Els universitaris catalans, dels que més paguen per estudiar i els que reben menys beques
El nombre d'alumnes que fan un màster s'ha incrementat un 22% a les universitats públiques catalanes
BarcelonaReduir els preus de les matrícules per poder accedir a la universitat continua sent una de les reivindicacions dels sindicats d'estudiants universitaris. Tot i que els últims anys Catalunya els ha anat abaixant, l’esforç de les famílies catalanes en el finançament dels estudis universitaris continua sent més alt que el del conjunt d'Espanya. Segons l'últim Informe d'Indicadors de Formació i Docència de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), presentat aquest divendres, a Catalunya el 22% dels ingressos de les universitats procedeixen de la matrícula, mentre que al conjunt d'Espanya aquest percentatge és només del 15%. Tot i que les dades de l'informe en aquest apartat són del curs 2019-2020, aquí cal afegir-hi el fet que actualment a Catalunya encara no hi ha cap grau universitari que costi menys de 1.000 euros i que, a hores d'ara, cursar el grau universitari més barat costa el doble a Catalunya que a Astúries.
En els últims dos anys, el finançament públic a les universitats públiques catalanes ha recuperat el nivell que tenia abans de la crisi del 2008. De fet, l'any 2023 per primera vegada les universitats públiques van rebre un finançament de més de mil milions d'euros. Tal com explica el document de l'ACUP, una part important d'aquests diners es van destinar a "compensar la disminució dels ingressos que reben les universitats en concepte de matrícula dels seus estudiants", ja que el curs 2020-2021 es va començar a aplicar la rebaixa del 30% en el preu de la matrícula dels graus. Posteriorment, s’ha aplicat la rebaixa també als estudis de màster.
D'altra banda, l'informe també denuncia una desigualtat a l'hora de rebre beques universitàries del govern central. L'informe mostra com els estudiants de les universitats públiques catalanes reben proporcionalment menys beques del ministeri d’Educació que les que reben els estudiants de la resta d’Espanya. Novament agafant de referència les dades del curs 2019-2020, s'observa com va haver-hi un 44% d'universitaris catalans que van sol·licitar una ajuda al ministeri i d'aquests el 67% van rebre algun tipus d'ajut. En canvi, les dades dels estudiants de tot Espanya indiquen que un 57% van demanar un ajut i el 69% el van aconseguir.
Més màsters i doctorands estrangers
Més enllà dels aspectes econòmics, l'informe de l'ACUP també analitza les característiques dels estudiants i la demanda de graus i màsters. En aquest sentit, es mostra com entre el 2017 i el 2021 a Catalunya es van crear 13 noves titulacions de graus, principalment en l'àmbit de l'enginyeria i l'arquitectura. Ara bé, destaca sobretot l'increment de nous màsters: en aquests quatre cursos, es van crear 38 noves titulacions, una desena de les quals van ser de l’àmbit d’arts i humanitats.
Aquest increment de màsters també ha tingut una repercussió en els alumnes. En el mateix període de temps, el nombre d'estudiants que han escollit fer un màster s'ha disparat un 22% i el dels que s'han matriculat a un grau, un 9%. Pel que fa al gènere, un 56% dels alumnes de graus són dones i elles són majoria als estudis d'arts i humanitats, ciències, ciències socials i jurídiques i, especialment, a les carreres de ciències de la salut, on gairebé vuit de cada deu estudiants són dones. Ells, en canvi, destaquen de manera exagerada en els graus d'enginyeria i arquitectura, on un 75% dels alumnes són homes.
Pel que fa als doctorats, entre el 2017 i el 2021, les universitats públiques catalanes van experimentar un increment d'alumnes del 5%. Durant aquests quatre anys també ha patit un increment notable el nombre de doctorands que provenen d'universitats estrangeres, amb un augment del 14%. Aquest ball de xifres va fer que el curs 2021 gairebé la meitat de l’alumnat matriculat a programes de doctorat fos estranger. La majoria dels doctorands que venen de fora de Catalunya provenen d’universitats de l’Amèrica Llatina i el Carib, sobretot de Xile i Colòmbia. En canvi, només un 21% provenen de països de la Unió Europea, dels quals pràcticament la meitat són d’Itàlia.
