La sèrie que ha conquistat la crítica anglosaxona a les llistes del millor de l'any

A Els assassins de la lluna, Martin Scorsese partia dels codis del western per revisar el relat fundacional dels Estats Units i posar en evidència, a partir d'un episodi real, fins a quin punt la riquesa petrolífera del país s'havia aixecat sobre la depredació i massacre de la població indígena. El film tenia lloc en terres del poble Osage, a Oklahoma, un estat que també ha passat a la història per una altra fita en la violència racista, la massacre de Tulsa del 1921. És just a Tulsa on se situa Verdades ocultas, la nova sèrie creada per Sterlin Harjo després de Reservation dogs, que s'ambientava en una reserva índia de la zona. Aquí el protagonista és el Lee (Ethan Hawke), el propietari blanc d'una llibreria de segona mà de Tulsa que fa també de periodista i detectiu aficionat. En un dels seus articles en una publicació local ha denunciat els tripijocs dels Washberg, una de les famílies amb més poder d'Oklahoma, encapçalada per el Donald (Kyle MacLachlan), que aspira a convertir-se en governador de l'estat. Però el germà del Donald, el Dale (Tim Blake Nelson, del millor de la sèrie), apareix mort a casa seva en el que sembla un suïcidi. El Lee s'ensuma que la mort no ha estat autoinfligida i comença a investigar el cas, a partir d'una carta que troba entre les primeres edicions de novel·les de Jim Thompson que el Dale atresorava a la seva biblioteca. La pista l'acosta de mica en mica a una llarga història de supremacisme blanc i robatori de terres.

Verdades ocultas hibrida les formes actualitzades del noir i del western. El protagonista que encarna Ethan Hawke, també productor de la sèrie, entronca amb tot un llinatge de detectius i investigadors fora del sistema que combinen obsessió per la feina, poca traça social i l'encant d'alguns perdedors. Tot plegat, sense el cinisme d'altres revisions actuals del gènere, i amb aquella bonhomia que Hawke desprèn de mena. En certa manera, el Lee també connecta amb Bob Ferguson (Leonardo DiCaprio), el protagonista d'Una batalla tras otra de Paul Thomas Anderson. Tots dos són pares separats, sensibles i amatents d'una adolescent espavilada, que combaten una mena de lobi supremacista blanc conformat per homes amb interessos econòmics concrets, un grup que encarnaria els mals dels Estats Units contemporanis. Però Harjo desplega la seva història en un territori més propi del western, que li permet incidir en la denúncia de la despossessió a què es van sotmetre les nacions autòctones. Tot i que el creador ha comentat que Verdades ocultas se situa en el mateix univers ficcional de l'anterior Reservation dogs, aquí els personatges indígenes queden arraconats a rols secundaris, malgrat que la seva història és la que acaba cobrant protagonisme.

El millor de la sèrie rau en la voluntat de generar un univers propi que també té molt de polític: un món amb perdedors carismàtics en què encara hi ha espai per als vincles entre veïns, per al periodisme de denúncia en mitjans de comunicació locals en paper, per a la feina que no només té en compte els beneficis econòmics i per a les formes de vida comunitàries. Llàstima que la vocació per crear un imagini personal quedi enfosquida sovint per uns referents que pesen massa: la sèrie s'acosta al cinema dels germans Coen però no gosa abraçar el seu nihilisme, també flirteja amb Twin Peaks sense traspassar cap a l'altre cantó del mirall i és pròdiga en secundaris masculins "políticament incorrectes", sempre dins d'uns límits acceptables.