Embassaments que fan goig: les reserves d'aigua s'enfilen fins al 83%
La llevantada omple el pantà de Sau, que ha passat del 43% al 71,5% de capacitat en cinc dies, i Susqueda ja frega el 100%
BarcelonaL'episodi de pluges i nevades que ha viscut bona part del territori català entre el dia de Nadal i aquest dilluns ha provocat un notable augment del cabal dels rius i, com a conseqüència directa, de les reserves d'aigua als embassaments. Les conques internes estan a un 83% de la seva capacitat, mentre que els que pertanyen a la conca de l'Ebre ho estan al 72%. Unes xifres que deixen els embassaments en una situació molt positiva i molt allunyada de la fotografia de la llarga sequera, donada per acabada fa mig any.
Aquesta llevantada, que ha estat un dels temporals més importants que ha viscut el país des del Gloria del gener del 2020, ha deixat registres de precipitació de més de 200 mm en punts de la Serralada Transversal, del Montseny i també dels Ports, a l'extrem sud. A la resta del territori també hi ha plogut amb ganes, tret de Ponent i el Pirineu occidental, que ha quedat al marge com passa sovint a causa de pluges provocades pel vent de llevant.
En cotes mitjanes i altes del Pirineu aquesta precipitació ha estat en forma de neu –molt abundant al Pirineu oriental– que fa que tanquem l'any amb gruixos de neu de més d'un metre a Ulldeter (2.413 m) o de prop de 80 centímetres a Núria (1.971 m). Són unes xifres que no es veien des de fa força temps en un mes de desembre.
Aquesta pluja tan abundant ha tingut un efecte directe en els embassaments, ja que tants dies seguits de precipitació abundant han fet que el terreny no pugui retenir l'aigua i faciliten el ràpid augment del cabal dels rius. Els més beneficiats han estat els del nord-est, com el Fluvià, la Muga o el Ter, que van assolir el llindar de perill en algun punt del seu curs, tot i que sense cap desbordament ni incidència destacable.
El Fluvià va arribar a tenir un cabal de 218,5 m³/s a l'altura d'Esponellà, mentre que el Ter va quedar-se en 315 m³/s a Roda de Ter, poc abans d'arribar al pantà de Sau. Són valors lluny dels nivells assolits durant el temporal Gloria, quan el Ter va arribar als 2.137 m³/s a Colomers (Baix Empordà), provocant inundacions i danys materials.
Les reserves encara augmentaran més
En conjunt, els embassaments de les conques internes catalanes es troben ara al 82,8%, molt lluny del 33% que tenien ara fa un any i per sobre ja del nivell assolit després de les pluges de la primavera d'enguany, que van facilitar la sortida de la sequera després de tres anys de manca d'aigua.
L'augment del cabal de tots els rius i rieres, que ha estat elevat i sostingut durant uns quants dies, ha estat suficient per fer pujar les reserves d'aigua de tots els embassaments de les conques internes. Sau, el pantà més emblemàtic del país, conegut per la seva església que durant la sequera va quedar completament al descobert, ha passat del 43% al 71,5%. Previsiblement, aquest percentatge augmentarà encara més perquè encara hi arriba més aigua de la que és habitual. Tot plegat deixa ja molt lluny l'1,2% de reserves registrades el 8 de març del 2024.
Susqueda, l'altre embassament important del Ter, es troba per damunt del 98% (cosa que suposa un augment de 10 punts) i desembassa aigua des de la nit de dissabte per poder encabir l'aigua que entra. L'altre embassament que ha estat molt afavorit per la llevantada és el de Darnius-Boadella, a la conca de la Muga (Alt Empordà). L'abril del 2024, aquest pantà estava a mínims històrics (11% de la capacitat), va remuntar el març d'enguany fins al 36% i actualment ja frega el 80% de les reserves, un creixement de gairebé 20 punts en només cinc jornades.
Tot i això, encara hi ha alguns embassaments que tenen un nivell d'aigua baix. És el cas de Siurana, al Priorat, ara al 16,3%, que només ha pujat quatre punts, o del de Riudecanyes, al Baix Camp, que ha passat del 34,6% al 45,5%.
En el cas de la conca de l'Ebre, també trobem un augment de les reserves, que ja es trobaven en bona situació. Destaca el pantà de Guiamets, al Priorat, que ha passat del 22,6% al 42,4%. El de Riba-roja d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, frega el 97%, Camarasa es troba al 88,5% i Canelles, a la Noguera Ribagorçana, ja arriba al 66%.