Ciència
Educació11/02/2023

"Els teus pares et van deixar ser enginyera?"

A Catalunya només dos de cada deu graduats en ciències són dones

Barcelona"És la quarta vegada que ho fem, i ens encanta, però sempre estem una mica nervioses. Pensa que un cop ens van preguntar «Però els teus pares et van deixar ser enginyera?»", reconeix Gemma Bolumar. Ella va estudiar enginyeria industrial, es va especialitzar en termoenergia i va començar a treballar a HP. Pocs anys després va ser l'encarregada d'entrevistar Cíntia Pérez, que s'havia graduat en enginyeria mecànica amb un màster d'enginyeria industrial. Ara, totes dues treballen ideant impressores 3D i són dues de les 555 científiques que ahir van fer xerrades a més de 490 centres de Catalunya. Ho fan en el marc del programa 100tífiques, que des de 2019 organitzen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) per donar a conèixer referents científics femenins amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.

Són les 11 h del matí i en una aula de l'Escola Les Vinyes de Castellbisbal hi ha una seixantena d'alumnes de 13 anys que miren encuriosits la Gemma i la Cíntia. El primer que fan les dues enginyeres al començar la xerrada és preguntar a què creuen que es dediquen i donen diverses opcions: biòloga, professora, enginyera, arquitecta, dissenyadora de moda, periodista... Les més votades acaben sent biòloga i dissenyadora de moda. Decideixen mantenir la intriga i abans de revelar de què treballen expliquen com ha estat la seva vida fins que han arribat aquí. "Així veuen que no és que des de petites portéssim a dintre una vocació concreta", explica la Cíntia.

Cargando
No hay anuncios

Juguen amb les diferències que hi ha entre elles: a una li agradaven les manualitats i llegir i a l'altra els esports i els idiomes, aficions que, en principi, no tenen una relació directa amb l'àmbit científic. I és quan arriben al moment d'escollir la carrera quan els adolescents comencen a intuir a què es dediquen. "Tenen la idea que s'ha de ser un superdotat o ser gent que no es relaciona per fer una carrera científica, i intentem canviar-ho", comenta la Gemma. Un dels aspectes que inquieta les adolescents a les quals agrada la ciència és arribar a la universitat i veure que són les úniques noies. "Però quines són les carreres de ciències amb més noies?", pregunta una alumna rossa de la tercera fila. "A la meva carrera només hi havia vuit noies, però vaig fer les millors amigues del món", respon l'enginyera industrial. I, més enllà de la part social, també hi ha la percepció que són carreres massa difícils. "No us mentiré, a enginyeria s'ha d'estudiar molt, però posant-s'hi tothom pot. Jo he tret cincs als exàmens i no passa res", intenta encoratjar-los la Cíntia.

Una impressora 3D

Arriba el moment estrella. Treuen un Darth Vaderde plàstic de la bossa i diuen: "Això està fet amb una impressora 3D que vam idear nosaltres". El moment fa trasbalsar una mica la classe i, quan saben a què es dediquen, no paren d'alçar la mà per fer preguntes. "Però això per a què serveix? Quant val? El meu pare la pot comprar? Llavors sou riques? Es poden imprimir armes? Perquè no feu una impressora que imprimeixi impressores i així no heu de treballar?" La professora intenta redirigir la sessió, preguntant si les enginyeres han patit discriminació pel fet de ser dones a la feina. "Nosaltres a la feina no, perquè l'empresa aposta molt pel talent femení, però potser vivim en una petita bombolla. A vegades a la universitat, amb homes més grans, sí que et mostren amb la seva actitud que no veuen bé que siguis allà", lamenta la Cíntia.

Cargando
No hay anuncios

Encara queda temps per a una última pregunta. "Què és el que més us agrada de la feina?", pregunta el nen que volia que el seu pare comprés una impressora 3D. "Poder tenir una idea, inventar-la i veure que funciona". A l'acabar la sessió la majoria d'alumnes s'afanyen a marxar de l'aula, però hi ha quatre nenes que es queden mirant els objectes que han portat. "I es poden fer d'altres colors? Però ho feu vosaltres? Que guai!" Quan les nenes marxen, la Gemma somriu: "També ens calen coses així per poder dir que la nostra feina mola. I comentem que no te n'adones fins que no li expliques a algú altre i el veus entusiasmat".