Unió Europea
Societat  /  Educació 02/10/2022

35 anys de l'Erasmus: "No esperava enamorar-me i quedar-me a Catalunya"

Des que es va posar en marxa, el 1987, més de 13 milions d'estudiants s'han beneficiat de la beca

3 min
D'esquerra a dreta, la Irene i el seu xicot, la Runa i el Joan Enric Barceló.

Brussel·lesLa Irene Oliveto, amb 21 anys, va deixar enrere casa seva i el poble, Fiorano Modenese (Mòdena, Itàlia), per anar-se'n d'Erasmus. Tenia clar que en volia fer, però a Anglaterra. "M'agradava molt estudiar anglès i tenia ganes de millorar-lo", diu. No va poder ser i, al final, de rebot, va venir a parar a la Universitat Autònoma de Barcelona. "Els primers tres dies me'ls vaig passar plorant a l'habitació. Em preguntava tota l'estona què feia aquí, amb un idioma diferent i sense conèixer ningú". Era la primera vegada que s'allunyava per una temporada llarga dels seus pares i es considera (o més aviat es considerava) una persona una "mica tímida i vergonyosa". Al cap de poc, però, ja va començar a sortir, a espavilar-se i a fer-se amb gent de tot Europa; fins que un dia la van convidar al pis d'uns autòctons, d'uns empordanesos. "Esclar que no m'esperava enamorar-me de l'Oriol [Arbusí] i quedar-me a viure a Catalunya. Però mai saps què pot passar i menys quan te'n vas d'Erasmus, perquè les dinàmiques, diguem-ne, canvien molt", respon Oliveto amb un català perfecte, una mica tancat.

El cas d'Oliveto no és una excepció i, de fet, en el 35è aniversari del programa Erasmus que es va celebrar aquest mes de setembre, la Unió Europea va destacar que és una bona manera d'aconseguir mesclar les cultures europees i portar el sentiment europeista al terreny més personal. Des que l'Erasmus es va posar en marxa, el 1987, se n'han beneficiat més de 13 milions d'europeus i, els últims anys, 600.000 cada curs.

A més, de les parelles que s'han conegut durant la beca n'han sortit en total més d'un milió de nadons. Dos d'ells són la Nora i el Fèlix, fills de la Runa Monstad, que va fer l'Erasmus el 1998. Va anar a Bilbao i allà va conèixer el seu marit. Ella ja havia estat vivint fora un any als Estats Units i ja estava acostumada a estar-se lluny de casa, però el xoc cultural també va ser important. "En aquella època no hi havia tanta gent que parlés anglès com ara, i em va sobtar una mica, per exemple, que els bascos i els espanyols són bastant més oberts que els noruecs o que no es treguin les sabates abans d'entrar a casa", recorda Monstad, que ara viu a Brussel·les i hi treballa com a representant del govern de la seva regió, Stavanger.

"Coneixes més gent d'altres cultures europees que els locals"

Molts artistes i músics, com Joan Enric Barceló (cantautor d'Els Amics de les Arts), també han fet la beca i els ha ajudat a créixer professionalment. "Mira, la llavor de la cançó Jean-Luc surt una mica de l'Erasmus. Vaig estudiar-hi un curs sobre cinema i em vaig inspirar gràcies a aquestes nocions bàsiques que tenia de la Nouvelle Vague", explica Barceló. D'una anècdota a l'Erasmus, que va fer a Edimburg, també en surt la cançó de Tots els homes d'Escòcia. "La història parla sobre en Mateo, un italià, que ens va portar a un bar de mala mort a fer l'última copa. No sé si ell sap que li vam fer aquesta cançó, però el cas és que allà coneixes gent de totes les cultures europees, més que no pas els locals, que ja tenen la seva vida muntada", respon el cantant.

"El fet d'haver de crear-te un teixit social nou t'obliga a espavilar-te i a deixar la vergonya enrere. Crec que, en aquest sentit, també m'ha canviat la vida", afegeix Oliveto. De fet, segons la Unió Europea, les empreses valoren molt positivament el fet que els universitaris se'n vagin a viure un temps fora, coneguin gent nova i aprenguin idiomes; i els estudiants Erasmus tenen millors perspectives laborals. "A Itàlia, per exemple, marxar a viure a l'estranger vesteix molt. Em veuen com una persona arriada i valenta, quan en realitat soc i em sento com tothom, una mica fràgil", diu Oliveto.

stats