Mor Sofia Corradi, la mare de l'Erasmus

BarcelonaLa pedagoga italiana Sofia Corradi, coneguda com a mamma Erasmus per ser la impulsora del conegut programa d’intercanvi d’estudiants universitaris de la Unió Europea Erasmus, ha mort aquest diumenge de matinada a Roma, als 91 anys. Al llarg de la seva vida, Corradi va ser una ferma defensora de l’educació com a dret fonamental i va dur a terme investigacions per a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), l'Acadèmia del Dret Internacional de la Haia i la London School of Economics.

Nascuda l’any 1934 a la capital italiana, Corradi va estudiar dret a La Sapienza i va continuar la seva formació als Estats Units amb una beca Fulbright, una de les més prestigioses del món. Allà va ser on va néixer la seva defensa del dret a l’educació arran d’una experiència personal: quan va tornar a Roma i va intentar que li reconeguessin els estudis fets a l’estranger, li van exigir que completés tot el curs que li quedava a Itàlia, com si la seva formació en un altre país no hagués tingut cap valor.

Allò que Corradi havia patit en primera persona —la manca de reconeixement i de mobilitat real dins el món universitari— va ser la llavor del programa més important que hi ha d'estades acadèmiques internacionals per a estudiants europeus. Abans, si un estudiant feia assignatures o una part dels estudis a l’estranger, gairebé mai no se li reconeixien oficialment al tornar al seu país. Quan el 1987 va néixer Erasmus com a programa pilot de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), es va començar a fomentar la idea de mobilitat entre estudiants universitaris dins d’Europa —sobretot per a estades d’un semestre o un curs— i d'acords bilaterals entre universitats per reconèixer parcialment els estudis cursats a fora.

Tres anys després, a partir de 1990, es va introduir el sistema ECTS (per les sigles en anglès de Sistema Europeu de Transferència de Crèdits), que habilita que els crèdits cursats en una universitat d’un altre país de la Unió Europea comptin igual que si s’haguessin fet a la universitat d’origen. A partir de l'any 2000, aquest programa es va convertir en una realitat, i es va consolidar amb el pla Bolonya.

El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, ha destacat que gràcies al programa Erasmus més de 14 milions d'estudiants europeus han pogut cursar una part dels seus estudis en una universitat d'un altre país amb el reconeixement dels crèdits acadèmics. "Erasmus ha contribuït i continua contribuint a la desaparició de les fronteres físiques i mentals entre la joventut europea i a la creació d'una consciència europea", ha afirmat, per agrair a Corradi la feina feta.

"Ja no era un privilegi de famílies molt riques"

L'any 2016, Corradi va afirmar: "Solia ser un privilegi només de famílies molt riques d'enviar els seus fills un període de temps a l'estranger. El que em satisfà tant és que l'Erasmus no és un privilegi per a pocs sinó una oportunitat per a molts". En aquest sentit, també defensava que les estades educatives internacionals són una de les iniciatives més poderoses que existeixen per promoure la integració europea, l'entesa internacional i la pau.

Segons ella, aporten múltiples beneficis a persones joves en plena formació, ja que el programa europeu no es limita a l'aprenentatge d'idiomes ni a l'excel·lència acadèmica, sinó que representa una experiència vital transformadora que fomenta autonomia, responsabilitat, creativitat, solidaritat i obertura cultural. "Els estudiants Erasmus es fan valents, creatius, a la recerca de solucions", assegurava Corradi.