l'any és el seu aniversari.

"Si aquests nens no repeteixen conductes i formació ho perden tot, no és com nosaltres que ho retenim. Amb el sistema actual, la vida dels nostres fills en el millor dels casos acaba als vint-i-un anys i el que ens ha costat un esforç titànic assolir, ho podem perdre en tan sols un any amb aquest disseny", descriu Pablo Feu.

Davant la interpretació restrictiva per part de la Generalitat, les vuit famílies que havia unit la Maria van decidir acudir a la conselleria per demanar que reconsideressin la manera d'interpretar la norma i permetessin que els seus fills anessin al centre d'educació especial fins a l'últim dia en què tinguessin vint-i-un anys. Educació els va denegar aquesta petició. Les famílies van presentar un requeriment que també va ser denegat pel departament. Finalment, van portar el cas davant els tribunals, i van guanyar.

En una sentència del 30 de juny d'enguany –només quatre dies abans de tancar la matriculació als centres d'educació especial– tres magistrades del TSJC van donar la raó a les vuit famílies: els seus fills tenen dret a ser escolaritzats "fins al dia en què tinguin vint-i-un anys en el moment de l'inici del curs escolar". Les jutgesses argumenten que, d'aquesta manera, "es possibilita" que aquests alumnes continuïn escolaritzats durant tot el temps que tinguin vint-i-un anys i "s'evita que hagin d'abandonar el centre en complir vint-i-dos anys", sense acabar el curs i "amb els efectes perjudicials que suposa per a l'alumnat".

Tot i que la sentència aclareix que la decisió de les magistrades només s'aplica als vuit alumnes que han recorregut, la resolució crea un precedent jurídic per a totes les famílies que es trobin amb aquest impediment. De fet, en el seu escrit, les tres magistrades són contundents a l'hora de dir que la interpretació que fa la Generalitat de la norma no concorda amb la garantia de drets. "Hem d'insistir que les normes han de ser interpretades i aplicades en el sentit més favorable a l'exercici dels drets fonamentals, sense fer ús d'interpretacions restrictives que els disminueixin", recorden les jutgesses abans de concloure que la interpretació actual no compleix aquest objectiu.

Canvis per al curs vinent

Avui, aquests vuit alumnes tenen garantida l'escolarització al seu centre d'educació especial fins a acabar els vint-i-un anys, però han volgut fer un pas més. "Nosaltres hem guanyat, però les famílies han de saber que aquesta opció és possible, perquè no s'ha explicat", lamenta Aldo Ibáñez, pare del Martí, un altre dels alumnes amb TEA del mateix centre. Per aquest motiu, Ibáñez va animar Pablo Feu a, junts, fer públic el seu litigi."Volem que quan altres pares en la mateixa situació llegeixin la notícia se sentin alleugerits", detallen els dos progenitors.

I la seva lluita ha tingut fruits: tal com han explicat fonts d'Educació a l'ARA, el curs vinent la conselleria "es proposa oferir criteris clars i en la línia que proposa la sentència, per tal que aquelles famílies que vulguin exercir el dret de romandre a l’escola fins al darrer dia dels vint-i-un anys, ho puguin fer". Les mateixes fonts admeten que "serà important informar les famílies de la possibilitat", però també fan un avís dur. "Aquesta mesura suposa garantir un dret, però a la vegada redueix l’alliberament de places vacants en els centres d’educació especial, i es notarà especialment el curs que es posi en funcionament".

"Demà és tard"

Tot i celebrar la victòria, Feu i Ibáñez són conscients que el futur que els espera als seus fills és complicat. Denuncien que un cop s'acaba l'etapa al centre d'educació especial –que a partir d'ara durarà una mica més– el seu l'horitzó és injust i poc encoratjador. "És una època que s'assimila més a l'asil que al desenvolupament. La Maria té un ànim molt positiu i em fa por que el que li espera l'acabi deprimint", adverteix Feu.

Per aquest motiu, Ibáñez està impulsant juntament amb altres pares una fundació per intentar que l'acompanyament als seus fills en acabar l'escola s'assimili molt al que han tingut fins ara i els permeti continuar avançant. La fundació es diu Vitalis i ja té una trentena de membres. Però no és l'única, altres alumnes ja formen part de l'Associació EVI. "L'exclusió del sistema fa que gairebé cada família munti una fundació", critica Ibáñez.

Feu explica orgullós que la seva filla té un lema: "Demà és tard". I aquest és el mantra que s'apliquen aquestes famílies de cara a la nova etapa. "La Maria té raó i seguirem lluitant i buscant opcions perquè només tenen una vida i, en efecte, demà és tard", conclou el pare.