Una de cada tres ciutats no té oficina municipal d'escolarització

GelidaLa consellera d'Educació, Esther Niubó, va anunciar dilluns que només des de l'inici del curs 2024-2025 fins a 74.328 alumnes nous han ingressat al sistema educatiu català fora del període ordinari de matriculació. És el que es coneix com a procés de matrícula viva i, bàsicament, és la via per escolaritzar alumnes que, pel motiu que sigui, han hagut de canviar d'escola o institut a mig curs o bé alumnes que arriben a Catalunya un cop el curs ja ha començat i ingressen per primera vegada al sistema. Sobretot per a les famílies que es troben en el segon cas, però també per a moltes de les primeres i per als alumnes que es preinscriuen en un centre escolar de manera ordinària, un dels recursos clau per orientar-se i conèixer quina oferta d'escoles i instituts tenen a prop són les oficines municipals d'escolarització (OME), però no totes les ciutats del país en disposen.

Segons la definició del mateix departament d'Educació, les OME són "el referent per atendre, informar i orientar les famílies en relació amb els procediments d'admissió d'alumnat". En aquest "atendre i informar" hi entren una gran quantitat de funcions que van des de donar informació a les famílies de cara a la preinscripció fins a fer un acompanyament dels alumnes nouvinguts, ajudar-los a trobar escola i a fer la sol·licitud d'admissió o fins i tot explicar-los com funciona el sistema educatiu català. Ara bé, tot i que en els últims anys l'escola catalana ha rebut un important nombre de nous alumnes, a hores d'ara, tal com recull un estudi de la Fundació Bofill, una de cada tres ciutats catalanes encara no té oficina municipal d’escolarització.

La llei d'educació de Catalunya (Lec) recomana que un municipi tingui una OME si compleix un d'aquests dos requisits: tenir més de 10.000 habitants o bé comptar amb més de quatre centres escolars, siguin públics o concertats. Tot i aquesta recomanació, segons el recompte de la Bofill, un 36% dels municipis catalans que compleixen algun d'aquests requisits encara no tenen aquest recurs en funcionament.

13 ciutats de més de 20.000 habitants no en tenen

"Aquesta mancança és molt greu perquè quan una família arriba a mig curs, aquesta oficina municipal és la primera porta a què truca per apropar-se al món escolar", denuncia la responsable d'incidència i de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill, Maria Segurola. Segons el mateix estudi, els municipis catalans sense OME concentren una població total de fins a 1.063.899 habitants.

Entre les poblacions que no tenen una oficina municipal d'escolarització en marxa hi ha algunes de les grans ciutats catalanes, com Cornellà de Llobregat, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Tortosa, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Calafell, Pineda de Mar, Castellar del Vallès, Olesa de Montserrat, Vila-seca, Esparreguera i Vilassar de Mar; totes elles amb més de 20.000 habitants.

"Que encara n'hi hagi una proporció tan alta sense aquest recurs és preocupant, ja que, per una banda, la llei recomana que tinguin OME i, per l'altra, el departament d'Educació té uns recursos previstos perquè aquest recurs existeixi", insisteix Segurola. Segons la informació que ofereix Educació a la seva web, "qualsevol municipi pot constituir una OME sempre que disposi dels recursos humans i materials necessaris"; ara bé, també s'especifica que "resulta especialment aconsellable" tenir-ne una quan es compleix algun dels dos requisits esmentats anteriorment.

De fet, segons la normativa, si un municipi té més de 10.000 habitants o un mínim de quatre centres escolars dels quals com a mínim un ofereix l'ESO, ja pot optar a demanar una subvenció per crear una OME.

Per fer-nos una idea de la importància d'aquest recurs ens podem fixar en l'exemple de Barcelona, que compta amb cinc OME permanents i quatre de temporals que s'obren en els períodes de preinscripció escolar. Entre el 2023 i el 2024, la xifra de menors de 15 anys a la capital catalana ha crescut en 30.000 infants i adolescents i entre l'1 de setembre del 2023 i el 31 d'agost del 2024 les OME van atendre un total de 62.075 consultes i peticions.

Clau en la planificació escolar

Més enllà d'oferir informació a les famílies, les oficines municipals d'educació són claus a l'hora de fer una planificació escolar equilibrada que permeti lluitar contra la segregació escolar que pateix Catalunya. En aquest sentit, a les OME també es fa una primera detecció de les necessitats educatives específiques dels alumnes, cosa que incrementa la detecció d'alumnat vulnerable. A més, gràcies a la informació que recullen també col·laboren en la definició de les zones educatives i la consegüent planificació escolar i reserva de places en centres educatius.

"Les OME fan una funció d'anàlisi de dades, observant les tendències de triatge de les famílies amb les sol·licituds, que és clau per detectar si cal prendre mesures o fer canvis", insisteix Segurola. L'experta, però, també destaca l'actuació de municipis com Terrassa, Lleida, Rubí o Sant Cugat del Vallès on des de les oficines municipals d'escolarització "s'està fent molt bona feina i estan obtenint bons resultats". "Hi ha professionals molt motivats i amb molt bones pràctiques que demostren fer una tasca essencial tant de cara a la informació per a les famílies com de mecanismes d'escolarització equilibrada", conclou.