Pesquers europeus que s’esfumen a la costa del Senegal

BarcelonaEn un carreró del Raval el sindicat Top Manta estampa una dessuadora amb un eslògan que s’explica tot sol: "El meu somni no era ser manter, jo era pescador". "El tema no és que falti peix, és que on pescàvem ara hi ha vaixells estrangers que han signat contractes amb els nostres governs", explica Papalaye, representant del grup. A més de 4.000 quilòmetres de distància del taller, al port de Dakar s’amunteguen desenes d’embarcacions de pesca industrial de capital xinès, francès, senegalès i també espanyol. Una pesca extractiva que fa desaparèixer la pesca tradicional i que, segons diverses ONG, està sota la sospita d’una bateria d’irregularitats.

En l’última dècada la capital del Senegal ha estat protagonista d’un creixement constant de la pesca industrial. Així ho demostren les estadístiques oficials del govern, que afirma que les captures dels pesquers han incrementat de les 418.000 tones a més de 530.000 en deu anys. Una situació que, segons Environmental Justice Foundation, deixa el 57% de les poblacions de peixos al Senegal en un estat de col·lapse.

L’increment de la pesca és visible a simple cop d’ull. Les imatges satèl·lit del port de Dakar que l’ARA ha pogut consultar i que OCEANA ha confirmat com a vàlides mostren un augment progressiu i constant de les embarcacions pesqueres. En l'última imatge, del gener del 2025, s’hi observen més d'una cinquantena de vaixells de grans dimensions, majoritàriament de pesca d’arrossegament, però també alguns palangrers i vaixells factoria. Vint tenen més de 45 metres d’eslora.

Part de l'augment de la pesca industrial s’explica per l’arribada recent d’empreses xineses, però també per una aliança controvertida amb Brussel·les. El 2014 va entrar en funcionament un acord bilateral entre la Unió Europea i el Senegal mitjançant el qual les autoritats europees pagaven 1,7 milions d’euros anuals a canvi de permetre l'accés a les seves embarcacions.

Fa més de sis mesos que l’acord va caducar i es va tancar la porta a una renovació enmig d’una crisi de les relacions entre els dos actors. Brussel·les acusava Dakar de no controlar la pesca il·legal i el nou president del país responsabilitzava els europeus de la sobreexplotació del seu espai marítim.

Però, tot i aquest final abrupte, la pesca industrial europea (i espanyola) no ha desaparegut del mapa. La Cambra de Comerç d’Espanya reconeix que al Senegal operen quatre armadors espanyols amb múltiples embarcacions consorciades amb empreses locals, i una investigació periodística de Follow The Money eleva les embarcacions europees –espanyoles i franceses majoritàriament– a una cinquena part del total a Dakar. En un viatge el 2021 l'ARA va poder comprovar des del terreny el malestar dels pescadors locals davant la presència massiva –i més poderosa– de les naus estrangeres.

“Quan els recursos comencen a minvar a Espanya, sobretot als vuitanta i noranta, es busquen caladors fora. S’inverteix molt per anar a països de l’Àfrica Occidental que no s’explotaven gens i portar aquí tot el que es pescava”, explica Ignacio Fresco, investigador sènior d’OCEANA. “Eren acords privats entre empreses i el govern local, que a poc a poc s’estableixen en estructures més complexes amb instal·lacions al Senegal i transbordadors per a l’exportació”, continua Fresco.

Suspensions del sistema de radar

Algunes d’aquestes embarcacions consorciades o amb bandera espanyola són sospitoses d’apagar el sistema de radar obligatori per a les embarcacions de la UE, segons denuncien les ONG OCEANA i ClientEarth. Una suspensió deliberada durant dies que podria indicar la pesca il·legal en zones protegides per a les captures tradicionals de la població local –essencial per a la seguretat alimentària–. L’ARA ha tingut accés a dos exemples de presumpta suspensió deliberada del radar AIS:

L’embarcació **EIXO, construïda l’any 2000 i amb bandera espanyola, apaga l'AIS el 10 d'abril en zona de pesca de Guinea-Bissau –ja que no té permís per pescar al Senegal–. El radar es torna a encendre el 15 d'abril, també en zona de pesca permesa, i es torna a apagar el mateix dia cinc hores després. La seva posició ja no és localitzable fins vint dies més tard, quan es dirigeix cap a Dakar, unes milles abans de tornar a port. El **BAL III, en canvi, du la bandera del Senegal tot i ser titularitat d'una societat mixta controlada per una empresa espanyola. Pot pescar a l'espai marítim del Senegal, però no en zones de pesca tradicional. Desapareix durant cinc dies.

Tot i que les dades de geolocalització tenen un marge d'error, la naturalesa prolongada i sistemàtica dels buits planteja preocupacions, segons expliquen les ONG, motiu pel qual demanen que Espanya intensifiqui la vigilància.

Madrid no controla els consorcis

La Secretaria General de Pesca és responsable de monitorar les operacions a l’estranger de vaixells amb bandera espanyola, però OCEANA i ClientEarth han presentat una denúncia a un tribunal de Madrid per no dur a terme la vigilància en les empreses consorciades. “Li demanem a l’autoritat espanyola que investigui activitats irregulars d’embarcacions espanyoles amb bandera senegalesa en el moment en el qual el beneficiari últim sigui una empresa espanyola”, explica Fresco. Segons l'ONG, aquesta obligatorietat es desprèn de la legislació europea que diu que "s'aplica als operadors de la UE que operen a qualsevol lloc del món i sota qualsevol bandera".

La resposta que donen des de l’administració espanyola és que els falta jurisdicció i que li correspon investigar al Senegal perquè és el titular del pavelló. Però Dakar és al punt de mira per permetre a vaixells sense bandera atracar a port –tot i ser perseguits internacionalment–, o per exportar més tonyina de la legalment permesa. Irregularitats que ja li han valgut una targeta groga del sistema d’amonestacions europeu.