Societat 13/07/2020

Falten 1.163 milions d'euros públics per garantir que l'escola sigui gratuïta

El Síndic de Greuges demana que Educació redueixi la segregació amb contractes programa

Laia Vicens
5 min
El síndic de greuges, Rafael Ribó, i el president del Parlament, Roger Torrent, a la reunió de la comissió de seguiment del Pacte contra la segregació escolar.

BarcelonaEl sistema educatiu català està infrafinançat. El que era una opinió pràcticament unànime d'estudiants, famílies, sindicats, experts i fins i tot administració s'ha constatat en un informe del Síndic de Greuges, que per primera vegada a Catalunya i a l'Estat calcula quin és exactament el cost de la plaça escolar. El document revela que escolaritzar un alumne de primària en un centre públic val 5.117 euros per curs i, a secundària, 6.170 euros, mentre que en un centre concertat els preus són de 4.660 euros fins a sisè de primària i 5.211 euros a secundària.

Ara bé, l'administració no paga tot aquest cost, sinó que tant a la pública com sobretot a la concertada, una part l'assumeixen les famílies. Perquè l'escolarització sigui gratuïta tant a la pública com a la concertada, tal i com marca la llei, l'informe conclou que el sistema educatiu necessita una aportació extra de 1.163 milions d'euros, dels quals 581,2 milions haurien de destinar-se al sector públic i 582,6 al sector concertat. Això equival a augmentar el pressupost en educació un 20%, aproximadament. "És un càlcul ambiciós però assolible. No són més diners perquè sí, sinó que són més diners per combatre la segregació escolar", ha assegurat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

El document presentat aquest dilluns és un compromís del Pacte contra la Segregació Escolar i és molt esperat al sector educatiu, sobretot des del sector de la concertada, que fa temps que denuncia que l'infrafinançament per part de la Generalitat els limita a l'hora de lluitar contra la segregació, perquè els obliga a cobrar quotes a les famílies i això dissuadeix les més vulnerables d'apuntar-s'hi. L'estudi els dona la raó en part, perquè conclou que els projectes educatius dels centres concertats són comparativament "més costosos" que els dels centres públics i que, en efecte, "reben menys finançament". "L'infrafinançament és més elevat en el sector concertat que en el sector públic", afirma el text. Alhora, deixa clar que la composició social dels dos models "és desigual", perquè el sector públic escolaritza una proporció més elevada d'alumnes desfavorits, que necessiten més recursos.

Les famílies aporten 1.800 euros anuals de mitjana

Una de les dades que avala aquesta conclusió és la comparació de la despesa real que es fa per cada alumne i el finançament públic que se'n rep. Per cada plaça d'infantil i primària en una escola pública s'inverteixen 4.249 euros públics anuals, tot i que si es tenen en compte les activitats i serveis complementaris com excursions, colònies, material, llibres o menjador, que ara assumeixen les famílies però que haurien de ser de franc, la despesa real arriba fins als 5.249 euros. A l'escola concertada, el finançament públic és de 2.860 euros per plaça –la diferència s'explica sobretot per la dotació de plantilles–, i en canvi la despesa real ascendeix fins als 6.711, perquè aquí l'aportació privada és molt més elevada, perquè no només inclou serveis com el menjador o les colònies, sinó que en alguns centres també es finança així serveis extres, que no necessàriament han de quedar coberts per finançament públic. Per exemple, unes colònies cada dos anys entrarien dins del cost teòric, però anar a esquiar un cop al curs no.

De mitjana, les famílies aporten uns 1.800 euros per curs i alumne, 855 a la pública i 3.900 a la concertada. "No es compleix el principi de gratuïtat de l'ensenyament", conclou l'informe, que també assenyala que hi ha una "forta associació" entre les aportacions de les famílies i la composició social del centre, cosa que provoca projectes educatius molt desiguals. Així doncs, com més cares són les activitats complementàries (sortides, menjadors...), més afavorida és la composició social del centre. I en aquest punt, la relació que hi ha entre el tipus de famílies i la despesa que fan en educació es fa del tot evident en aquells àmbits que serveixen per finançar directament o indirectament els projectes dels centres. En el cas dels centres públics, amb les quotes de l'AMPA: en un centre públic de molt alta complexitat les famílies paguen 17 euros d'AMPA, i en un centre de baixa complexitat, la quota mitjana és de 50 euros, més del triple. En el cas dels centres concertats, la diferència és una altra: mentre que en la quota de l'AMPA hi ha 9 euros de diferència entre un centre de molt alta complexitat i un de baixa, el menjador pot ser 100 euros més car segons el tipus de famílies.

El cost teòric, un escenari que no existeix

De fet, aquesta desigualtat entre els centres és clau per entendre l'estudi, perquè els experts que l'han elaborat han pres com a referència un escenari hipotètic d'escolarització plenament equilibrada, que ara mateix no existeix, en què centres públics i concertats tinguessin una composició social equivalent. Així, el document conclou que el cost teòric mitjà que haurien de costar les places escolars és de 4.973 euros a infantil i primària (5.117 a la pública i 4.659 a la concertada) i de 6.100 euros a secundària (6.579 als instituts i 5.211 als centres concertats). Els 1.163 milions que falten al sistema servirien per garantir aquest cost teòric de manera gratuïta.

Les diferències del cost teòric entre la pública i la concertada s'expliquen per la despesa en personal docent i de suport, ja que a la pública els docents fan menys hores de classe i cobren més i també hi ha més docents especialitzats en necessitats educatives especials. Aquest cost teòric s'ha calculat a partir de xifres de la conselleria, dels pressupostos d'una mostra de 100 centres concertats i una enquesta a 2.300 centres, i inclou totes les despeses de personal docent i de suport (igualant les hores lectives prenent de referència els centres públics), les despeses de funcionament (llum, neteja, aigua...), la gratuïtat en les activitats i serveis complementaris (colònies, excursions, material...) i també un increment de la dotació de personal d'atenció a la diversitat. En canvi, no hi entren les despeses estructurals, com el sou del conseller o els inspectors i els recursos com els EAP, malgrat que també es financen amb diners públics.

El Govern ja prepara els contractes programa

L'estudi també deixa clar que aquest increment de la inversió s'ha de fer, però sobretot s'ha de fer bé: és a dir, no servirà de res millorar de manera lineal el finançament per garantir la supervivència dels centres, sinó que cal fer-ho de manera que serveixi per reduir la segregació escolar. La proposta que posa sobre la taula és recuperar els contractes programa, tant als centres públics com concertats, un instrument flexible que permetria graduar el finançament en funció de la responsabilitat dels centres a l'hora d'escolaritzar alumnes desfavorits. L'esborrany del nou decret d'admissió de l'alumnat que prepara el departament d'Educació i que s'ha vist frenat pel covid-19 parla de recuperar els contractes programa, que entre el 2006 i 2012 van enviar una ajuda addicional a 27 centres concertats on es concentraven molts alumnes amb necessitats educatives especials.

El síndic també planteja establir un sistema "d'aplicació gradual i progressiva", que comenci per afavorir la gratuïtat de l'escola als entorns amb més complexitat, i a poc a poc s'estengui al conjunt del sistema. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha dit ja que el pla de xoc de 33 milions per invertir sobretot en centres de màxima complexitat el proper curs s'aplicarà a través d'un contracte programa. "Cal millorar el finançament de totes les escoles, públiques i concertades, però no de manera simètrica, perquè no totes les escoles tenen les mateixes necessitats ni totes han de donar tots els serveis", ha afirmat.

stats