Acollir a casa expulsats del B9: "Si el contrari del bonisme és el dolentisme, jo trio els bons"

BadalonaS'han llevat a una hora inusualment tard tenint en compte que són dos joves subsaharians que sobrevivien a l’antic Institut B9 de Badalona, desallotjat dimecres passat. "El nostre cos ha descansat per primer cop en molt de temps, perquè al carrer és difícil estar relaxat i el fred no et deixa dormir", explica Abdu Ngom, senegalès de la ciutat de Saint Louis, de 30 anys, assegut en un sofà a la casa d’Àngela Valeiras. Davant de la "inacció de les administracions", aquesta metgessa jubilada ha decidit passar a l’acció i, commoguda per la crisi humanitària de veure al ras 200 joves, acull des de la nit de divendres Ngom i Serigne Babacar, un altre senegalès de 24 anys. "Als que em diuen que faig bonisme, jo els dic que si el contrari és el dolentisme, a mi sempre em trobaran al costat dels bons", exclama Valeiras.

Divendres a la tarda, Valeiras va anar amb una amiga al punt on un centenar dels 400 desallotjats del B9 s’havien instal·lat. Duien uns quants plàstics industrials i impermeables per repartir entre el grup, que es preparaven per passar la nit sota la pluja. Un dels expulsats la va cridar per dir-li que si volia ajudar havia de començar per Babacar, perquè feia tan poc que estava en aquell vell institut, que no sabia com moure’s i gairebé no tenia amics. "Sense pensar-m’ho gaire vaig dir: «Vine a casa meva», perquè tan joves com són, si no fem alguna cosa, són vides perdudes", s’esplaia. Valeiras viu sola en una casa al centre de Badalona i aquesta no és la primera acollida solidària que fa. Fa uns anys va tenir acollit uns mesos un altre noi subsaharià sense llar, amb qui encara manté contacte i ara ja es guanya la vida autònomament.

Després va veure un altre jove que tenia una ferida a la mà que s’havia fet trastejant amb la ferralla, i estava a 38 graus de febre. Era Ngom, i el va acompanyar a un hospital, però li cobraven 120 euros per la visita, així que després de curar-lo ella mateixa, el va dur en un centre d'atenció primària on li van posar la vacuna del tètanus. Avui es troba millor i només té una mica de febrícula.

Pas a pas

És diumenge al matí i encara no han esmorzat perquè a primera hora han sortit disparats cap al local de Càritas de Badalona per demanar informació sobre quines alternatives tenen per trobar un sostre, una ajuda, menjar. De moment, poca cosa més que esperar i estar-se uns dies amb Valeiras. Fins quan? "No ho sé, en principi els vaig acollir per a una nit perquè plovia, però avui ja en portarem tres. Sobre la marxa", diu, i afegeix que té clar que gestos com el seu no són la solució i que "l'obligació de donar respostes és de l'administració". Té clar, però, que vol acompanyar-los en els tràmits perquè puguin iniciar l'arrelament. Un dels joves dorm al sofà de la sala i l’altre sobre una estora en una habitació. "Hi hem estat molt bé, estem molt contents i agraïts", coincideixen i, per demostrar-li, han netejat la cuina i, "fins i tot, les rajoles", riu la doctora.

Babacar l’escolta i, de tant en tant, demana al seu amic la traducció perquè gairebé no entén ni el català ni el castellà. Assenteix i s’anima a explicar que quan va morir la seva mare va voler deixar enrere el Senegal i emigrar cap a Europa. Era pescador i diu que té "l’ofici de fer anar la màquina buldòzer", però que després de gairebé dos anys a Espanya –primer a Almeria i des de fa uns mesos, a Badalona–, no ha aconseguit res. "He vingut a treballar, treballar i treballar, res més", afirma mentre amanyaga els gossos de la casa, que estan mig adormits amb la seva escalfor.

També Ngom va sortir del Senegal cap a les Canàries a la recerca de millor fortuna, ja que va veure que de pescador no es guanyava la vida perquè els acords pesquers del país amb la Unió Europea prioritzen els vaixells comunitaris i deixen els locals "sense pesca". En el seu periple fins a Badalona va passar per Valladolid i des de fa 14 mesos ocupava un espai al B9. Es guanyava la vida amb la ferralla, de la qual treia pocs diners, "només per sobreviure i poder menjar cada dia". El seu únic objectiu –repeteix– és "treballar" i es lamenta que "Europa no el deixa treballar, ni al Senegal ni tampoc aquí".

Els plans per a aquest diumenge són fer un dinar amb un altre dels amics de Valeiras. Es tracta d'un home que viu al carrer i té pòlio –una malaltia que afecta el sistema nerviós i provoca paràlisi–. "Ja veurem què fem de dinar, tot sobre la marxa", s'acomiada aquesta doctora solidària, que diu que va notar "en les cares que els dos nois són bona gent". I abans de tancar la porta afegeix: "La gent no els ha de tenir por".

Primeres reubicacions

Més enllà de la solidaritat veïnal, les entitats socials també s'han mobilitzat per aconseguir un espai per poder acollir almenys part dels desallotjats. Aquesta passada nit de dissabte un grapat de persones han pogut dormir sota cobert, després de tres nits al ras, amb pluja i baixes temperatures. "Tenia molt fred i ja no podia més. Plorava i li demanava a Déu que em tragués d'aquí", relata Samba Niang, una de les deu persones que almenys durant una setmana podrà pernoctar al Casal Antoni Sala i Pont, cedit per organitzacions independentistes, informa l'ACN.

A més, finalment, seran quinze les persones que podran anar a passar la nit a una església de Badalona, cedida per l'arquebisbat de Barcelona. Entitats socials van arribar ahir a un acord perquè la conselleria de Drets Socials es fes càrrec de la manutenció dels reubicats. A partir d'aquest diumenge, la parròquia Mare de Déu de Montserrat de Badalona obrirà les portes de vuit del vespre a nou del matí per a les persones escollida pel seu perfil vulnerable. Se'ls donarà sopar, llit i esmorzar durant un mes, segons han detallat conjuntament Creu Roja, Càritas, Sant Joan de Déu Serveis Socials i la Fundació Llegat Roca i Pi. Serà Creu Roja l'encarregada de gestionar l'espai.