Montse Duran: "En alguns llocs estan més estrets, però no hi ha problemes greus per escolaritzar com fa 20 anys"

BarcelonaMontse Duran és directora general de Centres Públics del departament d'Educació. Atén l'ARA després que aquest dilluns s'hagi fet públic que només durant aquest curs escolar han arribat a les escoles catalanes 74.328 alumnes de matrícula viva –fora del període ordinari de matriculació.

Gairebé 75.000 alumnes de matrícula viva en un sol curs. Els ha sorprès la dada?

— Sí. Realment és una xifra important i que no va a la baixa, tot i que té un comportament molt diferent entre territoris. És una xifra que cal tenir present i que passarà a estar a primera línia perquè no ens agafi de sorpresa el que pugui passar en els futurs anys.

És una situació que s'anirà repetint?

— Aquestes qüestions sempre són una predicció. En tot cas, nosaltres, si no tenim indicis que hi hagi una recessió al respecte, hem de tenir present que es podria repetir. Ignorar aquesta informació suposaria tenir problemes de futur.

Parlava de diferències dintre del territori. Quines són les zones on les escoles estan rebent més alumnes?

— Depèn molt de l'oferta professional. Per exemple, en els últims anys hem hagut de posar més atenció a les zones vinculades al turisme, sobretot a les zones costaneres, com per exemple la comarca de la Selva o el Tarragonès, que són zones molt clares. També tenim municipis grans com l'Hospitalet. Però hem de tenir en compte que no és la quantitat d'alumnes que rep cada territori, sinó la proporció amb relació a la població que hi viu.

Quin és el percentatge més alt de matrícula viva que tenen registrat?

— No ho sé dir, caldria mirar totes les zones municipi per municipi i cada any varia.

Però ens hem d'imaginar que és un 10% o estem parlant d'un 30%?

— El 30% no te l'imaginis. Primer, hem de recordar que no és un percentatge respecte a tota l'escolaritat, sinó que va per promocions. Hi ha llocs on podries estar al 5% i en altres llocs podries estar al 20%.

Tenen clar quin és el perfil d'aquests alumnes que arriben a mig curs?

— En aquest moment no podem donar un perfil específic. Caldria analitzar més les dades. Però la població que arriba no té per què ser vulnerable. Tenim diferents perfils professionals, des dels fills dels controladors que venen a treballar a l'aeroport del Prat fins a gent que ve a collir fruita.

Però estem parlant majoritàriament d'alumnes nouvinguts?

— Sí, el saldo és positiu. Hi ha mobilitat dintre de Catalunya, però també hi ha una important mobilitat externa d'immigració.

De mitjana són 9.000 alumnes nous cada mes. Com es gestiona, això?

— Des del punt de vista del procés d'incorporació treballem molt acuradament perquè aquest alumnat no es concentri tot en un sol centre. Busquem una distribució equitativa perquè no es creïn guetos, que no tindrien per què donar-se, però podrien acabar sent-ho. Per això la matrícula dels cursos que comencem ara preveu aquest element de la matrícula viva. Tot això es treballa amb les comissions d'escolarització de cada municipi perquè així es pugui buscar la millor resposta a cadascun dels alumnes que arriben.

Diuen que ho tindran en compte per a la planificació de places. Ens hem d'imaginar aules mig buides a principi de curs?

— Tant com aules mig buides, no, però aules amb reducció d'alumnes sí. Aquestes xifres mirades en el seu global són impactants, però si mirem el conjunt d'escoles, de cursos i de grups que tenim a Catalunya, aquesta distribució no és tan important. No estaríem parlant mai de grups a la meitat perquè no és tal el volum d'alumnat que arriba en aquest sentit.

Com es decideix si els alumnes que arriben a mig curs van a un centre públic o concertat?

— El treball de distribució dependrà de cada municipi. És un treball molt concret de cada territori. Tot depèn també de quin paper o quina distribució té la pública i la concertada a cada lloc. Però, en principi, tots són receptors de la matrícula viva que arriba en un municipi.

Hi ha moltes escoles que fa temps que alerten que estan al límit.

— Per això estem treballant. A vegades aquest estar al límit és més en cursos intermedis que de partida van començar molt plens i que ara, quan han arribat més alumnes, han quedat molt plens. Quan agafem un problema en la seva globalitat i diem que no arribem, és difícil de resoldre. A vegades parlem de sensacions, però per poder millorar el que hem de fer és desgranar aquesta sensació per veure quins elements la causen. Des de cada àmbit estem treballant per veure quines són les mesures que s'han d'impulsar per acompanyar aquest procés.

Posaran més recursos?

— En algun moment donat hem hagut de posar nous grups al llarg del curs. Si es posen grups nous, aquests venen associats amb docents per atendre'ls. Aquest any s'han posat al voltant de 90 nous grups amb el curs començat. La idea important és que quan l'arribada d'alumnat significa sobrepassar les ràtios que tenim aprovades, s'incorpora un grup nou.

Quin marge de decisió tenen els centres per triar si reben nous alumnes?

— Poc, perquè això ho fa una comissió d'escolarització que té cada territori. Dic poca decisió o també molta, perquè els centres educatius estan representats en aquesta comissió. Cada territori té en el seu conjunt la mirada de quina és la realitat de cada centre, el nombre d'alumnes que té i quines característiques tenen els alumnes perquè es distribueixin equitativament.

Els docents estan preparats i tenen prou eines per acollir aquest volum d'alumnes nous?

— La d'ara no és una realitat nova. Recordem que el 2005 no sabíem on col·locar els nens a Catalunya. En aquell moment teníem un creixement demogràfic i ens faltaven moltes més places. Ara, en alguns llocs estan més estrets que en altres, però no hi ha hagut problemes greus per escolaritzar l'alumnat com sí que vam tenir 15 o 20 anys enrere. Per tant, el fenomen pot tenir més intensitat que en altres moments, però no és nou.