La síndica de greuges alerta que hi ha escoles cobrant quotes que no pertoquen a les famílies

"Material escolar", "manteniment del projecte educatiu" o "serveis generals". Són conceptes que a moltes famílies els hi sonen perquè apareixen al rebut de quotes que paguen a l'escola o institut dels seus fills. Ara bé, l'ambigüitat d'aquestes idees pot acabar fent que les famílies assumeixin despeses d'un centre educatiu que, per llei, no haurien d'assumir o, si més no, no haurien d'estar obligades a fer-ho.

És el que adverteix una resolució del setembre de la síndica de greuges que ha pogut consultar l'ARA. El document és la resposta a un cas concret, relatiu a un canvi en les quotes en diverses escoles concertades, però, al text, la institució també adverteix que, en la seva activitat, ha detectat que "alguns centres públics i concertats incorporen despeses [....] que no haurien de correspondre a les famílies o bé no haurien de tenir la consideració d'aportacions obligatòries".

Darrere d'aquest fet hi ha dos factors clau: d'una banda, moltes famílies desconeixen què els pot demanar pagar l'escola i què no i, de l'altra, hi ha centres que donen la informació sobre les quotes, però no desglossen per quins conceptes es demanen diners. De fet, és aquesta falta de desglossament de les despeses on s'amaga el problema.

Segons la llei d'educació (LEC), l'educació entre infantil i batxillerat ha de ser gratuïta, però s'entén que les famílies sí que han de fer-se càrrec de les despeses dels llibres de text i del material fungible –llapis, llibretes, bolis, etc.– que l'alumne farà servir de manera individual. "Un cop sabem que és veritat que el material escolar fungible l'han d'assumir els pares, hi ha dues maneres de fer-ho, i la família té tot el dret d'escollir. O bé el centre facilita una llista i tu vas a la papereria i compres el material que el teu fill utilitzarà durant el curs o es fa una quota i és el centre que compra el material del teu fill", descriu Lidón Gasull, directora de l'AFFAC, la federació que agrupa la majoria d'associacions de famílies de l'escola pública a Catalunya. Ara bé, el problema és que, tal com fa anys que denuncia l'AFFAC, hi ha escoles –la majoria, segons la federació– que no desglossen què hi ha dintre aquesta quota i que "acaben introduint despeses que no són el material".

En aquest sentit, en la resolució, també es recorda que la síndica "ha detectat centres públics i concertats que tramiten les quotes sense diferenciar els diferents conceptes que les integren" i s'adverteix que "sense aquest desglossament, es fa impossible exercir la voluntarietat en l'ús dels serveis escolars i en el pagament de les quotes corresponents".

"Les famílies no saben que les quotes no són obligatòries"

"Són quotes que s'han normalitzat. Les direccions s'han acostumat a comptar amb les quotes que cobren de les famílies com a part del seu pressupost de despeses, i això no està bé. El problema és que les famílies no saben que aquestes quotes de material no són obligatòries", insisteix Gasull. De fet, la directora de l'AFFAC explica que s'han trobat amb casos de centres educatius que, entre les despeses de la quota de material escolar, havien afegit reformes de façanes, millores a patis i lavabos, compres de mobiliari I, fins i tot, de pissarres digitals.

Davant aquest escenari, a la resolució, la síndica fa un toc d'atenció a la Generalitat: "El Síndic de Greuges demana al departament d'Educació i Formació Professional un compromís més gran per evitar que el cobrament de quotes sigui un àmbit de generació de desigualtat educativa, i especialment que vetlli pel compliment del que estableix la normativa". En aquest sentit, la directora de l'AFFAC també critica que quan han ajudat famílies que s'han oposat a pagar certes quotes de l'escola, gairebé sempre s'han trobat que Inspecció Educativa intenta "que el conflicte no escali" i soluciona el problema individual de la família, però "no intervé a fons per canviar la dinàmica de cobrament de quotes de l'escola o institut".

Canvi de quotes a Maristes

El cas que ha motivat el dictamen de la síndica de greuges és el de les escoles de Maristes de Rubí, Badalona, Mataró i Girona, on les famílies denuncien que s'ha fet un canvi de quotes d'un curs per l'altre. Segons han explicat alguns pares a l'ARA, una quota que fins ara era voluntària i es destinava a la fundació, ara s'ha convertit en obligatòria sota el concepte de "serveis generals" o de "manteniment del projecte educatiu". "Ens ho vam trobar quan els nens ja estaven matriculats i ja no teníem l'opció de passar el fill a la pública", es queixa la Mayte, una de les mares que ha criticat el canvi. I insisteix: "No és que no vulguem pagar, jo estic pagant, però vull pagar el que és just i que si una quota ha de ser voluntària, ho sigui".

Per part de Maristes, el seu administrador, Joan Galvany, justifica que el canvi va ser aprovat als consells escolars de les deu escoles de la titularitat. "No és una quota que ens hàgim inventat o que s'hagi duplicat, sinó que nosaltres des de l'inici del concert estàvem cobrint una part de les nostres necessitats a través del donatiu i ara aquesta quota de donatius s'ha convertit en una quota de serveis", defensa Galvany a l'ARA.

L'administrador també apunta que el canvi respon a dos objectius. Per una banda, assegura que altres institucions d'escoles concertades s'han trobat que l'Agència Tributàriaha fet "un canvi de mirada" i ha passat a entendreque aquestes quotes voluntàries eren el pagament d'un servei. "Aquí tenim una responsabilitat, no podem posar les famílies en risc", assegura Galvany. Per altra banda, també defensa que, tot i ser un donatiu, sempre s'havia explicat a les famílies que aquesta quota voluntària "era una ajuda imprescindible per al sosteniment econòmic del centre" i insisteix que ara no és obligatòria, sinó que es factura a tothom "perquè tothom gaudeix del servei".

Fonts del departament d'Educació recorden que qualsevol quota que no sigui per la sisena hora de més que es fa als centres concertats "ha de ser comunicada al departament". A més, insisteixen que "aquesta quota, com qualsevol altra aportació (a fundacions, per exemple) té caràcter voluntari".

L'infrafinançament de la concertada

Galvany també diu que el principal motiu per cobrar una quota de serveis és l'infrafinançament dels centres concertats per part d'Educació: "El 35% del servei que oferim no queda cobert pel concert educatiu", lamenta. Una situació que també denuncia la mateixa síndica, tot i demanar a Educació que treballi amb Maristes perquè, entre altres coses, "es garanteixi el caràcter voluntari de les quotes, que no han de ser abonades amb caràcter obligatori –com ara, les quotes en concepte de serveis–".

Tot i això, la síndica fa referència en diversos punts del seu raonament a l'infrafinançament que viuen escoles i instituts i recorda que l'estudi sobre el cost de la plaça escolar "va evidenciar que els centres públics i especialment concertats reben un finançament inferior al que haurien de rebre per garantir la gratuïtat plena de l'ensenyament".