Les escoles concertades planten cara a les normes que prepara el Govern
El sector demana més finançament per atendre l’alumnat desfavorit
BarcelonaPocs avenços s’han fet un any després que el departament d’Educació, els ajuntaments de més de 10.000 habitants i les patronals de l’escola concertada signessin el pacte contra la segregació escolar, amb el suport d’una vintena d’organitzacions vinculades al sector educatiu. La primera mesura que incloïa el pacte era l’aprovació d’un nou decret d’admissió, una eina legislativa que havia de canviar els criteris d’entrada a l’escola i garantir una composició més equilibrada de l’alumnat en tots els centres, tant públics com concertats. Tot i que arriba amb retard i no serà a temps de regular la preinscripció del curs que ve, el Govern està a punt d’aprovar un decret que ha generat molts recels a les escoles concertades. Les patronals han estat conversant amb el departament durant els últims mesos i, tot i que estan d’acord amb bona part de la nova normativa, en discrepen en alguns punts essencials. Tant és així que les patronals i les federacions de famílies han iniciat una campanya “exprés” conjunta per recollir al·legacions i fer-les arribar al departament d’Educació aquesta setmana.
Concretament, refusen un dels aspectes més bàsics de la nova normativa: el decret diu que el departament decidirà el nombre de places que poden oferir cada curs els centres concertats. Fins ara cada escola concertada planificava la seva oferta de places i demanava el concert -es renoven cada quatre o sis anys, en funció de l’etapa-. No era fins després de la preinscripció que s’acabava d’afinar tancant els grups que quedaven buits. Les organitzacions de l’escola concertada critiquen que aquesta mesura no serveix per revertir la segregació escolar, la titllen d’“intervencionista i restrictiva” i temen que el departament aprofiti la baixada de la natalitat per tancar grups a la concertada. “El decret pretén alterar l’oferta amb caràcter previ, amb el greu perjudici del manteniment de llocs de treball en els centres concertats”, avisa el sector en una circular a famílies i professors dels centres afectats.
En les esmenes que les associacions de pares CCAPAC i FAPEL han fet arribar al departament reclamen protegir alhora el “dret a l’educació i la possibilitat d’escollir centre docent” i es pregunten si la nova planificació que prepara la conselleria “podrà modificar concerts existents autoritzats, prèviament a la demanda que en puguin fer les famílies”.
El sector concertat també critica que se’ls hagi exclòs de les taules locals de planificació educativa, unes estructures formades pels ajuntaments i representants del departament que ja existeixen en alguns municipis però que no estaven regulades fins ara. “El 40% del sistema ha d’estar present en aquests òrgans”, afirmen les patronals i les federacions de pares i mares, que representen unes 500.000 famílies.
Serà en aquestes taules on es decidirà quins grups s’obren en cada escola i des d’on es detectaran els alumnes més vulnerables per reservar-los una plaça i distribuir-los de manera homogènia pels centres. Així, s’establirà un percentatge màxim d’alumnes desfavorits en cada zona escolar, en funció de la realitat del barri o municipi. Aquesta proporció, que serà obligatòria per a tots els centres públics i concertats, no podrà ser mai superior al 10% de la mitjana de l’àrea escolar.
Sense “compensació”
Davant d’aquestes “exigències”, les escoles concertades demanen “polítiques compensatòries”, és a dir, més finançament. “Exigim a l’administració que doti el sistema d’un finançament suficient que garanteixi la gratuïtat de la plaça escolar als centres concertats i permeti prou recursos per escolaritzar els alumnes amb necessitats específiques i especials de suport educatiu”, diuen les concertades. Segons les patronals, el Govern vol lluitar contra la segregació “sense donar resposta a la seva principal causa, l’infrafinançament de l’educació”, que obliga els centres concertats, diuen, a cobrar quotes a les famílies per compensar la falta d’inversió pública. Fa mesos, les patronals van assegurar que el Govern destina 7.000 euros anuals per plaça a l’escola pública i 3.900 euros a la concertada, unes xifres que està estudiant el Síndic de Greuges. El pacte contra la segregació preveia “graduar el finançament públic dels centres concertats en funció de la corresponsabilitat en l’escolarització d’alumnat socialment desfavorit”. Precisament perquè no s’eliminen els concerts, la CUP, USTEC i la Fapac no van signar el pacte.
El finançament dels centres concertats serà objecte de debat en un altre decret que prepara el departament, el de concerts. L’esborrany del text, que ja circula entre algunes entitats i al qual ha tingut accés l’ARA, parla de recuperar els contractes programa, que entre el 2006 i 2012 van enviar una ajuda addicional a 27 centres concertats on es concentraven molts alumnes amb necessitats educatives especials. Per a l’escola concertada és insuficient i reclamen que el Govern garanteixi la gratuïtat de la plaça a tots els alumnes de la concertada dotant-los de més diners.
